Un dels seus diputats acabava de cridar "bruixa" a una diputada socialista que defensava les dones que avorten davant els qui les assetgen. Però, lluny de rectificar, la cap de files va decidir muntar el xou. La víctima que va trobar-se enmig va ser Cristina Pérez, jove periodista de La Sexta, machaca de les que pica pedra com ningú. Com sempre, la redactora s'estava limitant a fer la seva feina: preguntar al passadís que envolta l'hemicicle del Congrés. I Macarena Olona va decidir descarregar la seva fúria. El to, els gestos, l'agressivitat del discurs de l'odi contra una innocent treballadora. Després, cap disculpa. Havia aconseguit el que volia: un moment viral. L'endemà, mentre els bots ultres continuaven linxant Pérez, la diputada de Vox "consolava", al pati del parlament, el "periodista" d'Estado de Alarma, el programa del propagandista ultra Javier Negre. Rufián i Echenique havien declinat, amablement, respondre les seves preguntes. "Quina mala estona vas passar... No et preocupis, tu continua així", el tranquil·litzava Olona.

Hi ha moltes maneres de descriure Macarena Olona Choclán (Alacant, 1979). És una valenciana que defuig de la seva terra —no se li ha escoltat cap paraula en català que no sigui "Esquerra", "Junts" o "Terra Lliure"— i es presenta per Granada. També és una escaladora política: al principi limitava les seves intervencions a qüestions jurídiques, de caràcter més tècnic, però ha acabat portant la veu de l'extrema dreta de Vox al Congrés dels Diputats. I és el rostre més fanàtic de l'establishment. Així ho acredita la seva trajectòria professional, sempre vinculada a les entranyes de l'administració general de l'Estat.

Educada als jesuïtes i llicenciada en Dret per la Universitat d'Alacant, el 2009 es treu les oposicions i ingressa al cos d'advocats de l'Estat, on desenvolupa bona part de la seva carrera. Del 2011 al 2017 va estar destinada al País Basc. La propaganda del partit i certa premsa afí venen una trajectòria "exitosa" i l'han arribat a elevar com a "ariet contra ETA". La realitat no és tan grandiloqüent, sinó més aviat modesta i discreta. Va encarregar-se d'un miler de recursos, però la majoria contra ajuntaments bascos que no tenen penjada la bandera espanyola i contra consistoris que feien servir l'euskera en les seves comunicacions internes. També va recórrer la llei basca de víctimes policials. Però el recurs es va acabar retirant quan Olona ja havia abandonat el País Basc.

Ella mateixa s'ha dedicat a inflar el seu propi currículum. En un intercanvi l'any passat amb el llavors ministre Salvador Illa, la portaveu de Vox treia pit de la seva "experiència de deu anys en la lluita contra la corrupció". Un cop més, la realitat és més modesta i discreta. Segons va revelar la cadena SER, com a advocada de l'Estat només va participar en un cas de corrupció —a la nova llotja de Pasaia— i el va acabar perdent, arxivat pel jutge. També va declarar a l'Audiència Nacional per la corrupció a l'empresa pública Mercasa, on va treballar després del stage al País Basc. Però va declarar en condició de testimoni.

Nascuda en el si d'una família benestant, criada per la seva mare, és una de les diputades amb millor declaració de béns al Congrés dels Diputats. El novembre del 2019, a l'inici de la legislatura, declarava una renda anual de 121.728 euros, a més de 61.463 euros per transmissió de participacions i 12.100 euros d'ingrés per arrendament d'habitatge. Disposava llavors de 98.000 euros en comptes corrents, un dúplex al Campell (Alacant) i es passeja amb un Porsche Panamera del 2013 (nou té un preu a partir dels 105.000 euros en aquests moments).

Els antecedents familiars són una mica més tèrbols. El seu pare, català de Lleida i amb qui no té relació, ha estat condemnat amb sentència ferma per corrupció, té diverses causes obertes i ha passat per la presó. De fet, durant un permís penitenciari el 2015, no va tornar al centre penitenciari i va fugir a Andorra. Va allotjar-se en diversos hotels, amb la seva pròpia identitat, fins que va ser enxampat. Entre altres coses, se l'investiga per haver presumptament ajudat Jordi Pujol Ferrusola en els seus negocis. Per la banda materna, una família que va progressar de la mà del franquisme. El seu avi Felipe Choclán, de pare militar i de Ceuta, va fer política durant la dictadura. Primer va anar a Jaén, on va ser secretari del govern civil de la província. Després es va establir a Alacant, exercint també al govern civil. Finalment ho va deixar per fer-se empresari, aprofitant la xarxa de contactes construïda amb el règim.

Sigui per això o no, Macarena Olona no es refereix al dictador Franco com a dictador, sinó com a "general Franco", com els nostàlgics xilens que anomenen "mi general" al dictador Augusto Pinochet. En l'àmbit de la memòria històrica ha estat especialment combativa, denunciant "la profanació de la tomba del general Franco", en referència a l'exhumació del Valle de los Caídos ara fa dos anys. No hi té vincles familiars com el seu col·lega Javier Ortega Smith, però també ha sortit en defensa de la Fundación Nacional Francisco Franco contra la seva suposada "criminalització". Davant dels exmilitars procolpistes que parlaven en xats d'"afusellar 26 milions" d'espanyols, no va dubtar a dir que són "la nostra gent".

Dues qüestions més l'obsessionen. Primer, els símbols espanyols, com demostra la seva carrera, i sobretot institucions com la monarquia. Alguns companys diputats van ser detinguts als vuitanta, després del 23-F, per cremar estàtues del rei. Ella no: és fidel a Joan Carles I. I culpa l'esquerra espanyola que el rei emèrit hagi hagut de fugir del país. L'altra obsessió, com és marca de la casa ultra, és l'independentisme i nacionalisme català i basc. La majoria de les seves intervencions parlamentàries disparen contra els colpistes separatistes i/o els bilduetarres. I si no, contra "la ministra comunista" Yolanda Díaz.

Macarena Olona encarna en els seus parlaments, en el seu to, en els seus gestos, en la seva agressivitat, el discurs de l'odi que va estenent-se entre blanquejament i connivència. És l'assot contra la suposada destrucció d'Espanya per part de la gran conspiració judeomasonicaseparatista. Una mica com Rocío Monasterio, la líder de Vox a Madrid, però sense haver d'inventar-se documents per tirar endavant la seva carrera. I sobretot molt segura i convençuda del que predica.

Ah, i si deixa la política algun dia, no necessitarà cap porta giratòria: està en serveis especials i podrà tornar a la seva plaça a les entranyes de l'administració general de l'Estat.