A finals de novembre, l’alcalde de Calella, Marc Buch i Rigola (1986), alçava la veu contra l’increment dels fets delictius al municipi, que principalment estarien comesos per un grup d’11 persones que reincideixen “habitualment” i que acumulen 260 detencions des del maig. A principis de desembre, després de l’incendi d’un habitatge, Buch exigia més dotació dels Mossos d’Esquadra i reformes legislatives urgents per poder expulsar els autors d’aquests delictes. Més endavant, va rebre el suport de tots els batlles de Junts de la comarca del Maresme, entre crítiques de partits com Esquerra Republicana o la CUP, que afirmen que fer aquests discursos “contribueixen a l’odi i la deshumanització” dels migrants. També assenyalen que això suposa “comprar-li el discurs a l’extrema dreta”.
Aquesta mateixa setmana, Junts ha acordat amb el PSOE la delegació de competències en matèria d’immigració per la via de l’article 150.2 a través d’una llei orgànica, i el partit ha assenyalat com una de les prioritats la capacitat de decisió sobre els multireincidents o la gestió dels fluxos migratoris. Paral·lelament, el consell nacional dels juntaires es reuneix aquest dissabte al Morell (Tarragonès), on debatrà una proposta de la sectorial de migracions, arrelament i ciutadania per fer una convenció nacional durant el segon semestre de l’any que serveixi perquè la formació traci un posicionament clar sobre la migració. En aquest context, Marc Buch, màxima autoritat de Calella des del maig de 2022, atén ElNacional.cat per abordar totes aquestes qüestions.
El mes de desembre, vostè va demanar mesures contra un grup d’11 delinqüents reincidents a Calella que han estat detinguts 260 vegades des del maig. Què han reclamat per combatre-ho?
El mes de maig comencem a detectar un increment de fets delictius, especialment de fets violents —baralles entre grups de persones—. Aquests fets delictius eren provocats, majoritàriament, per aquest grup d'11 persones que acumulaven 260 detencions —han fet agressions amb arma blanca, cosa gens habitual a Calella—. Ara n'acumulen unes quantes més, perquè són persones que la delinqüència és el seu ofici i han seguit fent-ho. Ara hi ha sis que estan en presó provisional, per tant, és una bona notícia que aquestes persones no estiguin als nostres carrers delinquint. Això ens va portar a demanar una reunió amb el Departament d'Interior per sol·licitar un increment d'agents de Mossos d'Esquadra. El mes d'agost fem la sol·licitud. Inicialment, se'ns diu que no. El mes de novembre, el conseller d'Interior havia de venir, i finalment no va fer-ho, cosa que va provocar malestar perquè en aquesta reunió no hi havia cap persona política amb capacitat de decisió, sinó que hi havia comandaments dels Mossos.
El mes de desembre es va reunir amb el director general dels Mossos, Pere Ferrer.
El que volíem era trobar solucions i, efectivament, vam poder parlar amb el director general dels Mossos d'Esquadra. Li vam arrencar el compromís —que s'està complint tal com van dir— de disposar d'un dispositiu especial des del 22 de desembre, que compta amb un increment d'efectius, hores extres dels agents de la regió i reforça la presència d'unitats d'ARRO i brigada mòbil. Aquest dispositiu especial està començant a donar resultats. La presència policial es nota, s'han reduït els delictes i hi ha sis persones en presó provisional. Nosaltres sabíem que teníem raó, i per això vam aixecar la veu.
Què és el que li traslladen els veïns del municipi sobre aquesta situació?
El que ens traslladaven era preocupació, però sobretot el que sentien era impotència. Ells veien que trucaven a la policia per aquests delictes —tenim 48 agents, una plantilla més que dimensionada per a una població de 20.000 habitants—, que la policia actuava molt ràpidament i els detenia —no em canso de felicitar els agents de la policia local i els Mossos—, però al cap de 24-48 hores anaven als jutjats i tornaven a Calella. Tal com tornaven, reincidien en la delinqüència. Això, per a la població, provoca una sensació d'impotència, de preguntar-se com pot ser que aquestes persones que només es dediquen a cometre delictes no tinguin cap conseqüència. Això genera una sensació estranya que a la vegada també s'estenia al govern de Calella: veure la nostra policia treballant incansablement detenint aquestes persones, que tornaven a sortir i cada dia seguien cometent delictes. Tenim un problema com a país, és greu i l'hem de solucionar. És un debat que hem d'afrontar, el de la multireincidència, i el que demanem nosaltres entenem que és de sentit comú: si les lleis i els mecanismes actuals que tenim per combatre la multireincidència no funcionen, n'hem de fer de noves per evitar que aquelles persones que únicament es dediquen a delinquir no puguin fer-ho i assumeixin les conseqüències dels seus actes delictius.
Si les lleis i mecanismes actuals per combatre la multireincidència no funcionen, n'hem de fer de noves
Una de les conseqüències és expulsar-los del municipi?
Això pot ser tancar-los a la presó. En els casos en què la seva situació sigui irregular i siguin persones que no han vingut a casa nostra a treballar honestament —com fa la majoria— ni adaptar-se sinó només a delinquir, evidentment si és necessari, sí, expulsar-los.
L'ampliació dels agents de Mossos a l'Alt Maresme es preveu per a l'estiu. És suficient?
La conselleria va fer una nota de premsa abans de la reunió que teníem amb el director general anunciant que s'incorporarien nous agents a l'Alt Maresme. Nosaltres fem un matís important i demanem un aclariment, perquè ens poden aportar més agents —benvinguts siguin—, però demanem totes les dades. Quants agents nous s'incorporaran? Aquesta xifra no la sabem. Tampoc sabem quants agents es jubilaran aquest any 2024 o quants no poden patrullar a les nits per edat. Per tant, quan tinguem totes aquestes xifres, serà el moment de fer un balanç i de valorar si realment disposarem de més efectius dels Mossos d'Esquadra —com s'està demostrant que fa falta—, ens quedarem igual o fins i tot per sota. Fins que no tinguem totes aquestes dades, volem ser molt cauts i no volem generar una esperança d'una cosa que encara no sabem.
També van acordar en la trobada amb el director general dels Mossos una reunió amb la Fiscalia per parlar d’aquests casos. Ja s’ha produït?
No, aquesta reunió no s'ha produït encara, tot i que la Fiscalia sí que s'ha posat en contacte amb nosaltres. Ens han demanat que els deixem uns dies perquè puguin fer un treball previ. Ens han dit que ben aviat farem la reunió. De fet, aquesta setmana hem tornat a parlar i la reunió se celebrarà aviat.
Hi ha hagut prou cooperació del Departament d’Interior?
Inicialment, no.
Per què?
Perquè no vam aconseguir parlar amb cap responsable polític que ens fes cas. Ens va costar molt. Al principi, quan vam denunciar el problema, ens van dir que no teníem raó i que les xifres de delictes eren inferiors. Finalment, ens van acabar reconeixent que l'índex delictiu de Calella era superior. En el moment que van assumir això, va ser quan Interior va començar a escoltar-nos i posar solucions al damunt de la taula. El més important és saber fins quan durarà aquest dispositiu especial que tenim i que està funcionant, i quines són les solucions que posen al damunt de la taula a curt i mitjà termini. De fet, el 31 de gener tenim la junta ordinària de seguretat i serà el mateix conseller Joan Ignasi Elena qui la presidirà. Es va posar en contacte amb nosaltres i ens va dir que tenia disponibilitat per venir a Calella a celebrar una junta de seguretat. El dia 31, estic convençut que sortirem amb compromisos ferms per trobar solucions de més presència policial. Ara, no només és important la presència policial: podem posar molta policia al carrer, però si les lleis no són adequades per combatre la delinqüència que tenim l'any 2024, no solucionarem el problema. La millor solució és més agents de policia, però sobretot canviar les lleis.
Al principi, Interior ens deia que no teníem raó i que les xifres de delictes eren inferiors. Més endavant, van reconèixer que l'índex delictiu era superior i van començar a posar solucions
En tot cas, el debat s'ha centrat molt en la immigració, però també pot haver-hi persones autòctones que siguin multireincidents. Defensen que aquestes mesures s’apliquin per igual a tothom, siguin de l’origen que sigui?
En tot moment hem parlat de multireincidència. En cap cas hem centrat el debat en altres temes. Som conscients que, quan surts del discurs bonista —que certs sectors polítics estableixen i no els agraden les veus que els porten la contrària—, de seguida s'intenta desviar el debat i l'atenció del problema principal. Hi ha un problema de seguretat causat per un grup de persones que fan de la delinqüència el seu sistema de vida, i el que demanem és que aquestes persones que només es dediquen a delinquir no puguin estar als carrers de casa nostra duent a terme activitats delictives i alterant la convivència de casa nostra. Els ciutadans de Calella i de tota Catalunya hem de poder viure tranquil·lament.
Aquesta setmana, Junts ha acordat amb el PSOE la delegació de competències en immigració. Ara cal pactar la lletra petita, però el partit ha reclamat poder decidir sobre l’expulsió dels multireincidents. Com ho valora?
És un acord molt positiu. D'entrada, tot el que sigui aconseguir més autogovern per al nostre país sempre és molt benvingut, i a més en un tema molt important. Les polítiques sobre immigració s'han d'afrontar. No es poden afrontar des del bonisme i n'hem de parlar. Si no en parlem nosaltres, hi haurà altres partits extremistes —la majoria de casos— que seran qui portaran el debat en aquest tema.
Els preocupa, doncs, que hi pugui haver partits extremistes —com pugui ser el partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols— que puguin captar votants del seu partit?
A mi, com a alcalde, em preocupen els problemes que tenim a peu de carrer i quan detectem que hi ha un problema de seguretat. Ara, les problemàtiques mai es poden afrontar des dels extrems. Els extrems mai són bons. El que s'ha de fer és un debat centrat, serè i, sobretot, buscar solucions que siguin efectives i no fer proclames que després sapiguem que no es poden complir. Hem de desenvolupar polítiques que realment siguin efectives i que la ciutadania pugui palpar i veure que la política està funcionant. En definitiva, que se solucionen problemes, es genera esperança i oportunitats.
Quan surts del discurs bonista que certs sectors estableixen, aquests intenten desviar el debat i l'atenció del problema de la inseguretat
Des d’ERC i la CUP els acusen de tenir un discurs irresponsable, de fer el joc a l’extrema dreta assenyalant un col·lectiu i deshumanitzar-lo. També el PSC sosté que vostès tenen un discurs “esbiaixat”. Què hi respon?
Primer, el que diria és que no és responsable voler negar un problema real de la societat i no afrontar-lo. És un problema que estem vivint a Calella, però també a la comarca i a diversos punts del país. Com deia abans, hi ha certs polítics que, quan se surt del que ells entenen que ha de ser el discurs i el marc mental, t'ataquen i acaben recorrent als mateixos recursos: titllar-te d'extremista. Jo, com a alcalde i la resta d'alcaldes del país —siguin del partit que siguin—, estem al carrer i sabem quines són les problemàtiques. Sabem que, quan tenim un delinqüent reincident, tenim un problema i el que hem de fer és actuar, denunciar-ho i demanar solucions. A partir d'aquí, cadascú pot afrontar les solucions des de l'estratègia que cregui que serà més efectiva, però el que tenim clar és que els polítics tenim la responsabilitat i l'obligació d'afrontar un problema —el de la seguretat— i que n'hem de parlar sense por.
Aquest mateix dissabte, el consell nacional de Junts debatrà una proposta per impulsar una convenció nacional sobre el fet migratori i poder definir el full de ruta del partit en aquest tema. Convé aquest debat a la formació?
Sí, és un debat totalment necessari. No només a Junts, sinó que ho és en tot l'àmbit polític. La immigració és un fenomen que tenim a casa nostra i que cal abordar-ho en molts sentits, sobretot pel futur del país i la societat. Fer polítiques, en definitiva, perquè les persones que venen a casa nostra puguin venir a treballar i integrar-se, i que sàpiguen que venen a una societat amb drets, però també amb deures.