Junts per Catalunya i el PP presentaran un recurs al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) contra la proposició de llei impulsada pels Comuns per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones de mercat residencial tensionat. Ho han anunciat el portaveu juntaire al Parlament, Salvador Vergés, i la portaveu popular, Lorena Roldán, a les portes de la votació per tramitar-ho en lectura única prevista per aquest dimecres, en què es preveu que la iniciativa tiri endavant amb el suport del Govern. Segons Vergés, la norma “afecta el dret a la propietat” i també envaeix competències dels ajuntaments, a més d’haver-se tramitat per lectura única, un mecanisme que, denuncia, “impedeix el debat parlamentari i que els col·legis professionals puguin comparèixer”. Junts considera que el text també incompleix la normativa europea en matèria de llibertat d’empresa i directives de serveis, i alerta que pot tenir efectes sobre operacions com herències i donacions.
El dirigent juntaire ha carregat contra el paper dels Comuns dins del Govern de Salvador Illa i ha assegurat que aquest episodi demostra que “en habitatge continua manant els Comuns”. En aquest sentit, ha criticat el que considera una política basada en “inseguretat jurídica, restriccions i intervencionisme”, i ha acusat l’executiu d’“improvisar i posar pedaços” davant la crisi habitacional. La tramitació en lectura única s'ha de votar aquest dimecres al ple del Parlament i, amb tota probabilitat, tirarà endavant. Si s'aprova, els grups tenen la possibilitat de presentar esmenes, i, un cop superat, partits com Junts ho portaran al Consell de Garanties Estatutàries, fet que paralitzaria la seva aprovació perquè ho hauria de resoldre en un període de trenta dies. Això implica que, com a molt aviat, la llei s'aprovaria definitivament a l'octubre.
Vergés també ha advertit que la llei trasllada als ajuntaments la decisió d’aplicar o no les limitacions, fet que pot generar desigualtats territorials: “Ens podem trobar que Barcelona ho aplica i Badalona no, i ningú assumirà les conseqüències”, ha afirmat. A més, ha defensat que el problema de fons és la manca d’oferta i ha xifrat en 125.000 els habitatges nous que necessita Catalunya, una necessitat que, al seu parer, la nova regulació no ajudarà a cobrir. “Cal més seguretat jurídica i menys burocràcia”, ha reblat. "Tenim extrems que considerem que estan fora de la Constitució", ha dit també Roldán.
Un acord clau amb els Comuns pels pressupostos
La proposició de llei s’emmarca en l’acord assolit el passat 19 de febrer entre el Govern i els Comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2026. La prohibició de la compra especulativa d’habitatge era una de les condicions imprescindibles del partit de Jéssica Albiach, tot i que l’aprovació definitiva dels comptes encara depèn del suport d’Esquerra Republicana.
Segons el pacte, els canvis legislatius s’havien d’aprovar durant el primer trimestre de l’any i entrar en vigor aquest agost. La iniciativa pretén frenar l’acumulació d’habitatges en mans de grans tenidors i fons d’inversió, especialment en les zones declarades com a mercat residencial tensionat, que afecten 271 municipis i prop del 90% de la població catalana. La norma estableix que els ajuntaments podran decidir si apliquen aquestes limitacions mitjançant plans urbanístics, amb l’objectiu que els habitatges es destinin principalment a residència habitual o a lloguer assequible. Això inclou restriccions per als grans tenidors, que no podran adquirir immobles amb finalitats especulatives, i limita també l’ús de segones residències en determinats casos.
Amb tot, la proposta ha generat crítiques de diversos sectors, que qüestionen la seva eficàcia per combatre la crisi de l’habitatge i alerten de possibles efectes adversos sobre el mercat. Ara, serà el Consell de Garanties Estatutàries qui haurà d’avaluar si la llei s’ajusta al marc jurídic vigent abans de la seva eventual aplicació.