La incertesa que plana sobre les ments de la ciutadania des que divendres el Parlament va proclamar la República catalana necessita una justificació per part del Govern —encara que ahir sortís el president a reafirmar-se amb la declaració d'independència— perquè els catalans continuïn confiant en els passos que vindran i, precisament per això i després que diferents personalitats com la periodista Pilar Rahola manifestés els seus dubtes com, per exemple, per què la promulgació de la República no apareix al Diari Oficial de la Generalitat, el vicepresident, Oriol Junqueras, ha escrit avui un article a El Punt-Avui per clarificar algunes qüestions i explicar "el camí que ens queda per recórrer".
De fet, així es titula el seu escrit, que pretén calmar els ànims dels catalans més preocupats, però també ser realista, i ho fa sota la convicció que "els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d’entendre". Els de Carles Puigdemont necessiten "una estratègia compartida", sustenta Junqueras en una clara al·lusió a les paraules del líder de Podem, Albano-Dante Fachin, que va rebutjar aquest dissabte presentar-se a unes eleccions si no hi ha una "estratègia conjunta".
El vicepresident ha subratllat en aquest sentit que "és imprescindible teixir sòlides aliances amb tots aquells actors socials i econòmics que tenen la decidida voluntat de construir un veritable Estat al servei de la ciutadania", mentre ha recordat que "ja hem iniciat el camí i anem constatant que ens posaran tota mena de traves, que ens ho posaran molt i molt difícil, que no escatimaran recursos per fer-nos defallir, que potser hi haurà moments d’incerteses, de dubtes o de contradiccions entre allò que volem i el camí que escollim en cada fase per arribar-hi".
Mantenir la fermesa
Ara bé. Tot i que "no serà fàcil", Junqueras vol deixar ben clar que "no tenim cap altra opció que seguir endavant, que acumular forces, que seguir carregant-nos de raons, de compartir neguits i alegries, fracassos i esperances, de saber encaixar els cops per tornar-nos a alçar, sense renunciar mai a les urnes per validar la República".
La força de l'article 155 de la Constitució ha de servir, a parer seu, per "perseverar i alhora a ser més forts per acabar reeixint", però cal fer-ho, com sempre, "des del civisme i l’actitud pacífica" perquè, segons ha assegurat el vicepresident, "el coratge que ha demostrat aquest país aquests dies és tan alliçonador i té tanta força que tard o d’hora acabarà traduint-se en la consolidació de la República catalana plena i veritablement justa i democràtica".
"Justa i democràtica" a diferència del que ha demostrat l'Estat espanyol aquests darrers mesos quan s'ha vist que "res del que puguem decidir, per just i desitjat que sigui, es pot fer si el govern del PP, o del PSOE, o de tots ells, no ho autoritza". Tot això evidencia "estem patint un procés d’involució de l’autogovern constant i sostingut, de fa anys" i, a més a més, "una presa de decisions del govern espanyol amb voluntat manifesta de perjudicar la societat catalana". El Corredor Mediterrani és només una mostra del tracte dels de Rajoy que "lamina" gairebé tot el que té a veure amb Catalunya.
Per terra, mar i aire
Junqueras recorda que el Govern ha provat de dialogar amb els de Rajoy "per terra, mar i aire", però es lamenta que "mai han correspost" i, el que és més, que "sempre ens hem trobat el mateix mur d’incomprensió" i "el mateix rebuig", fet que només demostra que "el govern espanyol ha imposat sempre a Catalunya és de subordinació arbitrària i capriciosa, de sotmetiment".
Justament en aquesta línia, el vicepresident posa damunt la taula que l'actitud de l'executiu del PP amb Catalunya no ha estat la desitjada per la societat catalana, sinó al contrari, "mai ens han intentat seduir sinó que han volgut resoldre el malestar creixent a Catalunya amb arrogància i visceralitat".
Després de fer un repàs per tots els cops de porta que el govern espanyol ha anat protagonitzant contra Catalunya, el també conseller d'Economia ha admès que "la República catalana ha nascut, no amb la fortalesa que voldríem però sí amb la legitimitat de les urnes" i ha assegurat que, tot i això, continuaran endavant perquè, a més, ara "hem visualitzat que la causa que defensem té poc a veure amb banderes i molt amb els drets socials i polítics de tots".