La ciutat de Barcelona és, en si mateixa, objecte i subjecte literari. Entre El Quixot de Cervantes i Homenatge a Catalunya de George Orwell, així com abans i després, hi ha hagut centenars d’escriptors i escriptores que han utilitzat la ciutat de Barcelona com a escenari de les seves obres. Per recollir de manera més sistematitzada aquestes aportacions i en una iniciativa inèdita fins ara, l’Ajuntament de Barcelona ha llançat la sèrie de llibres Barcelona en la literatura universal, amb dos primers volums publicats i un tercer en preparació, que aporten la visió dels literats francesos a La ciutat incandescent, dels italians a Solare, notturna e sonora, tots dos ja disponibles, més Viajes, tránsitos, hogar amb aparició prevista durant aquest 2025 i dedicat a les escriptores llatinoamericanes.
Pel que fa al primer dels volums citats, La ciutat incandescent. Barcelona viscuda i escrita en francès, l'autor, Ricard Ripoll, escriptor, traductor i professor de literatura francesa de la Universitat Autònoma de Barcelona recull la visió dels autors francesos sobre la capital de Catalunya a través d’un recorregut històric des del segle XIX fins a l’actualitat, on no falten resums, sovint exhaustius, dels que podríem considerar com les obres imprescindibles que sumen aquests dos condicionants, haver estat escrites en francès i tenir Barcelona com a escenari i fins i tot com a protagonista de l’acció, amb un fet destacable, moltes de les obres han estat escrites per francesos, més algun belga i algun quebequès, que, en algun moment, han viscut a la capital catalana.
Així, en aquest recorregut històric no hi falten mencions a obres com El Palace, de Claude Simon; Carrer Robadors, de Mathias Énard, No plorar de Lydie Salvayre, Barcelona! de Grégoire Polet -aquest però, no és francès, sinó belga-, Diari d’un lladre de Jean Genet -que té una plaça al Raval- i, especialment, El marge d’André Pieyre de Mandiargues, per dibuixar un escenari vital que evoluciona al llarg del temps des del romanticisme del segle XIX a la més absoluta contemporaneïtat, passant per l’efervescència bohèmia que converteix Barcelona en un referent del dadaisme i el surrealisme i sense oblidar els relats dels grans períodes històrics del segle XX, especialment la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Barcelona, ciutat “incandescent” amb epicentre al Raval
Aquest recorregut francoliterari de Barcelona té un punt de referència clar, el Raval -i la seva denominació com a Barri Xino- i el local La Criolla, on a les nits passava tot el que en una ciutat portuària i bohèmia podia arribar a passar, sovint al marge de la llei. De fet, no serà fins a èpoques més contemporànies que els autors francòfons obriran el seu àmbit d’acció per obrir-se a una Barcelona que va més enllà de l’actual districte de Ciutat Vella. En tot cas, segons l’autor del llibre, “en les novel·les escrites en llengua francesa, Barcelona es percep com una ciutat en efervescència, sempre a punt de posar de manifest la seva claror”, i és per això que aquesta visió francesa de Barcelona és “incandescent”, i aquest llibre ajuda a entendre per què.