El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) palpa els límits de la seva capacitat d'actuació dins l'àmbit judicial espanyol. Així es pot desprendre, si més no, de les qüestions plantejades pels magistrats de la gran sala del TJUE durant la vista que s'ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg sobre la llei d'amnistia, arran de les qüestions prejudicials que va plantejar el Tribunal de Comptes. El vicepresident del Tribunal, Thomas Von Danwitz, ha interrogat l'advocada de l'Estat, Andrea Gavela, sobre la capacitat dels jutges ordinaris per presentar qüestions prejudicials després d'una sentència del Tribunal Constitucional. Ho ha fet, al fil del text de la sentència del TC sobre l'amnistia. El tribunal també ha interrogat sobre els efectes suspensius de la formulació de qüestions prejudicials o la capacitat de practicar diligències en l'actual moment processal per esbrinar l'origen dels fons que, segons el Suprem, es van malversar durant el procés.
"He cregut entendre que el Tribunal Constitucional espanyol sembla insinuar que tota qüestió del dret de la Unió ha de dirimir-se abans de recórrer al TC i que, després, el jutge ordinari ja no podria dirigir-se a TJUE. M’agradaria que dissipés els meus temors en aquest sentit i em digui si no es pot fer aquesta lectura d’aquesta sentència", ha demanat Von Danwitz a l'advocada de l'Estat, referint-se a la sentència de l'alt tribunal espanyol que avala la llei d'amnistia i en un to que no deixava dubte de la preocupació que ha volgut transmetre el magistrat.
La representant de l'Estat ha assegurat que aquesta no és la lectura que es desprèn de la sentència. Això no obstant, tot seguit ha diferenciat entre un pronunciament abstracte del TC i un pronunciament "individualitzat" en cas de dubtes sobre l'aplicació del dret de la Unió, i ha puntualitzat que "idealment" la qüestió hauria de ser prèvia. Tot plegat ha provocat que el president del Tribunal, Koen Lenaerts, prengués la paraula per plantejar una repregunta a Gavela per aclarir si un jutge ordinari pot o no plantejar una qüestió prejudicial tant abans com després del pronunciament del TC. I l'advocada de l'Estat hi ha tornat amb l'argument sobre el control abstracte del TC i el plantejament ulterior d'una qüestió, la qual cosa ha obligat de nou Lenaerts a insistir a preguntar si la resposta era afirmativa. "Sí", ha conclòs l'advocada de l'Estat.
Admissió de prejudicials
El vicepresident del tribunal ha preguntat també sobre com es contempla al dret espanyol l'efecte suspensori de les qüestions prejudicials i sobre si coincidia amb el fiscal a afirmar que en el moment actual del procés, el tribunal de remissió podria fer comprovacions per establir si determinats fons en qüestió tenen com a origen o final el pressupost de la Unió, a la qual cosa Gavela ha respost afirmativament.
L'advocat general, Dean Spielmann, ha preguntat també al representant de la Comissió Europea, Carlos Urraca, sobre l'admissibilitat de les qüestions prejudicials en aquest cas, i aquest ha respost que no hi ha dubte que ho són atès que la llei d'amnistia podria afectar recursos de la Unió. Però l'advocat general hi ha insistit recordant que l'amnistia és competència exclusiva de l'Estat, a la qual cosa l'advocat general ha insistit que el TJUE ha d'assegurar-se que els Estats membres han complert amb les seves obligacions i que són respectats els drets dels ciutadans.
La vista que s'ha celebrat aquest matí a Luxemburg ha assistit a un xoc entre l'advocada de l'Estat i el representant de la Comissió sobre la seguretat jurídica de la llei d'amnistia, mentre que les defenses han subratllat l'objectiu de pacificar i desjudicialitzar el conflicte polític que persegueix aquesta norma.