El jutge instructor del cas Plus Ultra, José Luis Calama, ha rebutjat aquest dijous suspendre les investigacions obertes per Hisenda contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, la seva esposa, Sonsoles Espinosa —que no està imputada en la causa—, així com les seves filles, i la seva empresa Whathefav SL. El magistrat ordena que també continuï viva la investigació tributària a l'empresari Julio Martínez Martínez, a qui la investigació situa com a testaferro de Zapatero i figura clau de la presumpta xarxa corrupta basada en el tràfic d'influències.
Les delegacions de l'Agència Tributària (AEAT) a Madrid i València havien sol·licitat el 29 de juny que el jutjat aturés les inspeccions obertes contra els investigats, a l'entendre que existia "prejudicialitat penal" entre els fets fiscals i els que s'investiguen en la causa penal. Hisenda revisa el pagament de l'IRPF, l'IVA i l'impost sobre el patrimoni per part de diversos investigats corresponent al període 2021-2024, i, en el cas de Zapatero i la seva dona, també l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes dels exercicis 2022 a 2024. Les defenses de Zapatero, la seva esposa, les seves filles i Whathefav es van sumar a aquesta petició el 7 de juliol, argumentant que la continuïtat de l'activitat administrativa vulneraria els seus drets fonamentals i la doctrina del Tribunal Suprem sobre la prevalença de la jurisdicció penal.
La Fiscalia Anticorrupció, però, es va oposar "fermament" a la suspensió, en considerar que no hi havia "cap correspondència" entre l'objecte de la investigació penal i el de les actuacions administratives de la AEAT. El jutge Calama ha assumit íntegrament aquest criteri en la seva resolució. Segons argumenta el magistrat, encara que hi hagi coincidència entre les persones físiques i jurídiques afectades pels dos procediments, "difícilment pot apreciar-se identitat entre els fets investigats", que és el pressupòsit imprescindible per a qualsevol qüestió prejudicial penal. El sistema legal vigent, recorda Calama, prioritza la continuïtat de l'actuació administrativa i reserva la paralització només a supòsits excepcionals.
L'excepció de les joies
L'única excepció que aprecia el jutge és la peça separada oberta contra Zapatero arran de la troballa de joies a la seva oficina, valorades en 1,3 milions d'euros. Tot i que aquests fets sí que podrien tenir rellevància fiscal, Calama considera que aquesta relevància, "l'abast fiscal i penal de la qual encara està pendent de concreció", no basta per justificar, per si sola, la suspensió de les actuacions inspectores relatives als exercicis 2022 a 2024.
El jutge també rebutja l'argument de la defensa segons el qual aportar documentació a Hisenda suposaria una autoincriminació: al no tractar-se de generació d'informació nova ni de col·laboració activa amb la investigació penal, considera que no hi ha vulneració de drets.
La posició de Zapatero
En els seus escrits Zapatero va demanar tant al jutge com a la pròpia AEAT que aturessin la investigació, al·legant que Hisenda havia decidit "unilateral i capriciosament" obrir un procediment amb el mateix abast que la causa penal; cosa que, segons la seva defensa, xoca amb la preferència constitucional de l'ordre penal. La defensa de Zapatero també va sostenir que col·laborar amb la AEAT el situa davant una "alternativa constitucionalment diabòlica": la informació aportada podria emprar-se en contra seu en el procés penal, o bé la seva negativa a col·laborar podria comportar-li problemes administratius.