Junts per Catalunya busca les pessigolles al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i li reclama saber quin vincle existeix entre el coronel Diego Pérez de Los Cobos i l’Operació Kitchen. Per això el grup parlamentari de Míriam Nogueras ha registrat dues preguntes que el govern haurà de respondre per escrit per aclarir els dubtes que hi ha sobre la taula.
Arran d’una pregunta parlamentària a la sessió de control del 29 de març en què li demanaven explicacions per la “pèrdua de confiança” que va originar el cessament del coronel de la Comandància de Madrid el 2020, Grande-Marlaska va justificar l’ordre fent responsable a De Los Cobos de la gestió dels fons reservats amb els quals es va finançar l’anomenada Operació Kitchen. “Vostè tindria confiança en aquelles persones que gestionaven els fons reservats sense el control pertinent i que van permetre amb el no control dels fons reservats que s’utilitzessin per destruir proves perquè el PP pogués ocultar les seves responsabilitats”, va etzibar el ministre de l’Interior.
“En aquest tipus de persones és almenys en les que aquest ministre no té, ni ha tingut i no tindrà confiança”. Amb aquestes justificacions, Junts interpreta que el coronel està relacionat amb l’ús de recursos públics per “destruir proves” i tapar les responsabilitats del PP. Per això ha registrat dues preguntes per escrit al ministre per esbrinar si el govern “té coneixement sobre la responsabilitat sobre l’ús de recursos i mitjans públics per a finalitats que són alienes a l’interès públic”. En una segona pregunta registrada, Míriam Nogueras i Josep Pagès pregunten a Grande-Marlaska “quines actuacions processals té previst el govern realitzar en relació a Pérez de los Cobos i altres responsables d’aquesta conducta”.
La disputa entre Marlaska i De los Cobos
L’origen de la disputa entre el ministre i el coronel arrenca el moment que Marlaska va destituir Pérez de los Cobos el 2020 quan va descobrir que la justícia estava investigant el govern de Pedro Sánchez per les manifestacions del 8M. Després d’un recurs del policia, el Tribunal Suprem va anul·lar fa dues setmanes el cessament amb l’argument que l’ordre que va donar el Ministeri de l’Interior al coronel d’informar sobre les investigacions relacionades amb el 8M del 2020 va ser “confusa” i “contrària a la funció de la Policia Judicial”. A més, la va qualificar d’”interferència governativa inadmissible".
En la sentència, el Suprem va defensar que la Guàrdia Civil no podia informar el govern de la investigació. Els magistrats, encapçalats pel ponent José Luis Requero, van argumentar que l’ordre per cessar-lo va ser “confusa” a més de “redundant”. D’aquesta manera feien costat a la decisió presa per Pérez de los Cobos, a qui van salvar el coll i van constatar que no podia informar el govern de la causa del 8M perquè la jutge que instruïa la investigació havia donat ordres de mantenir-ne les reserves als agents.
“[El coronel] estava a les ordres de la magistrada que dirigia la instrucció sense que sigui admissible interferència governativa i menys si la magistrada havia ordenat absoluta reserva i que només se l’informés a ella”, va adduir el Suprem, que va afegir que informar de les diligències és “contrària a la funció de la Policia Judicial”.