El col·lapse crònic del servei de Rodalies ha tornat al centre del debat públic després de l’accident de Gelida, fa més de dues setmanes, que va costar la vida a una persona i va evidenciar, un cop més, les greus mancances d’un sistema clau per a la mobilitat quotidiana de milers de ciutadans. En aquest context de despropòsits, retards constants i falta de respostes efectives, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han convocat una manifestació aquest dissabte a les 12 del migdia, amb inici al Monument de Rafael Casanova, per denunciar el que considera un caos estructural i una desatenció política sostinguda. Parlem amb el president de l’ANC, Lluís Llach, sobre els motius de la protesta, les responsabilitats que s’hi assenyalen i el malestar creixent d’una ciutadania cada cop més cansada de pagar les conseqüències d’un servei ferroviari que no funciona.
Dues setmanes després del descarrilament, Rodalies continua sent un caos. Què creu que ha fallat realment?
És un abandonament de l’Estat sobre les seves obligacions que té amb el que anomenen una comunitat autònoma. Nosaltres en diem una nació, que l’Estat l'ha considerat sempre una adversària per la seva existència per no sé per quins motius i frustracions col·lectives. Són anys i anys d’espoli des que van nacionalitzar els ferrocarrils hi ha aquest abandonament de les seves obligacions. Pràcticament, com una tradició. Acostumen a posar pedaços i, d’aquesta forma, han anat tenint la política autonòmica entretinguda, fins que de cop i volta els hi ha petat tot. Posa en evidència el que no és un problema puntual, sinó que és un problema de la relació entre l’Estat i Catalunya. Hi ha un menysteniment de l’Estat amb tot el que són les execucions d’inversions, més enllà de tenir un dèficit fiscal de 22.000 milions anuals. Jo diria que és un tracte colonial tot això. I no només té afectacions en les infraestructures, sinó que té derivades molt importants en el terreny de la medicina. Només cal recordar aquella frase: Les hemos destrozado el sistema sanitario.
Creu, per tant, que està fet de forma premeditada?
Sí. Des que ens van conquerir l’any 1714 som un negoci. Som entre la quarta i cinquena regió europea en dinamisme econòmic. Quan hi ha les balances fiscals, quan s’atreveixen a fer-les, queda un mapa molt dibuixat: la primera és Mallorca; la segona, som nosaltres; i la tercera és el País Valencià. Els Països Catalans cada any som espoliats per un Estat. Un exemple claríssim és el corredor mediterrani, malgrat que amb Rodalies no se’n parli gaire. Han aconseguit que passi per Madrid. Entre el 75 i 80% de les exportacions hispàniques passen per Catalunya, però prefereixen deixar-ho sense estructura viària per passar per Madrid i afavorir la megalòpolis que ja ha buidat mitja Espanya i l’acabarà buidant tota. L’única explicació possible a tot això és que, per a ells, Catalunya és una propietat per conquesta d’aquest estat. I això no només passa quan governa la dreta o l’esquerra, sinó que també amb una dictadura i una democràcia. En democràcia continuen fent el mateix que quan hi havia dictadura. Per això, l’1 d’octubre van respondre d’aquella forma i l’ANC pensa que l'única solució és la independència. És un problema de relació amb l’Estat, que ens empobreix.
Què li semblen les declaracions a la consellera d'Economia, Alícia Romero, qui aquest dimarts va assegurar que gran part de la culpa que l'Estat no executi les inversions a Catalunya és de la Generalitat…
Conec el personatge de quan vaig estar a Junts pel Sí. És una política de raça, que és de la que a mi no m’agradaria que fos la política. Amb aquestes teories distreuen el personal, però no se les pot creure ningú. Diu que no es presentaven prou projectes. Mare de Déu! La qüestió de Rodalies és molt important, perquè és una de les poques que es pot explicar amb números d’inversions, execucions, pressupostos… És dantesc! Colonial!
Creu que s'ha invertit massa en els últims 20 anys en l'alta velocitat?
Després de la Xina som el país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat i mira que no es pot comparar la geografia xinesa amb la nostra. L’alta velocitat és un experiment que França i Alemanya van ser els primers a invertir-hi, però se’n van a donar que a partir d’un moment era inútil. M’alegro molt que alguns pobles de Segòvia tinguin això, però és clar, han de ser rendibles, sinó el que provoca és que es mengen la inversió d’aquelles infraestructures que utilitzen el 90% dels espanyols. Fan sempre jugades de prestigi, de poder, de dir que som més, malgrat els avisos dels grans economistes. Darrere de tot això sempre hi ha una idea, que és la centralitat de l’Espanya castellana. Quan parlen de cohesionar Espanya, per a Catalunya és com una amenaça. Ja no va ni l’AVE ni la línia més rendible. No sé com les conselleres, pobretes, han d’aguantar el que aguanten, perquè no poden treballar pel país, sinó que treballen per l’obediència en un partit.
