Les relacions entre el jutge Manuel Marchena i les defenses del judici de l'1-O havien quedat molt malparades quan es va aixecar la darrera sessió, dimarts de la setmana passada. L'enfrontament del president de la sala amb els advocats de Jordi Cuixart va provocar una profunda irritació al tribunal que es va escampar pels passadissos del Suprem i va ser recollida pels mitjans de comunicació, on fins i tot s'advertia que, a parer dels jutges, l'actuació d'alguns advocats xocaven amb el codi deontològic de l'advocacia.

Aquell mateix dimarts, en aixecar-se la sessió, el jutge va demanar als lletrats que es quedessin una estona per abordar qüestions de "pura intendència". Aprofitant aquella conversa, els advocats de Cuixart van demanar explicacions a Marchena sobre les informacions que qüestionaven el seu comportament i aquest va treure ferro a la filtració. Però el cert és que no hi va haver cap mena de desmentit, per la qual cosa es va mantenir una profunda preocupació per l'actitud del tribunal.

Fins i tot, el Consell de l'Advocacia Catalana va sortir l'endemà en defensa dels advocats de Cuixart, Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà, amb una nota en què titllava de "pressió" evident contra el legítim dret de defensa, a més d'impropi i inadequat les valoracions del Suprem.

Aquest dijous, amb la represa del judici després de la constitució del Congrés i el Senat, les relacions entre els lletrats i el president del tribunal tenien una nova prova de foc: L'informe pericial de dos experts, els sociòlegs John Paul Lederach y Jesús Castañar, que desmenteix que hi hagués hagut violència l'1-O ni el 20-S i que emmarca en tot moment la protesta que es va registrar en l'àmbit de la desobediència civil i la resistència pacífica.

Aquesta prova és un argument important per a la defensa del president d'Òmnium. L'havien treballat molt a fons i tenien l'objectiu que l'opinió dels sociòlegs sobre el lideratge pacífic de Jordi Cuixart i la seva qualificació com a experts del que va passar l'1-O i el 20-S es pogués exposar sense problemes. I així ho han fet saber a Marchena abans de començar el judici.

Dins la sala, el tribunal ha permès sense posar cap impediment la declaració tal i com l'ha plantejat l'advocat Benet Salellas, tot i que el detallat interrogatori ha provocat més d'un aixecament de celles d'algun dels jutges. Amb tot, on s'ha fet evident el canvi d'actitud de Marchena ha estat a l'hora de marcar límits a l'interrogatori de la Fiscalia.

El fiscal Jaime Moreno ha intentat tombar els arguments dels experts assenyalant fets concrets que es van produir el 20-S i l'1-O com la destrossa dels vehicles de la Guàrdia Civil o la resposta d'alguns votants a les càrregues policials. El president de la sala ha intervingut en nombroses ocasions per advertir-lo que estava intentant convertir en testimonis els dos sociòlegs que compareixien com a experts. "Això està lliscant a un terreny que no és el correcte", ha apuntat, la qual cosa no ha impedit que el fiscal hi insistís preguntant un a un pels diferents episodis que les acusacions consideren com a violència.

Fins que, de nou, Marchena ha tallat el fiscal per deixar clar que els experts ja havien plantejat les seves conclusions, que entrar a definir el concepte jurídic de violència desborda el marc de la prova pericial i que la presència dels sociòlegs tenia un sentit molt concret. "L'exàmen que està realitzat està lliscant cap a una situació que no és ortodoxa", ha sentenciat. I el fiscal ha donat per acabat l'interrogatori.