La mare de Pablo Hasél ha estat citada a declarar als jutjats el 7 de febrer, acusada d'organitzar la manifestació del 17 de febrer de 2021, a Lleida; l'endemà de la detenció i empresonament del seu fill. Així ho ha informat aquest dilluns la Plataforma Llibertat Pablo Hasél, afegint que s'ha organitzat una manifestació el mateix dia 7, a dos quarts d'una del migdia a la plaça Sant Joan de la ciutat, per donar suport a la dona, Paloma,  i a un altre membre de la Plataforma que també ha estat citat a declarar. Des de la Plataforma avancen, però, que aquest altre membre no es presentarà voluntàriament al jutjat "per denunciar la persecució" que estan patint.

Tuit de la plataforma Llibertat Pablo Hasél 

Hasél va ser detingut pels Mossos d'Esquadra el 16 de febrer de 2021 al Rectorat de la UdL, on s'havia tancat amb altres persones. La detenció es va dur a terme per donar compliment a la sentència de l'Audiència Nacional que condemnava el raper a 2 anys i 9 mesos de presó per enaltiment del terrorisme per les lletres de les seves cançons. Des de la seva detenció, Hasél es troba intern al Centre Penitenciari de Ponent.

Contra l'indult 

L'Acadèmia de la Música Catalana i Unidas Podemos van demanar l'indult de Pablo Hasél pocs dies després que fos empresonat. De moment, tots els pronunciaments respecte a aquesta mesura de gràcia han estat negatius. Primer, la fiscalia es va oposar a la concessió de l'indult en considerar el raper "reincident". L'Audiència Nacional ja el va condemnar el 2014 per delicte d'apologia al terrorisme, el mateix pel qual ara és a presó. Setmanes més tard, l’Audiència Nacional va presentar un informe contrari a la mesura de gràcia, justificant que Hasél acumula diverses condemnes i es tracta d'un reincident.

Llavors, la secció primera de l’Audiència Nacional va rebutjar que el raper es pugui beneficiar de l’indult després preguntar-li a ell mateix si estava d’acord amb la petició presentada per Unidas Podemos. El seu advocat va informar que no s’oposava a la tramitació de la petició. La darrera paraula la té el Ministeri de Justícia, que haurà d’elevar el seu pronunciament al Consell de Ministres. Tant l’informe del tribunal sentenciador, com el de la fiscalia no són vinculants.

Repassada de Boye 

Després que el passat desembre la justícia belga denegues l'extradició de Valtònyc, l'advocat Gonzalo Boye va trobar encara més arguments per deixar en evidència el Tribunal Suprem, recuperant la sentència que va condemnar Hasél a dos anys de presó. L'advocat ha compartit un fragment de la sentència condemnatòria de Hasél: "Aquest discurs de l'excés verbal punible no entra en la PRETESA llibertat d'expressió, sinó que entra en el que podria denominar-se com el LLIBERTINATGE d'expressió, que si es reuneixen els elements dels tipus penals [...] serien constitutius de delicte". Tot el contrari del que diu la interlocutòria de la justícia belga sobre el raper Valtònyc: "Rebutja l'extradició pels tres delictes. Aquesta tarda rebrem l'argumentari que els ha portat a prendre aquesta decisió, però hi ha una cosa que hem anat repetint i repetint perquè sembla que la gent se n'oblida, que això és llibertat d'expressió i els tres jutges del tribunal no ho han oblidat", deia el mateix Valtònyc aquell dia. 

Després de l'entrada en presó del raper, més d'un centenar d'escriptors i periodistes van firmar un manifest en el qual recordaven que "ningú no hauria de ser condemnat penalment per tuitar o cantar una cosa desagradable o escandalosa" i sol·licitant la seva llibertat. En un comunicat de premsa Almudena Grandes, que va morir mesos després, Jordí Évole, Rosa María Calaf, Juan José Millás, Manuel Rivas, Maruja Torres o Ignacio Ramonet, representants de les revistes d'humor Mongolia i Jueves, la Unió de Periodistes Valencians, així com guionistes i il·lustradors van signar el document.