Un llarg llistat de vulneració de drets. La defensa de la presidenta suspensa del Parlament, Laura Borràs, ha presentat aquest dimecres al Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) l’escrit amb el qual ara només s’anuncien els motius del recurs de cassació que presentarà al Tribunal Suprem contra la seva condemna a 4 anys i mig de presó, 13 d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 36.000 euros per haver fraccionat contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que li va imposar un tribunal del TSJC, presidit pel magistrat Jesús Maria Barrientos. En concret, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, argumenten que en aquest procediment penal se li han vulnerat almenys 12 drets: el dret a un jutge predeterminat per llei; el dret un jutge imparcial; el dret a la presumpció d’innocència, el dret a tutela judicial efectiva, el dret de defensa, el dret al secret de les comunicacions, el dret a la intimitat i a la protecció de l’entorn virtual, el dret a un procés amb les degudes garanties, al principi de legalitat, el dret a la llibertat personal, del principi de proporcionalitat i del dret de representació i participació política. En el judici, Borràs va assegurar que se l'ha jutjat per defensar la independència de Catalunya.
Per la seva part, la Fiscalia va anunciar dimarts que no presentarà recurs de cassació en assegurar que comparteix la sentència dictada pel TSJC, el 30 de març passat, perquè s’ha condemnat Borràs pels delictes de prevaricació i de falsedat en document oficial i en document públic, amb els quals el ministeri públic l'acusava, tot i que demanava que fos condemnada a 6 anys de presó i 23 d’inhabilitació a càrrec públic. La Fiscalia també va precisar que no pot presentar recurs contra l'indult parcial que el TSJC demanarà al govern espanyol perquè la presidenta de Junts no entri a la presó. En el procediment administratiu que obrirà el Consell de Ministres, el ministeri públic sí que s'hi pot pronunciar.
Els motius de la defensa
En l’anunci, Gonzalo Boye exposa com a primer motiu del recurs de cassació el trencament de forma, recollit per la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), en referència a l’article que precisa que la sentència no expressa de forma clara i de forma determinant els fets que es consideren provats, o que resulti una manifesta contradicció entre ells, i en relació quan s’hagi denegat alguna diligència de prova en el procediment, com va ser la denegació de la declaració com a testimoni de l'exconseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig.
El tribunal del TSJC va considerar provat que Laura Borràs, com a directora de la ILC va acordar “des d’un bon inici” que adjudicaria a Isaías Herrero el procediment de modernització de la web de la Institució, i per superar els controls administratius va dividir l’adjudicació de 335.000 euros, en divuit contractes. Per aquesta acció, la condemna a 9 anys d’inhabilitació pel delicte de prevaricació. Per a la defensa de Borràs, no hi ha una unitat de treball, sinó que són encàrrecs diferents; com l’any Vinyoli.
A més, el TSJC condemna Borràs a 4 anys i mig de presó i 4 anys d’inhabilitació per un delicte de falsificació de document públic en concurs amb el de falsificació de document privat, en proposar a Herrero i Andreu Pujol de presentar pressupostos comparsa "per simular la concurrència pública". En aquest punt, la magistrada María Jesús Manzano discrepa i emet un vot particular, en assegurar que els pressupostos presentats per Herrerro no va implicar un efecte negatiu en el procediment públic perquè la feina va ser feta, i només se l'hauria de castigar per falsificació de documents privats a un màxim de 23 mesos de presó.
Finalment, el segon bloc del recurs és per infracció de llei, i en el tercer detalla el reguitzell de drets vulnerats durant la investigació i el judici. També per “l’aplicació indeguda” dels delictes, i per “error en la valoració de la prova” d'acord amb documentals que hi ha en la causa.