Els lectors més veterans, especialment els boomers i els que ja comencen a tenir una certa edat, segurament recordaran un mític grup britànic de música electrònica dels anys vuitanta que es deia Orchestral Manoeuvres In the Dark, conegut popularment per les sigles OMD. Van fer ballar tota una generació amb èxits com Enola Gay o Maid of Orleans, i el seu nom, traduït al català com "Maniobres orquestrals en l'obscuritat", sembla fet expressament per descriure el que ens ofereixen les portades d'aquest dissabte. Perquè el quiosc s'ha convertit en una gran orquestra de maniobres polítiques, diplomàtiques i econòmiques, amb directors que mouen la batuta des de Madrid, Rabat o Washington, músics que interpreten partitures diferents i un públic que no sempre sap qui ha escrit la música ni què pretén aconseguir. Hi ha moviments a plena llum del dia i d'altres que es preparen entre bastidors, però gairebé tots tenen alguna cosa en comú: responen a interessos molt concrets i estan condicionats pel calendari. El 29 de novembre, dia de les eleccions generals espanyoles, apareix com una data determinant, igual que les eleccions de mig mandat als Estats Units del 3 de novembre. I, mentrestant, la visita de Felip VI a Ceuta i Melilla del 13 i 14 d'octubre, la setmana entrant, també marca els temps d'una partitura diplomàtica que amenaça de desafinar.
El particular concert d'aquest dissabte al quiosc té una orquestra amb molts directors i sense una partitura compartida, on cadascú intenta imposar el seu ritme. Sánchez busca aliats per canviar les majories del Senat; Mohamed VI marca posicions abans de rebre, des de l'altra banda de l'estret, la visita dels reis espanyols a Ceuta i Melilla; Trump negocia amb Putin mentre combat la justícia internacional; i els grans propietaris d'habitatges calculen què els convé fer abans del 29N. Maniobres orquestrals en l'obscuritat, com aquells OMD que feien ballar els joves dels vuitanta. Amb una diferència important: aquesta vegada, la música no és precisament per ballar. I els qui acaben pagant l'entrada a aquest concert no sempre són els qui han escollit la cançó.
Equilibrar les forces al Senat, objectiu socialista
Comencem per la maniobra del PSOE per intentar arrabassar al PP el control del Senat, que concentra els titulars de bona part de la premsa madrilenya. El Mundo obre amb "Sánchez llança un 'front popular' al Senat per lligar de mans el PP", mentre l'ABC opta per "Sánchez pressiona perquè els seus socis no es presentin en diverses províncies". El País explica que "El PSOE planteja a l'esquerra alternativa anar al Senat en llistes conjuntes", i La Vanguardia resumeix l'operació amb "El PSOE busca llistes conjuntes d'esquerres per al Senat". Quatre titulars, quatre maneres de presentar una mateixa estratègia: aprofitar les particularitats del sistema electoral de la cambra alta per evitar que la divisió del vot progressista afavoreixi el PP. Els socialistes estudien tant candidatures compartides com acords perquè altres formacions renunciïn a presentar-se en determinades províncies. L'objectiu és impedir que la dreta torni a controlar el Senat i pugui condicionar renovacions institucionals com la del Tribunal Constitucional. La maniobra encara s'ha de negociar, però el compte enrere electoral ja ha començat.
El rei del Marroc prepara l'arribada dels reis a Ceuta i Melilla
Però, si Sánchez intenta moure les peces del tauler institucional espanyol, la música canvia de registre quan la batuta passa a mans de Mohamed VI, que ha decidit llançar un advertiment a Espanya. El rei alauita ha decidit fer sentir la seva veu des de Rabat i ha llançat un advertiment a Espanya contra les pressions i els xantatges en la cooperació entre tots dos països, en un moment especialment sensible de les relacions bilaterals després de la crisi migratòria de Ceuta. El més significatiu, però, és el moment escollit: a només quatre dies de la visita que Felip VI i Letícia tenen prevista a Ceuta i Melilla els dies 13 i 14 d'octubre. Una visita carregada de simbolisme, perquè el Marroc no ha renunciat a les seves reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes. El monarca alauita no ha vinculat expressament les seves paraules al viatge dels reis espanyols, però la coincidència temporal dona una dimensió política evident al seu discurs. El País obre amb "Mohamed VI adverteix contra les 'pressions o el xantatge' des d'Espanya", mentre El Mundo recull que "Mohamed VI acusa Espanya de 'xantatge' abans del viatge reial a Ceuta". La Vanguardia també destaca que, segons el monarca alauita, "La cooperació amb Espanya no s'ha de sotmetre a 'xantatge'". Mohamed VI no ha vinculat explícitament les seves paraules a la visita dels monarques espanyols, però el moment escollit difícilment passarà desapercebut.
