El PSOE prepara una maniobra electoral que podria alterar significativament la composició del Senat després de les eleccions generals del 29 de novembre. I la clau no és necessàriament aconseguir més vots, sinó aprofitar millor els que ja té l'esquerra. La direcció socialista estaria estudiant presentar candidatures conjuntes amb altres formacions progressistes per disputar al PP el control de la cambra alta, on els populars han disposat d'una majoria absoluta que els ha permès condicionar l'activitat parlamentària durant tota la legislatura, amb vetos, bloquejos i comissions d'investigació que han complicat la vida de l'executiu progressista. L'operació té una explicació matemàtica: el sistema electoral del Senat afavoreix extraordinàriament les candidatures més votades i, per tant, la unió de diverses forces pot transformar el repartiment d'escons sense necessitat que augmenti el nombre global d'electors que les donen suport.
La fórmula que estudia Ferraz consisteix a arribar a acords amb els partits situats a la seva esquerra perquè concorrin junts al Senat, encara que competeixin separadament al Congrés dels Diputats. La fórmula permetria que els seus socis de l'esquerra obtinguessin més representació al Senat a canvi d'ajudar-lo a disputar al PP el control de la cambra. No es tracta necessàriament d'una gran coalició electoral per a totes les institucions ni d'un pacte sobre un programa de govern, sinó d'un acord específic per concentrar el vot en una cambra on el sistema de votació pot convertir una petita diferència de sufragis en una gran diferència d'escons. És a dir, el PSOE i el Front Ampli podrien ser rivals per aconseguir diputats, però aliats per elegir senadors.
Els socialistes esperen que es concreti la reorganització de l'espai que integren Izquierda Unida, Movimiento Sumar, Más Madrid i els Comuns, entre altres formacions, per saber amb qui han de negociar. La proposta ha estat ben rebuda inicialment per IU, Movimiento Sumar i Compromís, tot i que encara no hi ha cap pacte general tancat. El PSOE no estudia una única candidatura estatal, sinó la possibilitat d'impulsar llistes conjuntes amb altres forces d'esquerres en diferents circumscripcions. Els pactes podrien tenir una composició diferent segons el territori, amb l'objectiu de concentrar els vots en els mateixos candidats i disputar al PP els tres senadors que habitualment obté a les províncies on és la força més votada.
⚡️Peligra la mayoría absoluta del💧PP en el senado: ‼️Si hay una candidatura única de la 🔴izquierda al senado, el💧PP perderá la mayoría absoluta en la cámara.
— Electodatos (@electodatos) October 9, 2026
Per què el Senat premia tant el partit que guanya?
Per entendre l'estratègia del PSOE cal conèixer una particularitat del sistema electoral espanyol que sovint passa desapercebuda. A diferència del Congrés, on els escons es reparteixen proporcionalment entre les candidatures a cada circumscripció mitjançant el sistema D'Hondt, al Senat es voten persones i no una llista tancada. A la majoria de províncies s'escullen quatre senadors, però cada elector només pot marcar un màxim de tres noms a la papereta. Fins i tot pot combinar candidats de partits diferents. Els quatre candidats que reben més vots són els que obtenen l'escó. Això provoca que, habitualment, el partit més votat aconsegueixi tres senadors i el segon, només un. Els altres es queden sense representació, encara que hagin obtingut un percentatge considerable de sufragis. A les illes, Ceuta i Melilla s'apliquen regles específiques.
Aquí és on apareix l'oportunitat que ha detectat el PSOE. Si l'esquerra concorre fragmentada, els seus candidats competeixen entre ells i poden facilitar que el PP obtingui tres dels quatre senadors provincials. Però si presenta tres candidats compartits i concentra els vots dels seus electors, pot disputar aquestes tres primeres posicions als populars.
Aquest és el mecanisme que els socialistes volen explorar en diverses circumscripcions. Ara bé, la suma no és automàtica: els electors no estan obligats a votar tots els noms d'una coalició, poden barrejar candidatures i alguns podrien rebutjar l'acord. A més, unir-se no garanteix superar el PP en totes les províncies.
El factor Vox també entra en els càlculs del PSOE
La maniobra socialista incorpora una segona variable: la competència electoral entre el PP i Vox. Dirigents del PSOE consultats per El País consideren que el creixement de la formació de Santiago Abascal pot restar suports als populars en determinades circumscripcions, especialment a les províncies de l'interior. La seva hipòtesi és que, mentre una part del vot de dretes es reparteix entre dues candidatures, una esquerra agrupada podria concentrar prou sufragis per disputar els primers llocs en l'elecció dels senadors. D'aquesta manera, l'estratègia intentaria aprofitar alhora la fragmentació del vot conservador i superar la divisió del progressista. És un càlcul polític que, en qualsevol cas, dependrà dels resultats reals del 29N.
Per què és tan important per al PSOE acabar amb la majoria del PP?
