La setmana passada es feia públic que el cantautor Lluís Llach donava el seu suport a la CUP. En una roda de premsa des de Verges (Baix Empordà), Llach va acompanyar i lloar els seus caps de llista de la candidatura anticapitalista per la demarcació de Girona, Dani Cornellà, Montserrat Vinyets i Ignasi Sabater.
Pocs dies després, però, ja ha aparegut la primera desavinença entre ambdues parts: la hipotètica investidura de la presidenciable de JxCat, Laura Borràs. I és que ahir mateix, la candidata de la CUP, Dolors Sabater, va expressar els seus dubtes sobre si donar suport a un possible Govern de Borràs mentre aquesta seguís investigada pel Tribunal Suprem.
Poques hores després, tant el mateix partit com Sabater van voler matisar aquest posicionament assegurant que "l'únic vet és al 155 i a la paràlisi d'aquests tres anys". Tanmateix, Sabater va indicar que les acusacions sobre Borràs "tenen base", que els hi agradaria que s'esvaïssin tots els dubtes i que "és a la justícia, però no al Suprem a qui li toca determinar" si hi ha delicte o no.
En aquest context, Llach ha sigut preguntat sobre la qüestió a través de les xarxes socials i la resposta ha estat clara i contundent. "No" comparteix aquest posicionament de dubte de la formació anticapitalista envers el cas de Borràs. El cert és que el cantautor sempre s'ha mostrat extremadament escèptic davant de les acusacions i causes obertes per part de la cúpula judicial espanyol.
— Lluís Llach (@lluis_llach) February 2, 2021
El cas Borràs
El Tribunal Suprem va obrir el 2019 la investigació contra Borràs per suposades irregularitats en adjudicacions quan va estar al capdavant de l'Institut de les Lletres Catalanes entre 2013 i 2018.
Borràs es va negar a declarar davant l'alt tribunal i sempre ha denunciat una persecució política. El passat mes d'octubre, el jutge va ordenar una bateria de diligències sol·licitades per la Fiscalia sobre la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre 2013 i 2017.
La candidata de Junts sempre s'ha acollit al seu dret a no declarar fins que el Suprem practiqui una prova que "implicaria poder demostrar que aquests treballs es van realitzar, quina és la seva autoria, quin és el preu objectiu".