El politòleg Jordi Muñoz va obrir un meló que semblava tancat. Va ser en un article al diari Ara, on es preguntava si “convindria fixar un llindar de participació l’1-O”. La seva conclusió era que sí, i fixava aquest percentatge. “Amb un quòrum del 50% ja ningú podria dir que l'1-O és una mena de nou 9-N”, escrivia el professor de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona.

Malgrat que Muñoz és partidari de no establir llindars de participació com a norma general, també argumenta que "un llindar de participació evitaria el risc d'un resultat endimoniat i de difícil gestió semblant al del 27-S", i que, malgrat els possibles costos, "ajudaria a reforçar la credibilitat, interna i internacional, de la convocatòria".

No és el mateix que pensen a la Generalitat. En la pàgina web garanties.cat, Junts pel Sí explica que "l'objectiu del Govern és que voti el màxim de persones, i treballarà per aconseguir-ho". No obstant això, afegeixen, no s'ha establert un mínim de participació per a l'1 d'octubre, "perquè és el que recomanen organismes internacionals com la Comissió de Venècia després d'analitzar els resultats de diversos referèndums: fixar un percentatge mínim de participació podria facilitar el boicot d'una de les parts".

Concretament, en el seu Codi de bones pràctiques sobre referèndums, la Comissió de Venècia del Consell d'Europa sosté que "és recomanable no estipular un quòrum de participació mínima (llindar de representació, percentatge mínim), perquè assimila els abstencionistes amb aquells que voten en contra de la proposta". De la mateixa manera, tampoc no recomana fixar majories reforçades d'aprovació, "perquè es corre el risc de provocar una situació política complicada si una majoria simple dona suport al text en un percentatge més baix que el llindar mínim acordat".

Tampoc no és el mateix que pensen organitzacions com l’Assemblea Nacional Catalana, que la setmana passada va afirmar que “no fixar un mínim de participació l’1-O coincideix amb la nostra posició”. De fet, ni en els dos referèndums d'autodeterminació del Quebec (1980 i 1995), ni en el referèndum d'independència d'Escòcia del 2014, no hi havia cap més requisit que la majoria de vots a les urnes. Sense quòrums exigits, en aquests referèndums la participació va moure's en una forquilla entre el 84,5% i el 93,5%. S'han aplicat en democràcies no consolidades, com Letònia i Eslovènia; en contextos de transició democràtica, com Montenegro; o en Estats febles, com Sudan del Sud.

Ni a Escòcia ni al Quebec hi havia llindars de participació mínima, malgrat que la participació va superar el 84,5%

Els referèndums precedents

Justament els arguments de la Comissió de Venècia són als quals s’aferra Josep Costa, professor de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra, que sosté que la imposició de mínims “pot incentivar boicots i induir a confusions entre els abstencionistes i els votants del ‘no’”. De la mateixa manera, recorda que els referèndums a l’Estat espanyol no s’han fet mai amb un quòrum de participació mínim.

La participació més alta que s'ha registrat en un referèndum a l'Estat espanyol va ser el de la Constitució del 1978, amb un 67,11% del cens. Després, per ordre cronològic, vindrien el de l'Estatut de Catalunya del 1979, amb un 59,7%; el de l'OTAN del 1986, amb el 59,42%; el de la Constitució Europea del 2005, amb el 42,32%, i el de l'Estatut del 2006, amb el 48,85%. En cap dels casos hi havia establert un llindar de participació. Només en dos casos (Constitució 1978 i Estatut 1979), l'opció guanyadora no va superar el 50% del cens.

Normatives estables

“No s’han de fer normatives electorals ad hoc per a una convocatòria electoral segons el context, sinó que les normes electorals han de ser estables”, argumenta Costa. En aquest sentit, comparteix que s’ha de votar “com sempre”, com insisteix el Govern. “S’ha de fer com sempre, seguint els estàndards internacionals”, afirma.

El professor tampoc no acaba de veure justificat l’argument segons el qual, amb un llindar de participació mínim, podria servir d’incentiu per a un sector concret de votants, com ara els comuns. “És un mal argument, perquè és un context molt específic, i així no es fan les normes electorals”, explica.

"No s’han de fer normatives electorals ad hoc per a una convocatòria electoral, segons el context"

No ho fa més democràtic

Jordi Matas Dalmases, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, tampoc no considera necessari que s'estableixi un llindar mínim de participació. "No ha de ser requisit en un referèndum", defensa Matas Dalmases, que també considera que podria afavorir el boicot per part dels contraris a la celebració del referèndum. 

"En cap normativa es demana, ni em sembla necessari per a la validesa democràtica de la votació", explica el catedràtic, que argumenta que "l'abstenció és un comportament electoral com qualsevol altre".

Interpretacions a posteriori

Hi ha un precedent: el 9-N. La participació va quedar bastant lluny dels hipotètics mínims de participació: un 37%, amb relació al cens ampliat que va fer-se servir. Van sortir a votar 1,8 milions de persones pel ‘sí-sí’ (80%), 232.000 pel ‘sí-no’ (10%) i 104.000 pel 'no' (4,5%). Aquella votació, que va ser una gran mobilització sobiranista, no va tenir cap mena d’efecte ni conseqüència. Almenys política. Judicial és un altra cosa.

Segons Josep Costa, s’ha d’actuar com en qualsevol convocatòria electoral convencional, les decisions vindran l’endemà de l’1-O. “No es pot negar que un resultat amb baixa participació seria problemàtic”, admet. "No obstant això —afegeix—, això no ho pots dir abans, perquè crees un efecte pervers, sinó que ha de ser a posteriori”. En qualsevol cas, el resultat seria “jurídicament vàlid”. Una altra cosa és que políticament seria més complex.

Boicot en bloc

Com va passar en el procés participatiu del 9 de novembre del 2014, els partits unionistes estan optant ara per la mateixa estratègia que va optar llavors: boicotejar la convocatòria no participant en la votació. És el que estan començant a fer i faran, poc o molt, el PP, el PSC i Ciutadans.

En aquesta mateixa línia s'emmarca també el manifest "No anirem a votar" que van signar almenys 200 militants de Catalunya en Comú, que planteja "no participar l'1 d'octubre ni fer una crida a la participació" en el referèndum, que consideren "una fugida endavant del govern de Junts pel Sí".

El boicot a l’1-O ja té qui l'organitzi. Fixar-hi un percentatge seria col·laborar-hi.