Penúltim pas per acabar amb la persecució dels líders independentistes. El magistrat Pablo Llarena ha tancat, finalment, la investigació contra el president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per la causa de l'1-O, segons ha comunicat el tribunal aquest dimarts. En la resolució, l'instructor també ha resol d'enviar la causa a la sala penal del Tribunal Suprem per tal que arxivi el procediment definitivament en aplicar-los la llei d'amnistia. El Tribunal Constitucional (TC) va marcar aquest final en assegurar que la malversació de l'1-O pot ser amnistiada.
En una segona resolució, el jutge Llarena rebutja el recurs de reforma que va plantejar-li Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Comín. Boye ha presentat diversos escrits a l'instructor perquè no demorés més el tancament del sumari i l'elevés a la sala d'enjudiciament de l'alt tribunal espanyol, que és el competent per decretar el sobreseïment de la causa.
Obligat pel Constitucional
El mateix dia de la difusió de la sentència del Constitucional, el 6 d'octubre passat, l'instructor del Suprem va deixar sense efecte l'ordre de detenció a l'Estat espanyol dels tres polítics de Junts. Comín i Puig ja han tornat a Catalunya. En la resolució, el jutge va criticar obertament la sentència escrita pel president del TC, Cándido Conde Pumpido. També ho va fer el tribunal, encapçalat per Manuel Marchena, que va presidir la sala i va escriure la condemna dels líders catalans per sedició el 2019. Marchena va evidenciar el trencament del Suprem amb el Constitucional en la resolució que va decretar l'amnistia pels condemnats per la malversació de l'1-O: Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, fet que els permet presentar-se a noves eleccions.
El jutge Llarena va indicar que havia de llegir la sentència del TC sobre la malversació de l'1-O per tancar la investigació a Puigdemont. Ha trigat gairebé un mes per donar carpetada. En una escarida resolució de quatre pàgines, Llarena afirma: "La impossibilitat de continuar la persecució penal no deriva, per tant, ni d'una despenalització de la malversació i de la desobediència per a la resta de casos anàlegs que puguin cometre's, ni de la desaparició dels indicis que van sustentar el processament contra els encausats, sinó de la decisió legislativa d'amnistiar les concretes conductes investigades i de l'abast atribuït a aquesta decisió per la majoria del Tribunal Constitucional". I, en conseqüència, conclou que "és procedent deixar sense efecte el processament, declarar conclús el sumari respecte d'aquests encausats i remetre'l a la Sala perquè resolgui sobre la finalització de la fase d'instrucció i l'eventual sobreseïment lliure de les actuacions, conforme a la Llei orgànica 1/2024".
Contra la competència del Suprem
En la segona resolució, el jutge Llarena rebutja la reclamació de la defensa de Puigdemont i Comín que la causa de l'1-O l'hauria d'haver enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on tenien el seu aforament i als jutjats ordinaris catalans, acció negada el setembre passat abans de la sentència del TC.
"Les defenses insisteixen que, desapareguda la imputació per sedició, la causa degué remetre's als tribunals de Catalunya. Afirmen que les decisions de despesa es van adoptar a Barcelona i que les actuacions de les delegacions exteriors no permetien situar fora de Catalunya la conducta atribuïda als recurrents. No obstant això —afegeix Llarena—, la resolució no va mantenir la competència per la repercussió internacional del referèndum ni per la contractació d'empreses estrangeres. La va mantenir perquè la malversació investigada comprenia actes de contractació i disposició de fons realitzats fora d'Espanya". I prossegueix: "Que les despeses s'imputessin a un departament amb seu a Barcelona no significa que tots els actes necessaris per a realitzar-los s'executessin allí. Tampoc la intervenció material dels responsables de les delegacions permet separar aquestes operacions de l'actuació concertada que s'atribueix als processaments. La imputació comprèn una decisió comuna de finançament i la seva execució a través de diferents òrgans, no una suma de despeses independents. Per això, la derogació de la sedició no va eliminar el fonament de la competència".