L'amnistia té com a objectiu "pacificar un conflicte institucional", reparar les víctimes i superar fractures. Aquest ha estat un dels arguments que ha esgrimit aquest dimarts l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, en la seva intervenció a la vista que se celebra al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a Luxemburg per donar resposta a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes. Després de Societat Civil Catalana, que actua com a acusació popular, i de la fiscalia de Tribunal de Comptes, la gran sala ha escoltat els arguments esgrimits per les defenses dels independentistes. "L'amnistia honora Europa, perquè Europa és diàleg, no revenja", ha subratllat Boye.
L'advocat ha defensat que l'amnistia no és cap amenaça per Europa; ha estat aprovada per un parlament lliurement escollit dins del marc constitucional i no planteja "impunitat ni privilegis", sinó "un reconeixement entre les parts com a base per construir la reconciliació". En les seves consideracions finals, ha advertit que aquesta llei no és el final de res, sinó que pot ser el començament de tot, i que Europa "no pot castigar qui legisla en i per la pau", atès que aquesta llei no trenca l'Estat de dret, sinó que el que fa és intentar restaurar-lo.
No és una autoamnistia
Les conclusions de Boye són que la llei d'amnistia no viola el Tractat de Funcionament de la Unió, perquè "no hi ha afectació financera"; ni la Carta de la UE, perquè es garanteix el dret a la defensa, les garanties processals i l'audiència de les parts; no soscava la independència judicial i tampoc és una autoamnistia. En aquest sentit, ha recordat que la llei exclou expressament els grans crims internacionals, no beneficia els qui l'han legislat, està subjecta a aplicació judicial individualitzada i inclou com a beneficiaris actors de tots els signes polítics, fins i tot, aquells que van exercir la repressió.
En les respostes a les diferents qüestions plantejades pel Tribunal de Comptes al TJUE, Boye ha subratllat que aquesta llei forma part d'un procés de reconeixement entre les parts i de reconeixement del conflicte i cerca de reparació, atès que els fets que es van produir a Catalunya el 2017 no van ser crims d'Estat, sinó manifestacions d'un conflicte polític, que han tingut com a conseqüència la presó, l'exili, inhabilitacions i fractura social, a més de la judicialització del dissens. Ha destacat que aquesta llei permet desjudicialitzar la política, estableix les bases per a un nou marc de convivència. "No hi ha reconciliació sense amnistia, i no hi ha democràcia sense reconciliació", ha advertit Boye, que ha insistit que Europa no es va construir amb codis penals sinó amb pactes.
Diàleg judicial
L'advocat ha defensat que el termini de dos mesos que fixa la llei per aplicar l'amnistia és una garantia per a les parts i, davant la qüestió que ha plantejat al respecte el Tribunal de Comptes, retreu que aquest tribunal, al qual la llei imposa 20 dies per a les seves sentències i va trigar més de 300 dies no per dictar sentència, sinó per cursar la qüestió prejudicial.
Ha insistit que ni hi ha fons europeus implicats en aquest cas, ni hi ha fons públics i, molt menys, corrupció, que ha quedat expressament fora de la llei d'amnistia, i recorda que així ho va assegurar l'exministre d'Hisenda Cristobal Montoro. "La UE i, especialment, aquest Tribunal, no pot ser àrbitre de conjectures i conjures nacionals", ha advertit l'advocat després de subratllar que ni un euro europeu s'ha vist compromès en aquest cas.
Segons Boye, totes les parts del procediment són escoltades i la millor prova és que totes elles estaven representades avui a la vista que s'ha celebrat a Luxemburg. "L'amnistia no és silenci. És diàleg judicial i democràcia en acció".
Pressió Externa
Francesc Homs, en representació, entre d'altres del president Artur Mas, ha negat que la llei d'amnistia pugui ser considerada contrària a la tutela judicial efectiva i ha rebutjat l'argument de la consellera de Comptes que ha presentat la qüestió prejudicial assegurant que els dos mesos que imposa la llei per aplicar l'amnistia suposa una pressió externa. En aquest punt, ha assegurat que altres tribunals ja estan aplicant aquesta llei "sense sentir-se pressionats" i ha contrastat la versió de la consellera del Tribunal de Comptes, la qual ha estat proposada per un partit polític contrari a l'amnistia, amb la resolució del Jutjat 18 de Barcelona, dictat per una magistrada de la carrera judicial, que fonamenta l'aplicació de l'amnistia respectant el dret de la Unió, amb menció explícita a la directiva de lluita contra el frau.
Igualment, Homs ha contrastat l'actitud del Tribunal de Comptes amb la interlocutòria de l'Audiència de Barcelona de l'11 de juny, que aplica la llei d'amnistia a tots els encausats que un procediment que té "el mateix origen i el mateix objecte" que el del Tribunal de Comptes i que "casualment coincideixen amb la majoria dels subjectes que són part demandada en aquestes prejudicials".