Un inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha admès aquest dilluns en el judici a la família Pujol Ferrusola que no han pogut aclarir l’origen dels milions de pessetes que tenien en comptes andorrans des del 1992 fins al 2014 sense declarar a Hisenda. “L’origen és desconegut. Ni Andorra per la seva antiguitat ni les comissions rogatòries internacional no ens van donar informació. No és clar l’origen ni les transmissions, ja que la majoria no eren signades”, ha declarat l’agent de la policia espanyola 105.601 davant el tribunal de l’Audiència Nacional, que jutja el president Jordi Pujol, els seus set fills i nou empresaris per blanqueig de capitals.
El policia, a preguntes del fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo, ha explicat que els comptes dels set fills a Andorra van rebre uns 1.200 milions de pessetes entre els anys 1995 al 2003, amb 25 transferències en efectiu i entre germans. “S’intenta posar capes i integrar-lo al sistema financer amb la compra de productes”, ha assegurat el policia. Anticorrupció manté que aquests diners provenen d'haver cobrat comissions il·legals a empresaris a canvi d'adjudicacions públiques, però encara no ho ha demostrat. L’advocat de la família, Cristóbal Martell, no ha fet cap pregunta perquè segurament considera que la tesi de la defensa no està desvirtuada.
Els 126 milions de pessetes a cada un
La defensa assegura que els set germans Pujol Ferrusola i la mare, Marta Ferrusola —sense comptar el president Pujol— van rebre cada un 126.000.000 pessetes, procedents d'una deixa de l’avi Florenci Pujol, que estava en un compte únic a Banca Reig (després Andbank). Jordi Pujol Ferrusola comença a repartir els beneficis entre els germans a partir de l’agost del 1992, i fa pagaments iguals. Un fet compartit per l’investigador policial, però amb criteri sospitós. L’any 2010 van traspassar el comptes a la Banca Privada d’Andorra (BPA), i els va adjudicar una fundació a cada un per gestionar els seus fons. La BPA va ser extorquida i tancada per obtenir dades bancàries dels Pujol i polítics catalans, segons van denunciar els seus titular i que investiga una jutgessa d’Andorra.
"No detalla res"
Precisament, el president del tribunal que jutja els Pujol, el magistrat José Ricardo de Prada, ha posat en qüestió la investigació feta per l’instructor de la policia espanyola, Álvaro Ibáñez, aquest dilluns. Ibáñez (amb el número policial 89140))ha estat interrogat per les defenses que quedaven, que li han tornat a requerir quin era el delicte d'origen del blanqueig de capitals que acusa els Pujol i als empresaris. "Ja hem vist que no ens està aportant dades molt concretes", ha manifestat De Prada obertament. Això no obstant, el magistrat ha tornat a protegir l'inspector Ibáñez, i ha demanat que no l'abordessin tant perquè, ha dit textualment, "no es produeix la psicologia de l'eriçó". És a dir, que no contesti res.
L'operació de CAT Helicòpters
Per la seva part, l’advocat de Josep Pujol Ferrusola, Jaime Campaner, sí que ha requerit a l’inspector policial que va analitzar els comptes bancaris certs aclariments. El primer ha estat vers la societat CAT Helicòpters, empresa compartida per Josep Pujol i Jorge Barrigón —que també és jutjat—, que va tenir adjudicacions del Govern entre els anys 2008 i 2010; però no amb CiU, sinó amb el conseller d’Interior, Joan Saura (ICV). Els policies també van qüestionar que hi hagués un tècnic del Servei Català del Trànsit contractat alhora a CAT Helicòpeters, el qual en tenia permís i no representava cap irregularitat, han aclarit les defenses.
La Fiscalia també sosté que el préstec d’uns 900.000 euros de Josep a Barrigón l’any 2010 “és fictici” i és una operació de blanqueig de capitals, que neguen les seves defenses. Això no obstant, ha hagut d’admetre que Hisenda va validar el 2013 aquest préstec. Pel que fa als moviments bancaris, Campaner li ha requerit on havia tret les dades: si del pendrive del registre del fiscalista de la família Joan Sánchez Carreté o de les comissions d’Andorra, per aclarir la seva licitud, i el policia no ho ha pogut detallar.
Pujol Júnior tenia “domini fàctic” sobre tots
En el seu interrogatori, l'instructor de la UDEF, Álvaro Ibáñez, ha hagut d'admetre que en els seus informes finals no va incloure les explicacions exculpatòries dels investigats i fins i tot va obviar informes d'Hisenda. Ana Bernaola, advocada d'Alejandro Guerrero Kandler, ha estat incisiva per a que l'inspector de la policia espanyola aclarís "les seves interpretacions errònies" en les operacions sota sospita. Una d'elles és la compra d'un solar a l'Hospitalet de la societat de Guerrero a la societat FCC l'any 2002, que la policia i la Fiscalia associen a la construcció de l'obra pública de la Gran Via el 2007, adjudicada a la UTE Copisa-FCC. “No hi ha una vinculació directa, però hi és”, ha respost Ibáñez. La penalista també ha exposat a la sala que “Guerrero va ser citat a la policia com a testimoni, va aportar tota la documentació, i després va ser imputat”.
Per la seva part, Carles Monguilod, defensor de Gustavo Buesa, que és jutjat per les operacions amb els abocadors de Tivissa (Ribera d'Ebre) i Cruïlles o Vacamorta (Baix Empordà), també ha requerit diversos cops a l'instructor policial quin era el delicte font per a després suposadament blanquejar els diners. "El delicte de corrupció no existeix, quin dels vuit tipus penals indica", li ha exigit el penalista sense obtenir resposta. La policia també va ser collat Buesa, que el va citar com a testimoni amb obligació de dir la veritat, i en acabat va ser imputat, ha recordat el seu advocat.
Finalment, José Maria Fuster-Fabra, defensor de Josep Mayola, soci de Buesa, ha preguntat a l'inspector “com podia saber l'any 2002 que els diners que aportava el fill gran de Pujol podrien tenir un origen il·lícit, que és el dol subjectiu exigit en el blanqueig”. El president del tribunal ha salvat al policia, dient que se li feien “preguntes difícils“ i que es provoca "l'efecte eriçó".
Acorralat, l'inspector Ibáñez ha declarat que Jordi Pujol Ferrusola exercia un “domini fàctic“sobre les institucions perquè afavorissin els projectes en què invertia, entre ells els abocadors de Tivissa i Vocamorta, malgrat que eren governades pel PSC o el tripartit. El judici continua aquest dimarts amb l'interrogatori de més policies de la UDEF, que van participar en la investigació als Pujol.