La resposta cal buscar-la en els tres últims anys. A les eleccions del 2023, el PP va aconseguir 120 senadors d'elecció directa, davant dels 72 del PSOE, i va consolidar posteriorment la seva majoria absoluta gràcies també als representants designats pels parlaments autonòmics. Alberto Núñez Feijóo va anunciar aleshores que el seu partit defensaria la seva posició política des del Senat, i els populars han utilitzat la cambra alta com un dels principals instruments d'oposició al govern de Pedro Sánchez. Han impulsat comissions d'investigació, promogut conflictes institucionals i modificat el Reglament per reforçar la seva capacitat d'intervenció en l'activitat legislativa. Un dels episodis més significatius va arribar amb la llei d'amnistia. El PP va modificar el Reglament del Senat per allargar-ne la tramitació, una reforma que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el març del 2025. Durant la legislatura també s'han creat set comissions d'investigació, entre les quals les relatives al cas Koldo, la SEPI, RTVE, el CIS i la dana de València. La dissolució de les Corts del 6 d'octubre va impedir tirar endavant una nova comissió anunciada per Feijóo sobre la crisi migratòria de Ceuta.
Tanmateix, cal fer un matís important: el Senat no pot bloquejar definitivament la majoria de les lleis aprovades pel Congrés, que té l'última paraula en el procediment legislatiu ordinari. Sí que pot introduir-hi vetos i esmenes, retardar-ne la tramitació i exercir competències de control polític. A més, en determinades decisions constitucionals o institucionals, el seu paper resulta especialment rellevant. Per això, perdre la majoria absoluta no significaria necessàriament perdre tota capacitat d'influència, però sí haver de negociar moltes iniciatives que fins ara el PP podia impulsar en solitari.
Els càlculs: fins a 45 senadors per a l'esquerra alternativa
La idea de les candidatures unitàries no neix exclusivament de Ferraz. La plataforma Senadores y Senadoras por la Democracia ha defensat públicament la conveniència d'agrupar el vot progressista al Senat i ha presentat simulacions sobre els efectes d'aquesta fórmula. Segons els càlculs d'aquesta plataforma, una coalició d'esquerres liderada pel PSOE podria aconseguir 112 senadors d'elecció directa, mentre que el PP en quedaria amb 84. Sumant altres representants d'esquerres, l'estimació situaria aquest espai en 120 escons. Per la seva banda, la diputada de Más Madrid, Emilia Sánchez Pantoja ha defensat en una anàlisi publicada a Agenda Pública que les forces de l'esquerra alternativa podrien obtenir fins a 45 senadors gràcies a candidatures compartides. Són simulacions elaborades pels promotors de la proposta, no previsions garantides. Depenen de les hipòtesis sobre transferència de vots, participació i repartiment territorial dels suports. Tampoc no inclouen necessàriament la composició final de la cambra derivada dels senadors designats per les comunitats autònomes.
Podemos ganar 45 escaños más en el Senado para una alianza progresista. Hoy escribo en @a_publica sobre el plan para cambiar la mayoría del Senado 👇🏼https://t.co/A9r6Oa2KsU
— Emilia Sánchez-P. (@EmiliaSPB) October 8, 2026
Eivissa, el precedent que el PSOE vol estendre
La fórmula ja té un precedent que els socialistes consideren útil. A les eleccions generals de 2023, el PSOE, Sumar, Esquerra Unida i Ara Eivissa van concórrer conjuntament al Senat per Eivissa i Formentera i van aconseguir l'escó de la circumscripció. Ara la situació té una novetat important: la reforma constitucional aprovada el maig del 2026 reconeix per primera vegada el dret de Formentera a elegir un senador propi. Per tant, el 29N, Eivissa i Formentera votaran separadament, cosa que obre un nou escenari electoral a les Pitiüses. Precisament aquesta reforma també obliga a matisar les xifres habituals sobre la composició del Senat. Fins ara hi havia 208 senadors d'elecció directa, però amb la incorporació del nou escó de Formentera se n'escolliran 209 en les eleccions del 29 de novembre. A aquests s'hi afegiran els senadors designats pels parlaments autonòmics, una representació que també pot variar en funció de la població.
Una negociació complicada i amb el temps en contra
Tot i les possibilitats que els socialistes atribueixen a la maniobra, les dificultats polítiques són evidents. El PSOE necessita posar-se d'acord amb formacions que competeixen amb ell electoralment i que també tenen interessos territorials diferents. A més, les candidatures conjuntes requeririen pactar qui ocupa cadascuna de les posicions i com es distribueixen els representants entre els partits participants. I el calendari obliga a prendre decisions de pressa. El divendres 16 d'octubre acaba el termini per comunicar les coalicions electorals, mentre que les candidatures es poden presentar del 21 al 26 d'octubre. Això significa que els partits poden registrar una coalició abans de tenir completament resolt el repartiment dels candidats, tot i que després hauran de formalitzar les llistes dins del termini legal.
El coordinador federal d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo, s'ha mostrat disposat a estudiar la proposta, però ha advertit que no acceptaria una aliança limitada exclusivament al PSOE i IU. Reclama una operació més àmplia que impliqui el conjunt de l'espai progressista. Movimiento Sumar també veu amb bons ulls la fórmula i Compromís ha reconegut que s'està estudiant, mentre que Más Madrid i els Comuns encara no han concretat una posició. EH Bildu, segons les informacions publicades, quedaria fora d'aquesta negociació.