Culpables, culpables, ni que sigui de desobediència. És el missatge que s’escapa de la majoria de portades que tenen el judici entre els seus temes. N’hi ha dues que dels al·legats de les defenses d’ahir no en diuen res. La de l’ABC, que fa un cartell amb Pedro Sánchez i Pablo Casado encaixant les mans alhora que el titular diu que el líder del PP diu “no” al socialista —un altre cas de dissonància entre la foto i el titular. La de La Razón té espai per escandalitzar-se en portada que els senyals de trànsit a Catalunya estiguin escrits en català —potser els voldrien també en tagàlog— sota l’avanttítol “Adoctrinament a Catalunya i Balears”, en estranya associació.
Entretant, només El País remarca els pactes entre Ciutadans, PP i Vox a l’Assemblea de Madrid. La resta de la premsa de Madrid fa mans i mànigues per amagar-ho, com El Mundo, que castiga un dia més l’advocacia de l’Estat per no acompanyar la duresa rocosa de la fiscalia.
Com sigui, sembla que hi ha gran interès en remarcar que les defenses dels presos polítics accepten la desobediència, com fan La Vanguardia, El Periódico i l’Ara, com volent dir què més voleu, si “s’obren” a la desobediència. Almenys l’Ara esmenta l’argument central dels quatre advocats defensors d’ahir: les acusacions no han provat la rebel·lió, ni la sedició ni la malversació, que són el moll de l’os del judici. Sembla que aquests diaris no ho hagin sentit o que tot el seu afany sigui trobar algun delicte que permeti castigar els acusats de l’1-O. Set hores de defensa per a tan poc titular. Amagar els pactes de la dreta amb Vox i invisibilitzar les defenses són realment ganes d’agafar el rave per les fulles.
