L’advocat de la família Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell, ha posat en evidència aquest dijous la tesi acusatòria de l’inspector de la UDEF, Álvaro Ibáñez, amb el seu interrogatori en el judici a l’Audiència Nacional. L’instructor de la causa ha explicat que el blanqueig de capitals atribuït als Pujol té com a delicte antecedent la corrupció política (sempre cal una acció delictiva anterior per blanquejar, el delicte font o origen), però en el cas del president Jordi Pujol i els seus fills, “no va investigar” si van pressionar polítics o funcionaris en operacions urbanístiques o concessions públiques per cobrar suposades comissions, que la Fiscalia vincula amb uns pagaments com a intermediari que va rebre Jordi Pujol Ferrusola. El penalista ha insistit a preguntar-li si sabia que en totes les actuacions sota sospita (com ara a Palamós i L'Hospitalet ) en les administracions catalana i local governava el tripartit i el PSC, i si va interrogar algun responsable polític i tècnic. “No era rellevant. La meva tesi és que són plusvàlues il·lícites”, ha assegurat Ibáñez.
En l'interrogatori, Martell li ha reclamat que aclarís el delicte antecedent en el cas Pujol i l'ha acusat de fer-ho “a cops de brotxa”. I és que en l'acusació policial —ha recordat el penalista— se citen casos antics, com ara el cas Banca Catalana, on el president Pujol ni va ser jutjat per l’Audiència de Barcelona; la condemna al fiscalista Joan Anton Sánchez Carreté i altres casos vinculats a Convergència i a excàrrecs del Govern de Pujol, com Lluís Prenafeta, a més del cas Hisenda, cas Kepro, cas Turisme, cas Gran Tibidabo o el cas ITV, en què Oriol Pujol va ser condemnat, però per una actuació posterior a la del judici actual. “On està vinculada la família Pujol en aquests casos?”, li ha requerit Martell i l’inspector no n’ha detallat cap, només que havia tret informació de "fonts obertes" i ha admés haver usat la premsa i Google per a informar-se. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha tallat aquesta línia d'interrogatori i ha assegurat que només és la "hipòtesi policial".
L'instructor policial de la causa contra els Pujol ha manifestat que no calia investigar si concretes adjudicacions públiques eren irregulars perquè "la seva hipotesi policial és que hi havia una garantia d'influència al llarg del temps, similar a la que es va mantenir i es va recollir en la sentència del cas Palau". Això no obstant, en el cas Palau es van provar pagaments de Ferrovial a Convergència, a través del Palau, tot i la prescripció. Martell li ha exposat que la seva tesi acusatòria fins i tot va en contra dels informes de l'Agència Tributària sobre els negocis i inversions del fill gran del president Pujol.
Els comptes a Andorra
En el seu interrogatori per part de les defenses, l'inspector Ibáñez no ha estat tan taxatiu com en les respostes acusatòries que va donar al fiscal dimecres. Amb tot, la credibilitat del cap policial ha quedat en qüestió quan en la sessió de dimecres va confessar que tenia "animadversió personal" als Pujol, tot i que després va matisar que era "a la representació jurídica".
L'advocat Pau Ferrer —en nom de tots els germans Pujol, tret d'Oriol— ha demanat a l'instructor que aclareixi per què va dir que la regularització dels comptes d'Andorra el juliol de 2014 va ser "incompleta", i Ibáñez ha respost que ho va dir "com una generalitat". En ser preguntat, Ibáñez tampoc sabia que l'avi Florenci Pujol va ser sancionat per tenir divises estrangeres. La família sosté que els seus diners són fruit d'una deixa de l'avi. Ibáñez ha reiterat que inicialment, als anys 90, hi havia "un compte a Andorra com un dipòsit amb uns 300 milions de pessetes", a banda del compte amb el qual Pujol Júnior ingressava diners als seus germans.
Oriol va fer alguna adjudicació irregular?
L'advocat Oriol Rusca, defensor de Mercè Gironès, exdona del primogènit del president Pujol, ha exigit a l'inspector que expliqui afirmacions "no certes", com la donació d'un pis a la filla, que va situar com la seu del despatx professional del pare.
Per la seva part, l'advocat Francesc Sànchez només ha fet una pregunta al policia: "Em pot dir una actuació en què Oriol Pujol hagués fet alguna irregularitat en l'àmbit de l'administració pública?". L'inspector policial ha citat el cas ITV, en el qual Oriol Pujol va acceptar dos anys i mig de presó per cobrar comissions a empresaris, l'any 2018. Sánchez li ha insistit que digués un supòsit en el cas que es jutja ara, i el cap de la UDEF no n'ha sabut dir cap. El cas ITV és posterior al cas de la fortuna a Andorra, i per tant no es pot tenir en compte en aquest procediment com a delicte precedent al blanqueig.
El reclam dels empresaris
Els advocats d'una parts dels nou empresaris que són jutjats també han requerit a l'inspector policial perquè no va fer constar en els seus informes les dades que van donar per aclarir les inversions que van fer conjuntament amb Jordi Pujol Ferrusola. Per exemple, l'advocat José Antonio Choclán, en defensa de Luis Delso, ex-responsable del Grupo Isolux, ha explicat que l'empresari va ser absolt del delicte fiscal i s'ha exclamat de com era possible que se'l vinculés al delicte de fer factures falses amb Pujol Júnior com el delicte precedent del blanqueig de capitals. L'inspector Ibáñez s'ha limitat a contestar que "només reflectia la documentació que li donaven".
Pel que fa a l'operació immobiliària d'Azul de Cortés a Mèxic, Choclán li ha preguntat quina irregularitat va veure si era un negoci "totalment privat" i també li ha retret que posés informació no comprovada en la causa, com ara un correu electrònic d'un dels inversors de Pujol, Gustavo Shanahan, que va publicar El Mundo, però que no es va trobar en els escorcolls fets a Pujol Júnior, segons ha criticat també Martell.
Informes de Villarejo?
Per la seva part, Diego Artacho, advocat de Carles Sumarroca Claveguerol ha preguntat al policia com va sorgir el seu nom en la investigació, si —com va dir en el judici— li van encarregar a partir de la declaració de Vicky Álvarez al jutjat i ella no va citar l'empresari català. El cap policial ha respost que "l'ha ofès" quan el penalista li ha preguntat si la informació de la família Summaroca, propietària d'EMTE, li va donar el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo. Els Sumarroca van presentar una querella contra Villarejo i la policia patriòtica del PP perquè sortien en informes del comissari, que llavors actuava com a agent d'intel·ligència, segons va explicar ell mateix.
"Les famílies són amigues, formen part d'un nucli d'interès i afinita; surt a la premsa", ha declarat l'instructor Ibáñez, que ha admés que quan va interrrogar a un responsable de COMSA-EMTE va preguntar-li sobre la relació "amistat" entre els Sumarroca i els Pujol, i si van anar al casament d'una filla. També ha declarat que va començar a investigar els clients de les empreses de Pujol Júnior, de les quals ha assegurat que "si les societats són intercanviables, no serveixen de res, és que oculten alguna cosa".
Finalment, Luis Jordana, advocat de Bernardo Domínguez Cerecedes, a qui la Fiscalia considera un fiduciari del Jordi Pujol Ferrusola, ha explicat en el judici que la filla de Pujol Júnior treballava en el manteniment d'un complex d'apartaments que gestionaven junts, i per això li informava que ella volia 15.000 euros per reformar una cuina d'allà. "Però li va demanar permís a Pujol", ha respost el policia, que sosté que els diners que es pagaven eren simulats i era per aflorar "diners ocults". Jordana, de forma retòrica, ha reclamat al cap de la UDEF com és que en els cinc anys que ha durat la investigació "no han aclarit l'origen obscur dels diners".
El judici als Pujol s'atura fins el pròxim 9 de març, que continuarà amb l'interrogatori de l'instructor de la UDEF per part de la resta d'advocats defensors.