Primera resposta. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, es pronunciarà sobre la llei d’amnistia aquest dijous a dos quarts de deu del matí. Les seves conclusions no són vinculants per al tribunal amb seu a Luxemburg, però, mostrarà per on va el debat europeu. La llei de l’oblit penal -aprovada l’11 de juny de 2024- no permet el perdó de causes que afectin els drets financers de la UE. En aquesta compareixença, Spielmann ha de presentar les conclusions vers dues causes: la despesa de l’1-O, prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes (TCu); i la dels 12 CDR de l’operació Judes, acusats de terrorisme, consulta de l’Audiència Nacional. Aplicar-los la llei d’amnistia és compatible amb el dret de la Unió? És la pregunta a respondre en tots dos casos.
La sentència del TJUE s’espera per a finals d’any. Si resol que no afecta el dret de la Unió, els dos tribunals espanyols hauran d’aplicar als investigats l’amnistia; sinó, els hauran de jutjar. La primera resposta del TJUE arriba una setmana després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s'hagi posat al costat dels tribunals espanyols i ha negat que aquests vulneressin els drets polítics dels independentistes catalans en mantenir-los en presó preventiva el 2017 i 2018. El TEDH té pendent la sentència sobre si el Suprem va vulnerar-los drets -com ara el jutge predeterminat per la llei- en jutjar-los i condemnar-los per sedició.
Dues consultes paral·leles
La primera consulta al TJUE va fer-la el Tribunal de Comptes (TCu), que va suspendre el judici per responsabilitat comptable als presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, a més d’una vintena d'exconsellers i excàrrecs, per la despesa de l’1-O del 2017 i la promoció de Catalunya a l’exterior de l’època 2011 al 2017, xifrada en uns 5 milions d’euros. El TCu no els va voler aplicar la llei d’amnistia, enfront del criteri de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat: té dubtes sobre la compatibilitat de certs aspectes de la llei d'amnistia amb el Dret de la Unió, per la qual cosa ha plantejat diverses preguntes sobre aquest tema al TJUE. L’entitat Societat Civil Catalana és acusació i rebutja, també, que se’ls apliqui l’amnistia.
En la mateixa compareixença d'aquest dijous, el luxemburguès Spielmann presentarà les seves conclusions sobre un segon assumpte prejudicial sobre la llei d'amnistia, també examinat per la gran sala del TJUE a l’estiu: els 12 veïns acusats del delicte d’integració a una organització terrorista i vuit d'ells, també són acusats de fabricar i estar en possessió d'explosius i d'haver intentat causar estralls de caràcter terrorista. L’Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) exerceix d’acusació i demana que se'ls jutgi. Per contra, els advocats d’Alerta Solidària -que porten a la majoria d’acusats- demanen que se’ls apliqui l’amnistia i que s’arxivi la causa contra ells. La Fiscalia, que demanava 27 anys de presó per a vuit acusats i 8 anys de presó per a la resta, finalment va apostar per la seva amnistia, perquè no van provocar ferits ni danys en les accions de protesta que van protagonitzar el 2019, i només tenien precursors, no explosius.
La malversació, pendent
L’advocat general del TJUE no hauria de pronunciar-se sobre el delicte de malversació de l’1-O, que s’acusa Puigdemont i Oriol Junqueras, a més dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Dolors Bassa i Raül Romeva. Precisament, ara està pendent que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui si se’ls ha de concedir l’amnistia perquè no es van enriquir, malgrat que el Tribunal Suprem ha fet una interpretació forçada en contra.
Un fet evident és que amb l’1-O no es van afectar fons de la UE, sinó la Fiscalia de la UE ja hagués reclamat la causa al Tribunal Suprem. Han passat vuit anys de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya i no s’ha exigit res, ni hi ha cap factura pagada amb fons europeus.
Vistes complexes i polititzades
La gran sala del TJUE va celebrar a Luxemburg el juliol passat dues vistes, en les quals els advocats dels polítics i dels activistes van defensar que la llei d’amnistia abraçava els seus casos. Van ser dues vistes tècniques, i de forma molt excepcional amb intervencions polítiques de l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, que va admetre que no s’havien afectat fons de la UE, però alhora deia que aquesta norma era una “autoamnistia”, i que havia nascut del pacte de Pedro Sánchez amb els grups de Junts i ERC, per garantir-li la seva investidura; tot i que el fet d’obtenir prerrogatives o millores és habitual en la negociació política.
Per la seva part, l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, va replicar la CE que l’amnistia és “legitima” i va recordar que la sentència del Tribunal Constitucional de finals de juny la veu “justificada” per “superar el conflicte polític”. Precisament, l’advocat general del TJUE va retreure Urraca que no cités cap vegada que el TC ha avalat la llei de l’oblit penal.
Els advocats Gonzalo Boye, en nom del president Puigdemont i altres investigats de Junts, i Marc Marsal, en nom de Junqueras i excàrrecs d’ERC, van insistir també que no hi havia cap perjudici a la UE en la causa de l’1-O.
La vista vers els CDR va ser més llarga, i el tribunal va preguntar força als advocats de l’Estat i de la Comissió sobre si la llei d’amnistia permetia el perdó de casos de terrorisme. Les defenses van insistir que el redactat de la norma es basa en tractats europeus, no en el Codi Penal espanyol. L’advocat de la CE va exposar que “manca de certesa, precisió i previsibilitat” el text de la llei.
Després de les conclusions de l’advocat general, s’espera la sentència del TJUE, que serà redactada pel vicepresident del tribunal Thomas von Danwitz. Per ara no hi ha cap data anunciada, tot i que s'espera que sigui a finals d'any, i podria coincidir amb la sentència del TC sobre l’acusació de malversació de l’1-O.
Paral·lelament a les dues causes, el TJUE també s’ha de pronunciar sobre la consulta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’amnistia dels republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l’organització de l’1-O, i d’un jutge de Vilanova per un investigat per dur un llaç groc en ser membre d'una mesa electoral.