Han cessat dues persones: un responsable d'Adif i el director de Renfe a Catalunya, creu que hi hauria d'haver més dimissions?
El que hi hauria d’haver és el traspàs de Renfe.
Les dimissions no serveixen per a res?
Són els pedaços per arreglar un moment de crisi absoluta. No hi ha cap antecedent del que ha passat aquí. Estem batent rècords. És com deixar Milà sense trens i això és impensable. És molt difícil demanar responsabilitats quan això és estructural. És una estratègia estructural d’empobriment de les estructures catalanes. Es nota contínuament la voluntat d’empobriment, malgrat que ells saben que som una regió puntera per a ells. Prefereixen parar el tren que no donar-los la possibilitat de desenvolupament socioeconòmic de cara al futur. Estan contínuament amb l’obsessió de crear una megalòpolis, que és Madrid. Que tinguin els trens que vulguin, però que no ens deixin la misèria a nosaltres.
Què li sembla el traspàs acordat entre el Partit Socialista i Esquerra?
Això és com el finançament singular. Quan els economistes analitzen què vol dir aquest finançament singular, doncs tot és molt singular, com tots els tractes amb l’Estat. Des de l’ANC defensem que l’autonomisme no és una solució per assegurar la nostra pervivència en el futur. Dins l’Estat espanyol no tenim cap possibilitat de realització col·lectivament exitosa, perquè ens tallen els recursos que generem i se’ls queden. És que quan jo vaig començar a cantar la llengua catalana estava molt millor que ara; fa 40 anys la medicina estava molt millor que ara; les escoles que a Catalunya havien sigut exemplars durant molts anys; l’habitatge en una ciutat com Barcelona està col·lapsant. I tot això amb unes institucions històriques de la Generalitat que van jugant a l’autonomisme, van defensant poltrones i el resultat sempre és l’empobriment. Els partits independentistes no s’atreveixen a tornar a agafar la torxa de lluita per la independència, que és l’única estratègia possible.
Tornant al traspàs. El que explica ERC és que la infraestructura que transcorre únicament per Catalunya i que pertany a Adif passaran a Ifercat, que és l’empresa de la Generalitat que gestiona les infraestructures de Ferrocarrils. Això no seria un avenç?
En el futur crec que nosaltres ja no hi hem de confiar. Quan passin, que ens ho expliquin bé què han passat i de què servirà. De moment, només ens movem en el terreny de les especulacions, com amb el finançament. Siguin independentistes, o no, els catalans saben que no han de tenir massa confiança en els favors que arribin de l’Estat. Això ara és una lluita nacional per a la supervivència, i per això ens manifestem i no ho volem posar en el mateix nivell que l’autonomisme.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, dilluns ja va apujar el to i va exigir responsabilitats a Renfe i a Adif...
Estem molt agraïts! És una cosa excepcional que un membre del partit que governa a Madrid exigeixi alguna cosa, però se li ha d’advertir que no premi massa perquè potser la faran fora… És que per favor, és per això que la gent perd la fe en aquest sistema pseudodemocràtic que vivim. Contínuament és un joc de cartes marcades. Què pot exigir un PSC en el Govern de Catalunya quan depèn absolutament del que passa a Madrid? No pot exigir res. El que només ha de fer és obeir, i a fe de Déu que ho fa molt bé. Ho veig molt bé a les institucions de Madrid. Després, els partits que l'ajuden a sobreviure, siguin d'esquerres o no tan d'esquerres, tenen la seva responsabilitat també. Jo recordo el PSC històric i no sé on ha anat a petar.
Per arreglar la situació de Rodalies, quines obres o actuacions creu que s'haurien de fer a curt termini?
Jo no en soc un expert, però hi ha coses que clamen al cel, com ara la qüestió econòmica o la incapacitat d’organitzar-se bé. Hi ha coses curioses, com que les Rodalies que es diuen Ferrocarrils, governats per una gent que hi té interès, funcionen. En canvi, unes línies d’un Estat tot poderós, amb la protecció que té, és incapaç d’oferir un servei, que cada dia el fa pitjor. Els hauria de fer vergonya trobar-se amb aquesta situació. El Govern de tothom que no va en tren deu ser. Perquè la gent que va en tren, quan parlen del Govern de tothom, deuen pensar insults molt greus.
