Una pericial clau i polèmica. La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha aportat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una pericial informàtica en la qual s'assegura que els correus que van interceptar els Mossos d’Esquadra a Isaías Herrero i que són la prova principal de l’acusació en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) “no tenen aval judicial”. És a dir, que s’haurien d’expulsar del procediment. La Fiscalia acusa Borràs d’haver adjudicat a dit 18 contractes menors a Herrero per realitzar la web de l’entitat, feina que es va realitzar. Aquest dijous, el diari digital Eldiario.es  ha avançat que la Fiscalia ha qüestionat un dels dos pèrits, Luis Enrique Hellín, per ser el pistoler de la ultradreta que va matar Yolanda González a Madrid el 1980, i ha demanat al TSJC que se l’aparti del procés, segons ha confirmat la Fiscalia Superior de Catalunya, sense voler revelar el nom de la persona perquè no és part del procediment. L’advocat de Borràs, el penalista Gonzalo Boye, ha reaccionat en una piulada, aclarint que els pèrits han estat escollits pels seus advocats i ha afegit: “A la fiscal, que coneix la identitat des de fa 2 anys, no li molesta el passat d’un dels pèrits, sinó les conclusions a les quals arriben”. Hellín ha estat pèrit en causes de corrupció del PP a València i de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, acusada de falsificar documentació.

La Fiscalia va presentar l’escrit d’acusació del cas ILC el juliol passat, i sol·licita que Laura Borràs sigui condemnada a 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació a càrrec públic pels delictes de falsedat documental i de prevaricació per la seva gestió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 al 2017. En concret, s’acusa Borràs d'haver adjudicat 18 contractes menors sense concurs, que sumen més de 309.000 euros, sobre la programació i manteniment del portal web de la Institució al seu amic Isaías Herrero, per qui la Fiscalia també demana la mateixa pena de presó. Al final, la Fiscalia no acusa Borràs de malversació de fons públics, malgrat que va ser processada per aquest delicte, ni tampoc per frau administratiu. Per contra, Boye demana l’absolució de Borràs, ja que sosté que no ha existit fraccionament de contractes, ni falsedats punibles, ni decisions arbitràries.

La constitució del tribunal

El segon instructor del TSJC, Carlos Ramos, va autoritzar donar 10 dies més a la defensa de Borràs per finalitzar la pericial exculpatòria, perquè es va comprovar que li faltava documentació per finalitzar-la, i va derivar el cas al tribunal d’enjudiciament. El gabinet de premsa del TSJC ha informat aquest dijous que encara no està constituït el tribunal. El més probable és que el tribunal sigui presidit per Jesús Maria Barrientos, president del TSJC, ja que presideix tots els judicis de l’alt tribunal català, a excepció del judici de la segona mesa del Parlament, en prosperar la recusació de Barrientos proposada de l’exvicepresident de la mesa Josep Costa. El tribunal haurà de resoldre ara si accepta l’informe pericial clau en la defensa de Borràs, a més de fixar la data del judici.

Les irregularitats de la investigació dels Mossos

En l’informe pericial, de 112 pàgines, els pèrits resumeixen en tres irregularitats greus les proves trobades pels Mossos d’Esquadra i que consideren que no es poden usar en el judici. La primera és que “no hi ha hagut una cadena de custòdia” del material comissat al domicili d’Herrero, fins que el procediment va anar al Tribunal Suprem el 2021. La primera entrada a casa d’Herrero va ser autoritzada per una jutge de Manresa, el desembre de 2017, per una investigació sobre falsificació de moneda i tràfic de drogues. En el bolcat de 46 arxius informàtics es van trobar factures de la Institució i el nom de Borràs i la fiscalia va demanar que es deduís testimoni d’aquesta troballa i que s'enviés als jutjats de Barcelona, causa que va recaure a la titular del jutjat d’instrucció 9 de Barcelona.

Al 2018 es va entrar per segon cop al domicili d’Herrero, a més del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i a la Institució de les Lletres Catalanes, i com que es va filtrar als mitjans de comunicació aquesta actuació policial, la magistrada va passar la investigació dels Mossos a la Guàrdia Civil. I quan Borràs va obtenir l’acta de diputada per Junts al Congrés va passar una part de la causa al Suprem, que al final la va derivar al TSJC, quan Borràs va ser elegida diputada al Parlament. Els pèrits afirmen que en aquest periple de jutjats, les evidències trobades “no van tenir un sistema de segell o firma electrònica” i, per tant, conclouen que “no està garantida la seva cadena de custòdia”, fet que el seu contingut podia ser modificat, i en conseqüència “no té validesa tècnica”.

En la segona conclusió, els pèrits afirmen que els correus electrònics que es van sostreure de l’ordinador d’Herrero “no tenen aval judicial”, ja que l’autorització es limitava al sistema web dels dominis i subdominis Lletrescatalanes.cat, anybertrana.cat, anyllull.cat i quellegeixes.cat. A partir dels correus analitzats, la policia formula les acusacions delictives contra Borràs i Herrero, i si són expurgats del procés no hi hauria les principals proves acusatòries. Finalment, la tercera conclusió és que la Guàrdia Civil en el seu informe no assegura pas que els 18 contractes formessin part d’“una unitat funcional i operativa”, fet que desmuntaria la tesi que els contractes es van fraccionar.