Revés inesperat per a Ana Duato. L’Audiència Nacional ha anul·lat la sentència que va absoldre l’actriu així com el seu marit, el productor Miguel Ángel Bernardeau, de frau fiscal en l’anomenat cas Nummaria, i ha ordenat que es repeteixi el judici contra tots dos amb un tribunal diferent. En la seva resolució, de 389 pàgines, el tribunal estima el recurs presentat per l’Advocacia de l’Estat contra la sentència que els va absoldre, en considerar que no va justificar “en termes de lògica racional” les raons per les quals els va eximir de responsabilitat penal.
La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional explica que la sentència recorreguda no justifica ni motiva en termes de lògica racional l’absolució de tots dos acusats i recorda que, en el marc de les possibilitats que tenen com a Sala d’Apel·lació, no és possible revocar el judici de culpabilitat efectuat per la sentència recorreguda, ni tampoc condemnar.
Imanol Arias va ser condemnat
El mateix tribunal de l’Audiència Nacional que el juliol del 2025 va absoldre Ana Duato i el seu marit va condemnar l’actor Imanol Arias a dos anys i dos mesos presó pels mateixos delictes de què s’acusava l’actriu. Arias va pactar amb la pena amb la Fiscalia. L'actor va admetre cinc delictes fiscals entre el 2010 i els 2013 i va reingressar a l'Agència Tributària 2.225.973 euros del deute, més els interessos de demora i responsabilitat civil. Per contra, Ana Duato, que s’enfrontava a una pena de 16 anys de presó, va defensar la seva innocència durant el judici i va resultar absolta. Segons el tribunal, no havia quedat provat que l'actriu sabés "que estava incomplint el seu deure de contribuir conforme al que es disposa per l'ordenament tributari".
Falta de motivació a la sentència
Ara, la Sala d’Apel·lació ha estimat íntegrament el recurs de l’advocat de l’Estat en representació de l’Agència Tributària contra la sentència que va absoldre Duato i Bernadeau del presumpte delicte fiscal per defraudació de l’IRPF dels anys 2010 a 2012, en el cas d’ella, i de 2011, en el d’ell. En la seva sentència, la Sala considera que no estan prou motivades les afirmacions que no va existir defraudació ni ocultació, quan els ingressos que va percebre a través d’una societat instrumental que ella mateixa va crear amb l’ajuda de l’assessor van donar lloc a quotes de l’IRPF inferiors a les que corresponien en declarar-se com a renda vitalícia. A més, troba insuficients i injustificades les referències als seus dubtes per haver acudit a l’assessorament fiscal especialitzat de l’assessor Fernando Peña.
Precisament la Sala rebaixa en dos anys la condemna de 80 anys de presó a l’assessor fiscal i propietari del despatx Nummaria, Fernando Peña en considerar que un dels delictes fiscals pels quals va ser condemnat està prescrit. Per a Peña, la Sala d’Apel·lació també ordena repetir el judici, però només en la part de cooperador necessari dels fets pels quals van ser acusats Duato i el seu marit, Bernardeu. Peña va ser l'ideòleg de l'estratègia defraudatoria a través d'estructures societàries a Espanya i l'estranger.