El cantant Lluís Llach ha reaccionat a la decisió del Tribunal Suprem de tombar per primera vegada els projectes lingüístics de dues escoles catalanes per l'incompliment de la quota del 25% de llengua castellana en aquests programes. Els dos centres educatius en qüestió són el Josefina Ibáñez, d'Abrera; i el Col·legi Bogatell, de Barcelona. El Suprem sosté que "no s'ha fonamentat prou" la inclusió d'aquest 25% en els projectes. Per a més inri, les providències de l'alt tribunal als recursos presentats pel Govern imposen a la Generalitat que assumeixi les costes de tot el procés judicial. Davant de la notícia, Llach ha publicat una piulada en què carrega contra la decisió i alerta que "estan obstinats a derruir totes les nostres eines col·lectives". En aquest sentit, posa el focus en l'eina "cultural" que, a parer seu, "ens és cabdal".
També s'ha pronunciat al respecte la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs. En una publicació a Twitter, Borràs ha afirmat que "la realitat sempre supera qualsevol acord del diàleg ficció". Aquesta al·lusió de la cap de files de Junts té a veure amb un dels acords que va sorgir de la darrera reunió de la taula de diàleg del passat 27 de juliol. A banda d'aprovar un document sobre avançar en la desjudicialització, els dos governs també van donar llum verda a un Acord per a la protecció i l'impuls de la llengua catalana. En aquesta línia, els executius subscrivien que "enfortir la vitalitat del català suposa una mesura que referma la confiança necessària entre les parts per al procés de diàleg i negociació".
De fet, aquest text incloïa els principis de la llei ad hoc que el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC, Junts i En Comú Podem, que servia per evitar la imposició de percentatges a les aules catalanes. Paral·lelament, el govern espanyol es comprometia a respectar que la presència de les llengües a l'ensenyament s'han de fixar d'acord amb criteris pedagògics i que el català ha de ser la "llengua utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge". Finalment, s'incloïa que la Moncloa sol·licitarà al Parlament Europeu que el català sigui llengua d'ús a l'hemicicle i que també treballaran perquè a les Corts Generals es pugui "ampliar el dret dels representants dels espanyols a fer la seva tasca en totes les llengües de l'Estat".
El Govern defensa la vigència del seu decret
El Tribunal Suprem ha donat un toc d'atenció a la Generalitat en la seva decisió per presentar recursos a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25% de castellà de manera "generalitzada sobre el sistema lingüístic, sense altra acotació i matís". A parer dels magistrats, aquests no "semblen degudament complementats", sinó que són "genèrics i indeterminats". Per la seva banda, el Departament d'Educació ha declarat que el decret llei que va aprovar el Govern segueix "vigent al 100%" tot i que el Suprem hagi tombat els seus recursos. Educació sosté que el Suprem no ha emès una sentència nova i això fa que la nova normativa es mantingui en vigor, han explicat a Europa Press.