La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat aquest dijous la polèmica "Gran i Preciosa Llei" de Donald Trump, que planteja una reforma fiscal ambiciosa i dispara la despesa de l'administració nord-americana. Els republicans afins al magnat han aconseguit tirar-la endavant amb moltes dificultats, després que el president de la cambra baixa, Mike Johnson, convencés in extremis alguns membres del mateix partit que qüestionaven la iniciativa. Els 218 vots a favor s’han imposat als 214 en contra, i han donat llum verda al projecte més ambiciós de Trump des que va tornar al Despatx Oval el passat 20 de gener. Ara, serà el mateix president qui haurà de posar la signatura final a la llei, en una gran cerimònia organitzada per aquest divendres.

La Casa Blanca volia que aquesta llei fos aprovada abans del 4 de juliol, el Dia de la Independència dels Estats Units, però els demòcrates l'hi han posat molt difícil. Hakeem Jeffries, representant de Brooklyn a la cambra, ha parlat durant més de vuit hores seguides per retardar el màxim possible la votació final que aprovava la llei pressupostària i fiscal de Trump. El demòcrata ha començat el seu discurs ben d’hora, a les 4:43 hora local de Washington, i ha justificat la seva marató parlamentària denunciant la manca de debat real: “Com que el debat ha sigut tan limitat, sento l’obligació, senyor president, d’aixecar-me en aquesta cambra i prendre’m el meu temps per explicar la història dels nord-americans, i això és exactament el que pretenc fer”, ha dit Jeffries. 

El discurs del “minut màgic” és un procediment que atorga als membres de la direcció de la Cambra de Representants un temps il·limitat per parlar després que hagi conclòs el debat sobre un projecte de llei. Jeffries, com a líder de la minoria a l’hemicicle, disposava d’aquest privilegi i l’ha espremut fins a les 8 hores i 44 minuts, una xifra de rècord. El precedent més recent és el del republicà Kevin McCarthy, que com a líder de la minoria a la cambra el 2021 va parlar durant més de vuit hores, en un moment en què l’administració de Joe Biden pretenia aprovar la Llei d'inversió en infraestructures i ocupació.

Però els demòcrates no han estat els únics que han posat bastons a les rodes per evitar que la llei tirés endavant. Trump ha hagut de fer front a la resistència de diversos membres del seu propi partit, en una cambra on els republicans només poden permetre’s tres desercions. Mike Johnson ha reconegut que “s’ha hagut de tenir molta paciència i sentir tothom per assegurar-se que les seves preocupacions fossin ateses”. Tant ell com Trump van activar dimecres una ofensiva total per forçar l’aprovació de la llei, amb reunions, trucades i fins i tot un missatge del president a Truth Social després de mitjanit on es mostrava irat: “A què esperen els republicans? Què intenten demostrar?”. Malgrat el rebuig inicial d’alguns congressistes com Andrew Clyde, Keith Self, Victoria Spatz i Thomas Massie, finalment només el mateix Massie i Brian Fitzpatrick han mantingut el sentit del seu vot, després que Johnson es comprometés a mantenir la votació oberta “tant de temps com calgués” per assegurar-se’n l’aprovació.

Què és la "Gran i Preciosa Llei"?

L'autodenominada "Gran i Preciosa Llei" (en anglès, The One, Big, Beautiful Bill) és el projecte estrella de Trump. Recull l'ampliació de les retallades d'impostos del seu primer mandat (2017-2021), eleva la despesa en defensa i el control migratori, i redueix els programes socials com Medicaid (l'única cobertura sanitària pública per a menors de seixanta-cinc anys dels Estats Units) i l'ajuda alimentària per a famílies vulnerables. Aquesta iniciativa ha causat discussions entre els mateixos republicans: mentre alguns s'oposaven als programes fiscals, altres alertaven de l'impacte fiscal, que sumaria 2,4 bilions de dòlars al deute públic, segons l'Oficina Pressupostària del Congrés. Precisament, aquesta llei va ser el detonant del trencament amb l'"empleat especial del govern", Elon Musk.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!