La reunió de Puigdemont amb els diputats de Junts per Catalunya a Brussel·les va durar dues hores al matí i una altra estona a la tarda després de la trobada del president amb els diputats de la CUP.  Els parlamentaris van continuar reflexionant en veu alta fins a les 7, però abans es van fer una foto amb el president amb tots molt riallers. Dels 30 participants, comptant els consellers fulminats, en van fer ús de la paraula una vintena. La conclusió general va ser que hi haurà investidura i que tot es farà “sense que ningú prengui mal”. De com serà exactament la investidura del president a l’exili no se'n va parlar per no donar pistes a l’enemic i perquè la negociació amb Esquerra Republicana va “més o menys” per bon camí, però els diputats van ser informats que el nucli dur estava treballant una fórmula d’investidura inimpugnable. Després es van repartir feines de tipus sectorials i territorials.

Els diputats en van sortir més optimistes de com van entrar després de comprovar que malgrat els missatges telefònics amb Antoni Comín, “el presi estava molt motivat, superlúcid i convincent”, segons un dels assistents, la qual cosa va alimentar la teoria segons la qual l’scoop d’Ana Rosa Quintana va tenir un molt honorable guionista. Ahir a Lovaina a Puigdemont i Comín se’ls veia tan amics.

També va contribuir a elevar la moral de la tropa puigdemontista el fet que l’interès de la premsa internacional pels moviments del president català no decau i que el servei secret espanyol continua perseguint Puigdemont com James Mason a Cary Grant a North by Northwest (és a dir a Con la muerte en los talones). Els Anacletos del CNI seguien la reunió des d’una furgoneta aparcada davant l’hotel Husa President Park.

Tot semblava molt ben encarralitat fins que ahir, només 24 hores després, el jutge Llarena va comunicar una interlocutòria on argumentava que calia mantenir engarjolat Jordi Sànchez pel seu ideari independentista i la seva condició de diputat de Junts per Catalunya. Com tothom sap, Sànchez era el candidat més ben col·locat per ser investit com a cap del Govern a les ordres del president. Segons Llarena, Sánchez "manté el seu ideari sobiranista, la qual cosa resulta constitucionalment vàlida, però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva…”, entre d’altres raons, perquè "no només no ha renunciat a l'activitat política que -des de diversos fronts- ha servit d'instrument per a l'execució dels fets sinó que ha revalidat el seu compromís amb una candidatura el líder de la qual proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució”.

La conclusió més clara és que cap dels empresonats sortirà de la presó abans de ser jutjat i que el jutge Llarena està ben disposat a engarjolar tots els diputats independentistes pel fet de complir les dues condicions. Simultàniament, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va redoblar ahir les amenaces al president del Parlament, Roger Torrent, davant la possibilitat d’una investidura simbòlica.

Els advocats de l’Estat segueixen treballant per tombar preventivament qualsevol iniciativa i impedir cap reforma legislativa o reglamentària abans de la investidura. L’acord del Consell de Ministres per aplicar l’article 155 deixava molt clar que les limitacions a l’acció legislativa del Parlament caducaven en el moment que es constituís la nova cambra sorgida de les urnes, però com l’especialitat del Govern de Rajoy és interpretar la llei com li convé amb el suport incondicional dels tribunals, de la Brunete mediàtica i del PSOE, diputats del PP ja han avançat el punt de vista que es farà servir segons el qual el Parlament encara està intervingut per l’article 155 i ha de demanar autorització a Madrid per qualsevol iniciativa que prengui.

Així que tancades a Espanya totes les vies possibles de redreçar la situació –ahir el Congrés va tombar la darrera proposta de diàleg presentada per ERC i fins i tot el PP va anunciar una iniciativa per prohibir l’indult dels presos polítics catalans-, l’esperança del moviment sobiranista està dipositada en el Tribunal Europeu de Drets Humans i altres organismes internacionals. I paradoxalment, per això li resulta tan imprescindible que Carles Puigdemont segueixi a Brussel·les. El fet que l’Estat espanyol no pugui sostenir l’ordre de detenció internacional contra el president català és perquè les acusacions no s’aguanten en un estat europeu de dret. I si no s’aguanten contra Puigdemont, no s’aguanten contra ningú i fa més evident la injustícia dels empresonaments. A Oriol Junqueras, a Joaquim Forn i als Jordis només els podrà alliberar un organisme internacional, d’aquí l’obstinació del president de mantenir la internacionalització del conflicte.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat