Croada dels propietaris d’habitatges, representats per l’associació Som Habitatge, contra la proposició de llei que limita les compres en zones tensionades, que el Parlament de Catalunya votarà aquesta setmana en un procediment de lectura única. Des de Som Habitatge s’adverteix que és una proposició inconstitucional i contrària al dret europeu. Han contactat amb formacions polítiques per evitar que tiri endavant, però, d’aprovar-se, la portaran als tribunals. En resum, la proposició limitaria les adquisicions d’habitatge en zones tensionades, fins i tot si venen d’herències i donacions.

En realitat, s’han presentat dues proposicions de llei, dels Comuns i la CUP, que han anomenat contra la “compra especulativa”.  Però Som Habitatge argumenta que atempten contra el dret a la propietat i no contribuiran a solucionar els problemes els elevats preus del lloguer i de la manca d’habitatge.

Som Habitatge ha encarregat un dictamen als especialistes Sergio Nasarre i Héctor Simón –catedràtic i professor de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili, respectivament–, que adverteix d’aspectes inconstitucionals i contraris a la legislació europea. En cas d’aprovar-se, la llei obligaria a destinar els habitatges que es comprin en zones tensionades a residència habitual i, si es tracta d’un bloc d’habitatges, a destinar-los a lloguer, sempre amb control de rendes. No serà possible comprar més d’una residència per a ús propi en un mateix municipi. També s’obligarà a residir en l’habitatge comprat un mínim de cinc anys.

A més, la Generalitat podrà exercir el dret a tempteig i retracte, però el preus no serà el de la compravenda que es volia fer, sinó que “es fixarà administrativament un màxim que respongui a criteris d’ús social i d’interès general desvinculats del valor del mercat”. El preu de les compravendes en les zones tensionades es limita a multiplicar per 1,5 l’import del mòdol d’habitatge de protecció oficial.

En roda de premsa, Sergio Nasarre ha declarat aquest dilluns que, a la pràctica, “la Generalitat es converteix en propietaris dels nostres pisos perquè decideix que en podem fer”. Com indica en el dictamen, s’està imposant un “nou règim de tinència tutelada de l’habitatge, una expropiació silenciosa i sense compensació als propietaris de qualsevol habitatge. Són intervingudes paulatinament totes les facultats del domini sobre l’habitatge”.

Sobre aquesta proposició de llei, Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge, diferencia una qüestió de forma i una de fons. En la de forma, indica que la reforma legislativa proposada “es presenta com un pedaç, sense rigor jurídic i amb vicis d’inconstitucionalitat”. Recorda que “tenim lleis que duren poc i que acaben sistemàticament tombades per tribunals”. Per exemple, la llei catalana 11/2020 de contenció de rendes, declarada inconstitucional el març de 2022 – milers de contractes es van signar amb una norma que després es va dictaminar inconstitucional, apunta Puigdevall– i, posteriorment, el Tribunal Suprem va anul·lar el registre únic d’arrendaments –motiu pel qual milers d’immobles es van haver de retirar del mercat–. Subratlla que “tenim ciutadans perjudicats per lleis inconstitucionals”.

Pel que fa al problema de fons,  Puigdevall reitera que les administracions públiques no només fa sis anys que no han resolt el problema d’habitatge, sinó que l’han augmentat. Constata que “l’oferta d’habitatge de lloguer cau en picat, mai n’havíem tingut tan poc. Els pisos cada cop son més cars, no s’ha aconseguit aturar els preus. I la qualitat dels immobles és pitjor: la superfície mitjana ha caigut fins els 71 metres quadrats”.

I apunta que, malgrat les promeses de les administracions de generar habitatge de protecció oficial, “la realitat és que estem a la cua d’Europa”. “L’Estat no està invertint i si ara es restringeix, qui invertirà? Diuen que hi ha d’haver inversió privada, però es demonitza”. I ha afegit que “les lleis actuals no pretenen arreglar el problema de l’habitatge sinó atacar la propietat privada, quan està protegida per la Constitució. Qui en paga les conseqüències son els joves i les famílies que busquen habitatge”.

Som Habitatge ha contactat amb les formacions polítiques per evitar que el Parlament aprovi la proposició aquesta setmana, sense debat amb el sector, ja que serà mitjançant el procediment de lectura única. Confia que hi hagi grups parlamentaris, que no ha concretat, que ho portin al Consell de Garanties Estatutàries, fet que allargaria la seva tramitació.

Llei de lloguer de temporada

Recentment, Som Habitatge ha presentat una queixa davant la Sindicatura de Greuges de Catalunya per denunciar que la llei de lloguer de temporada, aprovada pel Parlament el desembre de 2025, vulnera la Constitució, el dret de propietat i les competències exclusives de l’Estat. Entre altres qüestions, reclamen a la síndica que es pronunciï sobre si aquesta llei respecta les garanties constitucionals del dret de propietat i la seguretat jurídica.

Aquesta queixa a la Sindicatura està acompanyada de tres dictàmens jurídics per acreditar les causes d’inconstitucionalitat. Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, n’ha elaborat dos i l’altre és obra de Sergio Nasarre, Héctor Simón i Gemma Caballé, de la Universitat Rovira i Virgili. Aquests tres informes posen el focus sobre vuit blocs normatius de la mencionada llei que presenten “greus vicis d’inconstitucionalitat”.

Entre altres qüestions, adverteixen que “un cas particularment greu” és que la nova llei permet que personal tècnic que no és funcionari exerceixi funcions inspectores que no els corresponen. Consideren que això contradiu articles de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i de la Llei de Procediment Administratiu Comú, que reserven aquestes potestats exclusivament als funcionaris de carrera. A més, assenyalen que es permet que els inspectors no s’identifiquin quan així ho considerin.

La llei de lloguer de temporada ha estat impugnada davant del Tribunal Constitucional (TC) i el recurs ja ha estat admès a tràmit.