La llei d’amnistia compleix aquest dissabte dos anys de la seva aprovació pel Congrés dels Diputats; mentre el Tribunal Suprem manté la seva negativa a aplicar-la al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per l’1-O. Tampoc als exconsellers de Junts i d’ERC amb la inhabilitació a càrrec públic en vigor per la condemna per malversació per la despesa del Referèndum. En concret la Llei orgànica/2024 -anomenada d'amnistia per a la normalització institucional, política i social de Catalunya- va entrar en vigor l’11 de juny, data amb la qual es va començar a aplicar per part dels jutges. En aquests dos anys, un total de 403 persones (sumant activistes, polítics i policies) han estat amnistiades, gairebé un centenar més que el primer any, enfront de les 104 denegades i 157 pendents de resoldre, segons el recompte fet públic aquest dijous per la formació Alerta Solidària.
La formació independentista Alerta Solidària detalla que un total de 1.225 manifestants i activistes tenien causes penals relacionades amb la independència de Catalunya. D’aquest total, la imputació en 880 de casos va quedar desactivada per l'arxivament (634) o l'absolució (166) i la resta no va instar a l’amnistia. Així, dels 345 activistes amb causes obertes: en 181 casos s’ha aprovat l’amnistia, en 75 ha estat denegada, 25 casos estan pendents de resoldre i 64 en instrucció i pendents. Pel que fa als polítics, s’indica que l’oblit penal s’ha aplicat a 64 casos, s’ha denegat a 25, i hi ha 68 pendents, com ara la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Pel que fa als policies, s’informa que un total de 158 han estat amnistiats. Són: 89 policies espanyols, 62 guàrdies civils i 7 mossos. Alerta Solidària denuncia que, en el cas dels policies, l'aplicació de l'oblit penal és "automàtica". Un recent cas, criticat per la formació independentista, ha estat l’agent dels Mossos per infiltració digital en entitats socials. I els únics 4 agents de la policia espanyola als quals se’ls ha denegat l'amnistia per haver rebentat un ull a Roger Español, seran jutjats coincidint amb el novè aniversari de l'1-O.
El Suprem fa l’orni
Precisament, la sala penal del Tribunal Suprem ha comunicat aquest dilluns que “no és competent” per resoldre la causa contra l’exsecretària general d’ERC Marta Rovira per l’1-O perquè “no té cap aforament”, sense argumentar, que és pel fet que ja no és diputada al Parlament. El jutge instructor, Pablo Llarena, va processar Rovira pel delicte de desobediència, que no implica presó, sinó inhabilitació per a càrrec públic. Rovira es va mantenir a l’exili, a Ginebra, fins que l’Audiència Nacional va ser obligada a tancar la investigació de Tsunami Democràtica, on era investigada. Va tornar a Catalunya el juliol de 2024 i va marxar novament, i en llibertat, a viure a Ginebre. El Suprem ha derivat la causa a l’Audiència de Barcelona, que serà qui decidirà si li aplica la llei d’amnistia. Hi ha juristes que discrepem amb el Suprem i manifesten que la llei de l’oblit penal precisa que l'amnistia es pot aplicar en qualsevol moment; no cal que sigui el tribunal jutjador.
La discutida competència
Els defensors dels líders polítics i socials de l’1-O sempre han defensat que el Suprem no era el tribunal competent per investigar-los i jutjar-los. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia d’assumir el cas dels diputats i aforats, i els jutjats catalans, a la resta. És una reclamació encara viva al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
De moment, el Suprem espera la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la consulta feta pel Tribunal de Comptes sobre si aplicar l’amnistia a la despesa atribuïda al Referèndum de l’1-O és compatible amb el dret de la Unió. Des del Govern s’assegura que aquesta resposta permetrà tornar Puigdemont, Comín i Puig a Catalunya aquest estiu. La interpretació, però, la de fer el Suprem en la causa de malversació imputat a l’1-O. Per ara, el TJUE no ha anunciat data de la seva resolució. També s’espera que el TJUE resolgui sobre si el pot aplicar l’amnistia als 12 CDR acusats de terrorisme. L’advocat general del TJUE va avalar la llei d’amnistia ara fa mig any i la resposta del tribunal europeu s’espera amb candeletes.
Paral·lelament, l’aplicació de l’amnistia als cinc integrants de la Sindicatura Electoral de l’1-O també continua mig encallada. Per Sant Jordi, la nova jutgessa al capdavant del jutjat Penal 11 va desbloquejar la petició de l’advocat de Ramon Setó, que demanava l’aplicació de la norma de l’oblit penal per a Tània Verge, en haver deixat de ser diputada del Parlament per ERC, i no estar en dubte el tribunal competent per fer-ho. Setó ja va demanar l’amnistia per a Verge i Marc Marsal just fa dos anys en entrar en vigor la norma. També ho van fer la resta de lletrats dels altres síndics: Josep Pagès, Jordi Matas, defensats per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, i Marta Alsina, defensat per Benet Salellas. La magistrada va derivar el cas a la Fiscalia de Barcelona i des de llavors s’espera el seu posicionament.
El balanç d’Alerta Solidària
En un comunicat, la formació de l’esquerra independentista Alerta Solidària afirma: “No cal ser massa viu per saber que malauradament la llei d'amnistia ha contribuït només a pacificar el país, dormint encara més l’independentisme. Les entitats que reclamaven la independència es van distreure per aconseguir l'amnistia. Aquesta, a dos anys de la seva aprovació ha beneficiat sobretot a l’Estat per l’error previ de l’independentisme de desactivar el carrer”.
Això no obstant, Alerta Solidària afegeix: “Celebrem, però que una nova generació d’independentistes s’obre pas. S’han obert nous casals arreu dels Països Catalans i que la lluita, interrelacionada en múltiples reivindicacions socials, reviscola arreu. Amb els aprenentatges de l’embat dels anys que ens precedeixen, seguirem preparant més i millor el futur de lluita que ens espera. La lluita és el camí, i en som moltes les que estem disposades a fer-lo.”