Agre cara a cara entre Ernest Maragall i Ada Colau a menys de 12 hores perquè acabi la campanya electoral. Els dos alcaldables, que van pràcticament empatats a les enquestes pel primer lloc, han mantingut un tens debat aquest divendres a la cadena Ser Catalunya. Durant una hora, Maragall s'ha dedicat a retreure a Colau el mandat dels comuns dels últims quatre anys, que segons el republicà no ha complert les expectatives; mentre l'actual alcaldessa ha tirat pilotes fora i ha centrat totes les crítiques al Govern de la Generalitat, encarregant-se de recordar que el candidat d'ERC en va formar part. 

Pel que fa al procés, Maragall l'ha acusat de ser "l'última esperança de l'unionisme". El republicà ha retret a l'alcaldessa la seva "ambigüitat" en la qüestió nacional, posant com a exemple el "silenci" dels darrers dies de la seva formació pel que fa a la suspensió dels diputats empresonats, i ha avisat que la pinça comuns-socialistes a l'Estat es traduirà també a la ciutat de Barcelona. "Els ciutadans de Barcelona han de triar entre el bloc Colau-Collboni i el Barcelona-Ernest Maragall. Vosté ha acabat situant-se en l'última esperança de l'unionisme en aquest país", ha assegurat el republicà. 

Colau ha evitat mullar-se més del necessari en aquest àmbit, ha tirat pilotes fora i s'ha limitat a recordar que està en contra de la repressió i per la llibertat dels presos polítics. Això sí, ha volgut deixar clar que ella no és independentista. Pel que fa als pactes amb el PSC, Colau ha obert clarament la porta i ha assegurat que ella és l'única que pot garantir un govern progressista, "ampli i transversal". Maragall, per la seva banda, ha carregat contra els socialistes, a qui acusa d'estar fent "ostentació de la seva convicció repressora del 155", ha insistit que la seva aposta és governar en solitari i s'ha autoerigit com el vot útil "independentista i progressista". 

Després de quinze dies de campanya incessant, els dos candidats també s'han dedicat a debatre sobre habitatge, seguretat, canvi climàtic i mobilitat. Més enllà de propostes i de contrast de projectes, però, els alcaldables s'han intentat deixar en evidència mútuament i erigir-se com els guanyadors del debat per tal de fer-se amb l'alcaldia el proper diumenge. Colau ha anat des del primer moment de cara a barraca, acusat Maragall de voler fer un pacte amb JxCat a l'ajuntament i recordant que el candidat republicà va ser conseller d'Exteriors del govern de Quim Torra, encara que no va arribar ni als sis mesos de mandat. L'actual alcaldessa ha defugit tots els problemes del govern municipal i de la ciutat i s'ha dedicat a carregar contra l'executiu català. 

A l'altra banda, Maragall ha contestat amb contundència, deixant clar que la seva prioritat és un govern en solitari i que busqui acords a banda i banda, i li ha retret que estigui sempre amb la queixa constant i el "victimisme". Un exemple clar d'aquesta estratègia ha estat en matèria d'habitatge, on el candidat d'ERC ha recordat que la ciutat està en aquests moments "clarament pitjor que fa quatre anys" i que el govern municipal no ha complert les "expectatives". Colau, lluny de fer autocrítica, ha carregat contra la Generalitat, a qui ha acusat de no fer res en aquesta matèria més que un decret en període electoral, i s'ha dedicat a posar en valor la seva etapa com a portaveu de la PAH. "Jo estava aturant desnonaments", ha defensat. 

De la mateixa manera, en seguretat, Colau ha tornat a carregat contra la Generalitat i el departament d'Interior. "Hi ha una manca de Mossos, la seguretat és responsabilitat de la Generalitat. El seu Govern li dona l'esquena a la ciutadania", ha etzibat l'alcaldessa a Maragall. En aquest sentit, ha assegurat que el Govern fa "deixadesa de funcions" per electoralisme i ha reclamat els incompliments. Maragall ha defensat que el problema de la seguretat és que s'està utilitzant el mateix model que "fa 20 anys", quan la ciutat ha "canviat", i ha defensat que si és escollit alcalde millorarà la relació amb el Govern. "Els 500 mossos que falten, jo els obtindré", ha afegit.

L'estratègia de Colau contra Maragall ha arribat a tal punt, que finalment el republicà ha retret a Colau que només critiqués el Govern i no parlés de ciutat. "L'únic que té contra mi és que he format part del Govern de la Generalitat? Podem parlar de Barcelona?", li ha etzibat.