Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".

Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".

Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha recordat que, precisament per això, "s'està investigant", tot i que s'ha volgut curar en salut afirmant que la interventora s'arrisca a penes de presó en cas que es demostrés que això ha estat així.

El govern espanyol, però, no ho posa tan fàcil. Montoro no té cap problema a l'hora de dir que "la malversació no requereix només un desviament de fons: és també obrir un recinte públic per a un acte polític il·legal, per exemple".

Impedir la independència

"Vivim en un estat que pot impedir la independència pressupostàriament". Convençut que la voluntat de part dels catalans no prosperarà, el ministre d'Hisenda ha presumit que el govern del PP ja ho ha fet així i que, gràcies a això, per exemple, "les vendes tornen a pujar" i "s'estan recuperant".

Això sí. Montoro s'empenya a transmetre el missatge que els independentistes "no volen que Catalunya progressi dins d'Espanya perquè es queden sense argument més enllà del sentimental", al mateix temps que assegura que encara "hi ha temps per desbloquejar Catalunya".

La justícia alemanya va rebutjar extraditar el president Carles Puigdemont per rebel·lió i només contempla ara la possibilitat de fer-ho per malversació de fons públics. Ara bé. D'una banda, fonts del Tribunal Suprem ja van avançar ahir a l'ABC que rebutjaran la seva entrega si no és per el delicte de rebel·lió, castigat amb penes de fins a 30 anys de presó i, de l'altra, presumiblement serà difícil que, a més, el tribunal d'Schleswig-Holstein torni a Espanya Puigdemont després que tant el president espanyol com el titular d'Hisenda hagin negat públicament que el Govern destinés un sol euro públic a l'organització del referèndum.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat