El jutge Pablo Llarena ha confirmat l'aixecament de l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, "en aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia de la malversació" de l'1-O. Segons ha anunciat el Tribunal Suprem aquest dilluns, el magistrat de la Sala Penal ha acordat en una interlocutòria "revalidar" la seva decisió de deixar sense efecte les ordres de crida i cerca contra el president a l'exili i els exconsellers, "en considerar aplicable als mateixos la doctrina constitucional sobre la concessió de l'amnistia al delicte de malversació fixada en la sentència del TC que va concedir l'empara a l'exconsellera Dolors Bassa".
Amb aquesta resolució, l'instructor de la causa del procés rebutja la petició de Vox de mantenir l'ordre de detenció a l'Estat espanyol del president i els exconsellers a l'exili, però recorda que hi ha pendent de resoldre el fons de la causa. Llarena indica que, com aquest procediment és un sumari, l'òrgan competent per aprovar definitivament si els aplica l'amnistia i arxiva el procediment és la sala d'enjudiciament penal del Suprem. En aquest sentit, l'advocat del president, Gonzalo Boye, que va qualificar la reacció del partit ultra com la "dels últims de Filipines", ja ha demanat al jutge Llarena que remeti la causa a la sala d'enjudiciament perquè "sense demora" li apliqui la norma de l'oblit penal, tal com marca la llei.
Llarena molt crític
A més, el jutge Llarena es mostra crític amb la sentència del TC, però l'acata, i afirma que "reconèixer qui té l'última paraula no exigeix compartir que el problema només admetés una resposta". I afegeix: "Aquest instructor manté que la interpretació del Tribunal Suprem estava jurídicament fundada i no aprecia en ella la inadmissibilitat o imprevisibilitat que ha determinat el seu rebuig. En tot cas, aquesta convicció no autoritza a conservar els seus efectes. La discrepància queda expressada en aquest fonament, però la decisió que s'adopta ha d'ajustar-se íntegrament a la doctrina expressada ara pel Tribunal Constitucional".
El Constitucional va assegurar que el jutge Llarena i la sala penal del Suprem van fer una interpretació impredictible de la llei d'amnistia en afirmar que no havien respectat la voluntat del legislador, que deixava clar que s'havia d'amnistiar la despesa relacionada amb l'1-O, mentre no fos corrupció personal. Els magistrats del Suprem asseguren que els líders polítics del procés, no els subalterns, van obtenir un "benefici personal de caràcter patrimonial" per no haver pagat la consulta de la seva butxaca.
Per això, en la interlocutòria, l'instructor assegura: "Mantinc el meu criteri sobre la interpretació de la llei ordinària que ens corresponia realitzar i, a més, discrepo que el nostre criteri se situés fora de les respostes que la Constitució permet". I n'exposa els motius.