El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no disposa de prou informació perquè el tribunal alemany pugui concloure que Carles Puigdemont va cometre un delicte de malversació. El motiu és que el magistrat, a l'hora d'enviar la informació complementària que li havia demanat el Tribunal de Schleswig-Holstein, encara no disposava de la documentació del Ministeri d'Hisenda sobre els pagaments de la Generalitat. Hisenda no la va completar fins al passat 3 de maig. Així ho explica el mateix Llarena a l'informe remés el 23 d'abril al tribunal alemany, segons ha avançat el diari Ara.

Les dades d'Hisenda, amb els detalls sobre els suposats pagaments del referèndum de l'1-O per l'Administració catalana, són necessàries per a demostrar el delicte de malversació del qual s'acusa Puigdemont i se li demana l'extradició. El Tribunal de Schleswig-Holstein ja va denegar-la pel delicte de rebel·lió.

A falta de les dades d'Hisenda, Llarena sí que explica en l'informe l'entrevista del diari El Mundo al ministre del ram, Cristóbal Montoro, on assegura que l'1-O no es pagà amb diners públics. El jutge exposa al tribunal alemany que va demanar immediatament informació sobre les afirmacions del ministre, i es lamenta que no ha obtingut cap resposta.

El magistrat "no pot [diu Llarena, referint-se a ell mateix] informar d’una manera definitiva sobre aquest aspecte, ja que encara no s’ha rebut l’informe del Ministeri d’Hisenda", diu, en el que sembla una recriminació a Cristóbal Montoro i al seu equip.

Assenyala al Govern

No obstant això, és molt revelador que Llarena mantingui el relat de la suposada malversació sobre la base dels informes elaborats per la Guàrdia Civil —aparentment incomplets. "Aquest instructor reconeix la força dels indicis en què rau el processament per un delicte de malversació de cabals públics", diu Llarena, que fa referència a qüestions com l'enviament de la documentació electoral, que els atestats de la Guàrdia Civil entenen pagat amb fons públics. Així, Llarena reconeix que tot i no poder provar els pagaments, hi ha indicis que es van produir.

Hisenda, però —que des del setembre del 2017 controla absolutament els comptes de la Generalitat—, va enviar entre gener i abril d’enguany fins a cinc informes de la Intervenció General de la Generalitat al titular del jutjat número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que també instrueix una causa sobre l'1-O. El cas es que cap d’aquests informes acredita la malversació de que s’acusa a la cúpula independentista. El magistrat Llarena també disposa d'aquests informes.

El jutge del Suprem, però, no abandona l'acusació de malversació, com tampoc ha abandonat la de rebel·lió, ha explicat el periodista Ernesto Ekaizer aquest dimarts a El matí de Catalunya Ràdio. "Tant pel que fa a la rebel·lió com a la malversació, les perspectives són cada cop pitjors", ha exposat el periodista, tot recordant, en referència als Jordis, que no es pot sustentar una "teoria de la violència" en relació a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 20 de setembre, perquè "demanen als manifestants anar-se'n de manera pacífica". Llarena "omet una part de la realitat", ha recordat Ekaizer.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat