Catalunya tindrà el seu particular 'Superdiumenge'. El proper 26 de maig els catalans estan cridats a les urnes en una doble jornada electoral per decidir els seus nous representants municipals i europeus. En un altre moment les eleccions al Parlament Europeu passarien, més aviat, desapercebudes i es veurien totalment eclipsades per les municipals. Només cal recordar que en les anteriors, que van tenir lloc l'any 2014, la participació no va arribar al 50% de l'electorat. El context polític actual, però, tot ho canvia. 

L'independentisme té clar que pel procés català és cabdal vendre el relat en l'àmbit internacional i, així, guanyar l'opinió pública. Per això, un dels objectius de les possibles candidatures que s'acabin formant serà denunciar la repressió i l'existència de presos polítics. En aquest sentit, és clau l'aposta d'ERC de situar Oriol Junqueras com a cap de llista, ja que farà evident l'excepcionalitat de la situació a Catalunya. A més les eleccions cauen al mig del procés judicial --probablement haurà acabat el judici però encara no es coneixerà la sentència--. 

Aquesta denúncia de la situació, però, l'independentisme l'haurà de fer a través de llistes separades. "Les esquerres amb les esquerres i els altres amb els altres", sentenciava dijous passat el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà. Tancava així una setmana que s'iniciava amb la proposta d'Arnaldo Otegi de fer un front comú de nacionalistes catalans, bascos i gallecs, i que arribava al seu màxim exponent amb l'oferta sorpresa del president a l'exili, Carles Puigdemont, d'anar de número dos a una llista liderada per Oriol Junqueras.

Els republicans, però, no en volen ni sentir a parlar de reeditar un altre Junts pel Sí. Des del carrer Calàbria defensen que l’independentisme suma més vots quan va per separat i cada força política intenta rascar suports des del seu espai. Ho veuen clau per “eixamplar la base” i superar el topall del 47% que ha votat anteriorment a favor de la independència. ERC, doncs, aposta per anar sols o per fer aliances amb les esquerres en totes les eleccions, i així ho faran també a les europees. 

ERC, amb Bildu i el BNG?

De fet, ERC fa setmanes que explora una possible aliança amb EH-Bildu i el BNG i, segons va revelar aquest dijous Tardà, les negociacions per fer una candidatura conjunta avancen a bon ritme. El partit de Junqueras ja s'ha presentat en coalició amb els nacionalistes bascos, gallecs i canaris en altres ocasions. Així ho van fer l'any 2009, sota la candidatura 'L'Europa dels Pobles', tot i que l'any 2014 no la van acabar reeditant. Aleshores, es van presentar als comicis en solitari, per marcar diferències en un moment en què el procés sobiranista estava a flor de pell abans de la consulta del 9-N, i van guanyar les eleccions a Catalunya.

Ara, els republicans es miren les europees com una manera de buscar el vot republicà espanyol antirepressió. L'aliança amb els nacionalistes d'esquerres bascos i gallecs els permetria arreplegar aquests vots, però Junqueras, com a cap de llista, aspira a aplegar-ne molts més i vol que la seva candidatura sigui una clara denúncia de la situació dels presos. En les eleccions al Parlament Europeu, l'Estat espanyol és una sola circumscripció, pel que un català pot votar un partit que es presenti en una altra comunitat autònoma i a l'inrevés. 

Reformulació de JxCat i dubtes a la CUP

Per altra banda, a les files post-convergents encara hi ha molts dubtes sobre com es presentaran a les eleccions, després de fracassar l'enèsim intent de fer una llista unitària de l'independentisme. Cal recordar que en l'última ocasió encara ho van fer sota la marca electoral de Convergència i Unió, en coalició amb el PNB, i van treure dos diputats Ramón Tremosa i Francesc Gambús. El primer va anar a les files d'ALDE, d'on ara han estat expulsats, i el segon al Partit Popular. La situació, doncs, obliga aquest espai a reformular-se de manera exponencial. 

En aquests moments, però, encara no se sap com es presentaran, si es revalidaria l'aliança amb el PNB -més difícil ara després del distanciament entre Puigdemont i lehendakari Iñigo Urkullu per la DUI-, i qui podria ser el candidat. De moment, Puigdemont se n'ha desmarcat si no és per fer tàndem amb Junqueras.

Finalment, la CUP també ha obert el debat sobre si es presentaran a les eleccions europees. Encara no hi ha cap decisió presa, però sembla que els integrants del seu consell polític aposten més per no concorre-hi, tot fer-ho dividits. Els cupaires no s'havien presentat mai a les europees, en coherència amb el seu antieuropeisme, però fa unes setmanes -a la reunió del partit a Perpinyà- van obrir la porta a fer-ho com a denúncia de la situació política. D'acabar-ho fent, també apostarien per forjar aliances amb el Bildu i el BNG i no pas per la llista unitària catalana.

Dificultats pels presos i exiliats

A tot això, però, caldrà sumar-hi les possibles dificultats, ja no polítiques, sinó tècniques amb les quals es poden trobar les candidatures que apostin per candidats que estiguin presos o exiliats. La Junta Electoral Central ha advertit aquesta setmana que la promesa del càrrec d'eurodiputats s'ha de fer físicament a Madrid. Aquest fet, tancaria la porta a què Puigdemont o la cupaire Anna Gabriel poguessin ser eurodiputats, ja que si anessin a Madrid, serien detinguts. 

En el cas de Junqueras, o el de qualsevol altre pres, si encara estigués tancat de forma preventiva, hauria d'obtenir un permís penitenciari per anar davant de la Junta Electoral. Un permís que el Tribunal Suprem no els ha concedit mai per anar al Parlament. Per no parlar de la impossibilitat que existiria si ja hi hagués hagut una sentència condemnatòria i haguessin sigut inhabilitats. A més, encara n'hi hauria d'altres com la impossibilitat de delegar el vot a l'Eurocambra. 

Així doncs, encara hi ha moltes incògnites per tancar des d'ara fins al maig i els propers mesos es preveuen intensos dins les files independentistes.