La doble partida de Trump
I si parlem de maniobres internacionals, Donald Trump va jugar simultàniament dues partides, però les portades només recullen una. La primera, contra el Tribunal Penal Internacional (TPI), en una coincidència més que evident. La Vanguardia destaca l'ofensiva de Washington contra aquesta institució just després que el Nobel de la Pau del 2026 hagi estat concedit a Navi Pillay, la jurista sud-africana que va presidir la comissió de les Nacions Unides que va concloure que Israel havia comès un genocidi a Gaza. Pillay també havia estat jutgessa del TPI, una institució que l'Administració Trump combat per les seves actuacions contra responsables israelians. El diari dels Godó obre la seva portada amb aquesta notícia: "Trump ataca el Tribunal Penal Internacional pel Nobel a una exjutgessa". El País també hi dedica un espai destacat amb "Nobel de la Pau a la justícia internacional sota l'assetjament de Trump", i La Razón remarca que el president nord-americà sanciona el tribunal després que el premi hagi estat concedit a una de les seves exjutgesses. El Nobel de la Pau és, precisament, el reconeixement que Trump ha expressat reiteradament que voldria rebre. La coincidència entre la concessió del guardó i les noves sancions de Washington contra el TPI ofereix una imatge especialment reveladora, tot i que no s'ha acreditat que una decisió sigui conseqüència de l'altra: mentre Oslo premia la defensa de la justícia internacional, Washington intensifica la pressió sobre una de les institucions que té precisament la missió de combatre la impunitat.
I la segona maniobra de Trump és la que protagonitza amb Vladímir Putin, que té com a objectiu abaratir els carburants als Estats Units abans de les eleccions legislatives del 3 de novembre, però que, paradoxalment, ha estat obviada per les portades. El president nord-americà ha facilitat operacions amb dièsel rus per intentar contenir els preus, en una decisió que obre escletxes en les restriccions comercials imposades a Moscou per la guerra d'Ucraïna. Una maniobra amb una contradicció evident: Washington pressiona Rússia per la invasió ucraïnesa, però alhora busca la seva col·laboració per alleujar el malestar dels consumidors nord-americans. Per a Trump, la benzina barata pot tenir un valor electoral considerable; per a Putin, qualsevol flexibilització de les sancions és una oportunitat.
I, enmig de tot aquest soroll diplomàtic, Gaza continua patint la violència israeliana quan es compleix un any de l'alto el foc. Les portades de La Vanguardia i l'Ara ho recorden amb dues fotografies colpidores de la devastació de la Franja. El diari dels Godó titula "Un any d'alto el foc sense pau" i denuncia que Israel ha confinat dos milions de palestins en un terç de Gaza. L'Ara, per la seva banda, posa el focus en "La destrucció del sistema sanitari de Gaza", amb una imatge de les ruïnes i una dona caminant entre la runa. Després de tres anys d'ofensiva israeliana, la manca d'equips i material sanitari agreuja una crisi humanitària que sembla no tenir fi. Les dues capçaleres estableixen, a més, un contrast especialment punyent amb el Nobel concedit a Pillay. Mentre la comunitat internacional reconeix la defensa dels drets humans i Trump combat el TPI, les fotografies recorden que, sobre el terreny, la pau continua sent una promesa incomplerta. És, probablement, la nota més amarga de tota l'orquestra.
Mercat en suspens i sota pressió
Tornem a casa, perquè les maniobres també arriben al mercat immobiliari, un dels principals camps de batalla de la precampanya. El Periódico obre amb "Grans tenidors frenen la seva oferta de lloguers fins al 29N", sota un antetítol prou explícit: "Mercat en suspens". Fons d'inversió, asseguradores i grups immobiliaris estan deixant sense arrendar habitatges disponibles mentre esperen conèixer quin govern sortirà de les eleccions i quina política d'habitatge aplicarà. Una decisió que arriba després de les mobilitzacions massives per l'habitatge i de la mort de Maricarmen, convertida en símbol de la crisi dels desnonaments. Mentre els propietaris poden esperar que parlin les urnes, els ciutadans que busquen un lloguer assequible no tenen aquesta possibilitat. I la incertesa política encara complica més un mercat en què l'oferta ja és insuficient.
L'altra maniobra immobiliària arriba des de Barcelona i protagonitza la portada de l'Ara, que titula "Barcelona incrementa un 150% l'IBI als pisos turístics". La mesura impulsada pel govern de Jaume Collboni estableix increments d'entre el 50% i el 150% en funció del nombre d'habitatges turístics que acumuli cada propietari. Segons destaca el diari, la pujada afecta 10.600 habitatges, el 60% dels quals estan en mans d'empreses. L'Ajuntament vol aprofitar el nou marc legal per desincentivar aquesta activitat abans de l'eliminació prevista de les llicències turístiques el 2028. Dues maniobres de signe ben diferent, la dels grans tenidors i la del consistori barceloní, que evidencien fins a quin punt l'habitatge s'ha convertit en una qüestió central del debat polític.
Colau maniobra per convèncer Rufián
II encara hi ha una altra maniobra a l'esquerra, tot i que només sembla haver despertat l'interès de l'Ara i El Punt Avui. La protagonitza Ada Colau, que intenta convèncer Gabriel Rufián perquè s'incorpori al Front Ampli, la coalició que les forces situades a l'esquerra del PSOE volen construir per al 29N. "ERC confia en el sí de Rufián però Colau vol que se sumi al Front Ampli", titula l'Ara, mentre El Punt Avui ho resumeix amb un suggeridor "Pendents d'en Rufián". L'exalcaldessa de Barcelona voldria aprofitar el carisma i la projecció del portaveu republicà per reforçar una candidatura que aspira a evitar la fragmentació de l'esquerra. Però la proposta topa amb les reticències d'ERC a diluir-se en una coalició estatal. I aquí també el calendari pressiona: el termini per registrar coalicions s'acaba el 16 d'octubre.
