L’enfrontament entre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, per demostrar l’existència o no de malversació de fons públics en relació a la promoció i celebració del referèndum independentista de l’1 d’octubre passat continua davant l’absència de dades concloents que demostrin que realment es va produir malversació i, en canvi, sí que existeixen informes en que es demostraria que no n’hi va haver.

Així, segons ha avançat La Vanguardia, Hisenda -que des de l’estiu controla absolutament els comptes de la Generalitat- va enviar entre els mesos de gener i abril d’enguany fins a cinc informes amb explicacions de la Intervenció General de la Generalitat al titular del jutjat número 13 de Barcelona. El cas es que en cap d’aquests papers s’ha pogut demostrar l'existència de malversació de la que s’acusa a la cúpula independentista.

Aquests informes, a més, han arribat també a mans del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, el mateix que, basant-se en informes de la Guàrdia Civil aparentment incomplets, ha decidit processar per malversació els membres del Govern de la Generalitat en la causa general que segueix contra l’independentisme. És a dir, que Llarena té coneixement de tot un seguit d’informes que donarien la raó a Montoro i que, per tant, buidarien de contingut la denúncia de malversació de cabals públics.

Pressions sobre els funcionaris

De fet, segons l’esmentat mitjà, Montoro hauria realitzat fins a 20 requeriments a la Intervenció General de la Generalitat en almenys una de les quals, especialment exigent, va requerir nom, cognoms, DNI i lloc de treball dels funcionaris que poguessin haver realitzat moviments de diners per a l'1-O. ​Al seu torn, el departament d'Economia va respondre al requeriment del jutge que "als directors de servei no els consta que s'hagi realitzat cap tipus de despesa per a la celebració del referèndum". Per tant, tot i aquestes accions i pressions exercides sobre el funcionariat, el Govern espanyol no ha pogut demostrar que el Govern hagi comès cap delicte de malversació.

Amb tot, la resposta que es va donar des de la Generalitat no va agradar a Hisenda, que va provar també de fer peticions al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, sobre diverses qüestions, com el pagament d'informes previs a l'1-O, despeses de la tramesa del cens electoral o sobre la publicitat del referèndum, un intent que també va resultar frustrat.

Ara, aquests mateixos informes avalen el posicionament de Montoro sobre la inexistència de malversació -encara que el mateix ministre no descarta que hi hagi pogut haver falsificacions- i complica a Llarena seguir endavant amb el processament de la cúpula independentista, perquè precisament en un moment en que el delicte de rebel·lió ha quedat tocat després que la justícia alemanya hagi denegat l’extradició de Carles Puigdemont per ser jutjat per aquest delicte, el processament per malversació també queda en entredit si no hi ha proves que el sustentin.