Fins a quin punt creu que la gent ha normalitzat arribar tard a la feina, perdre hores de vida al tren, perdre el temps, perdre anys de vida…
Si ho normalitzem vol dir que com a societat estem en plena decadència.
Creu que està passant?
Nosaltres intentem que no passi. Aquest accident, les pluges i el temporal ha servit per marcar el termòmetre de la urgència. I la demostració és que tota la societat, sigui entitats independentistes o no, sortim al carrer. Això hauria de ser un punt d’inflexió i espero que ho sigui. L’any 2007 ja ho va ser.
Espera que les dues manifestacions de dissabte siguin un punt d’inflexió?
Jo espero que sí. Al final, la gent és qui decideix després si s’alça, o no. És un moment que ja tenim tots els motius per alçar-nos i dir que ja s’ha acabat. Això vol dir posar entre l’espasa i la paret l’administració de l’Estat i l’administració autonòmica. Cadascú lluitarà per trobar les solucions. Nosaltres intentarem lluitar per trobar la solució a través de la independència.
Dissabte hi ha dues manifestacions. Per què no s'han pogut unificar?
La qüestió de Rodalies no és nova per a l’Assemblea. Fa més de dos anys que una sectorial, la de gent gran, treballa amb molta paciència, anant estació per estació, informant i mobilitzant. Quan l’actual equip vam arribar al Secretariat Nacional, vam decidir aprofitar aquesta lluita tan evident, perquè Rodalies no funciona, per fer-ne una campanya política. Vam organitzar una roda de premsa i un seguit d’accions a diverses estacions, sobretot de comarques, que van culminar en una manifestació a Sants que considerem exitosa i que va tenir força ressò. Per tant, per a l’Assemblea, Rodalies no és un problema puntual, sinó un problema sentit com a propi. Després del col·lapse recent, ens vam reunir internament i vam decidir que calia tornar a actuar. En una trobada posterior, de manera força fortuïta, amb altres entitats independentistes, vam coincidir que calia fer alguna mobilització. Inicialment, ho havíem pensat per al mateix dissabte del col·lapse, però Òmnium i l’AMI ens van proposar fer-ho més endavant i vam acordar-ho el dia 7.
Quan vam fixar aquesta data, no hi havia constància que ningú més estigués preparant cap manifestació. Ho vam fer públic dissabte: el Consell de la República va convocar conjuntament amb nosaltres, Òmnium s’hi va solidaritzar, però no va convocar, i l’AMI va quedar una mica al marge. En qualsevol cas, això forma part de la normalitat: anem junts, però cada entitat té la seva pròpia estratègia. Després de fer-ho públic, ens van començar a arribar veus que es volia impulsar una altra manifestació el mateix dia, presentada com a “unitària i de país”, com si la nostra no ho pogués ser. A partir d’aquí es van iniciar converses (crec que diumenge o dilluns) amb les plataformes impulsores. L’únic que vam demanar és que canviessin la data. Si ho feien un altre dia, nosaltres hi aniríem i ells podrien venir a la nostra. Les mobilitzacions haurien estat perfectament complementàries. Però no va ser possible. El problema no és ideològic, sinó estrictament de data. El que no podem acceptar és que es desautoritzi l’independentisme a convocar una manifestació per defensar infraestructures bàsiques del país. L’independentisme té tota la legitimitat per exigir que Rodalies funcioni. A més, nosaltres vam convocar primer, i per una qüestió de correcció política ens semblava raonable que l’altra mobilització es pogués fer un altre dia, divendres, diumenge o la setmana següent. Hauríem desitjat que fos així: que les dues manifestacions s’haguessin pogut reforçar mútuament. Això sí que hauria estat, de veritat, una mobilització de país.
Però creu que una persona que cada dia agafa el tren a les sis o set del matí, que arriba cada dia tard a la feina, entén que hi hagi dues manifestacions?
Segurament ho entén poc, sí. Però també té un avantatge: pot anar a la manifestació que més li agradi i que consideri que pot aportar la solució. La resta són qüestions d’oportunitat i de bona entesa entre organitzadors. Per la nostra part, hem intentat fer-ho tot amb la màxima honestedat possible. Hem nomenat un negociador, ho hem centralitzat tot per evitar les confusions que sovint es generen, i en cap moment hem volgut fer mal a ningú. L’únic que vam demanar és que no es convoqués una altra mobilització cinc hores després de la nostra. Davant d’això, la pregunta és clara: si els demanem que canviïn la data i no ho fan, què se suposa que hem de fer nosaltres? Retirar-nos? Doncs no. Nosaltres volem tirar endavant.
Entre altres coses perquè l’Assemblea ha tingut històricament un paper actiu en aquesta qüestió. El problema de Rodalies forma part del nostre full de ruta, de les nostres accions i dels nostres programes de treball. Som sensibles a aquest problema i tenim tot el dret a mobilitzar-nos. Què passa? Que pel fet de ser independentistes la gent no pot venir a la nostra manifestació? O hem de dissimular que ho som? Quan, a més, creiem profundament que la independència és l’única manera de garantir unes bones comunicacions, de no dependre d’un estat que sistemàticament maltracta i empobreix els nostres recursos. Dit això, tot el respecte per tothom. Tant de bo, a banda d’aquestes dues manifestacions, la setmana vinent n’hi hagués més, i nosaltres hi aniríem. El que ens costa d’entendre és que, tenint en compte els antecedents i la feina feta, no se’ns avisés que se’n preparava una altra el mateix dia. A més, hi ha una dificultat pràctica important: el mateix dia de la convocatòria ja es comencen a organitzar autobusos. Ara mateix en tenim desenes venint d’arreu del país. I com expliques a tota aquesta gent que s’ha de canviar tot a última hora? No és viable. Per tant, no ha estat possible. No perquè no ho desitgéssim, sinó perquè materialment i políticament no ho ha estat.
No podrien participar d'alguna forma vostès a l’altra manifestació?
Evidentment. Tothom que ho vulgui pot anar-hi tranquil·lament, amb banderes independentistes si així ho sent, i els animem a fer-ho. De la mateixa manera, la gent que vingui a la manifestació de la tarda serà molt benvinguda a la nostra. No hi ha cap problema en aquest sentit. Pot semblar poc important, però en política els procediments són rellevants. I en aquest cas ens hem sentit menystinguts, com si l’independentisme no pogués convocar manifestacions de país. Això és el que no podem acceptar. Nosaltres lluitem pel país tant com qualsevol altra entitat, i ho fem amb voluntat unitària i constructiva. Per tant, no hi ha cap incompatibilitat entre les mobilitzacions; el que hi ha és una discrepància sobre com s’han fet les coses.
Ha trobat a faltar un cop de puny sobre la taula del G8, de Foment del Treball, dels actors econòmics aquests últims dies? Tenint en compte que comença a notar-se la situació econòmica derivada del caos de Rodalies…
Els actors econòmics haurien de ser la punta de llança de tota aquesta protesta, però suposo que depenen massa del Boletín Oficial del Estado (BOE) i d’unes relacions econòmiques. A mi em meravella que en un Estat que mai ha legislat des del punt de vista empresarial per a l’alta i mitjana burgesia catalana i autònoms catalans, aquests siguin incapaços de defensar els seus interessos. Ja s’ho faran.
Així i tot, en el comunicat conjunt del G8 i Foment sobre el finançament de la setmana passada, sí que eren crítics dient que hi havia un dèficit d'inversió en infraestructures de 40.500 milions d'euros...
Ho han gosat dir, i què faran? Si la classe econòmicament més poderosa del país sap que li estan fotent 40.000 milions d'euros, ho diu quedant-se tan tranquil·la, i no participa en cap acció, això és rentar-se la cara. Què pensen fer perquè canviï això? On es veuen les seves accions de lobby polític a l'Estat espanyol. Catalunya és una societat plural, amb una burgesia forta i una part emprenedora que lluita pel país. Però sembla que visquin en un altre món. Els hi estan corcant els fonaments de la seva existència econòmica i ells estan com si no se n'assabentessin. Les raons jo no les acabo d'entendre. Potser és una mena d’acceptació colonial del seu destí.
Tenen preparada alguna sorpresa per a aquest dissabte?
Si és sorpresa no te la diré pas. Es tracta de reunir el màxim de gent possible, que l'independentisme marqui una mica la seva trajectòria i que expliqui les seves exigències reunint el màxim de complicitats possibles. Tot el que es pugui fer, es farà. Ha de ser una lluita organitzada i persistent, perquè està caient tot. Ells han d'eliminar la llengua per desnacionalitzar el país, i si cal empobrir-nos, també ho faran.