A la Moncloa i a Gènova han canviat poques coses després que Junts hagi trencat formalment el pacte d’investidura de Pedro Sánchez i hagi anunciat que deixarà de donar suport al PSOE. Totes les veus del govern espanyol repeteixen que no ha canviat res i que el seu full de ruta continuarà sent una negociació que els juntaires rebutgen. Uns volen parlar en una taula i els altres es neguen a seure-hi. Els socialistes treuen ferro al divorci. Mentrestant, el Partit Popular fa servir la decisió de Carles Puigdemont per presentar-la com un símptoma més de la debilitat del govern espanyol i la inviabilitat de la legislatura, però continuen sense activar cap botó per accelerar-ne la finalització. No hi ha rastre d’una hipotètica (i encara llunyana) moció de censura. PSOE i PP coincideixen a observar passivament com Junts juga la seva pròpia partida.

“Som un soci fiable, continuarem treballant per complir el que tenim pendent, i això formarà part de la política de mà estesa i diàleg, el temps ens podrà dir que tenim raó”, afirmava una veu d’autoritat de la Moncloa aquesta setmana. Des de l’entorn més pròxim a Pedro Sánchez reconeixen que no és una tasca fàcil i demanen temps per avaluar el futur: “Hem de veure com es produirà la nova etapa. I si hi haurà canvi de llera”. Una altra veu del nucli dur del president espanyol confia que Junts “es reposicioni” i “recapaciti”. De fet, públicament, el mateix Pedro Sánchez ha reconegut obertament que tampoc ha assumit la nova pantalla: “Quan em diuen que han passat a l’oposició, tampoc ho entenc gaire, perquè, efectivament, sempre han fet gala que han estat a l’oposició”, va contestar el dijous a Eduard Pujol des del Senat.

Ara bé, la primera constatació de la nova realitat parlamentària va arribar el dimecres a la Comissió de Drets Socials i Consum, que va aprovar el dictamen de la llei d’atenció a la clientela, que haurà de ser ratificada pel ple del Congrés d’aquí a deu dies. Junts va votar a favor del text, però va rebutjar les esmenes del PSOE i Sumar. “Junts farà un vot contrari que recull aquesta ruptura de relacions amb el govern de l’Estat i que, per tant, fixa aquesta nova realitat en els temes impulsats pels grups que donen suport al govern”, va justificar el diputat Josep Maria Cruset. Això sí, Junts va avalar el conjunt de la llei, que inclou l’acord al qual va arribar amb la Moncloa per garantir l’atenció en català en els serveis d’atenció al client.

Míriam Nogueras adverteix que el “teatre” del PSOE serà efímer

Junts rep l’escepticisme de la Moncloa amb incredulitat. “Què farà aquest govern espanyol?”, es preguntava Míriam Nogueras en una entrevista a Telecinco el divendres. “Com governaran si no poden aprovar ni una sola llei al Consell de Ministres que hagi de tenir recorregut? Com podran sostenir la legislatura?”, afegia. “Jo entenc que vulguin minimitzar aquesta situació greu, però aquest teatre que estan fent els durarà poquet, té poc recorregut”, postil·lava.

La Moncloa recepta “diàleg, negociació i esforç”

Malgrat tot, al Palau de la Moncloa, no detallen ni revelen el full de ruta per garantir que la legislatura arribi al 2027. De moment, estan convençuts que, amb la fórmula que han utilitzat fins ara, en tindran prou per continuar dos anys més. La portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, va al·legar el dimarts que el govern espanyol porta “convivint” amb aquesta “pluralitat parlamentària” des de la investidura i va recalcar que els “mecanismes que continuaran operant” són el “diàleg” i el “consens”, que és “l’eina” amb la qual han treballat “des del primer moment”. “Igual que hem fet en la primera meitat de la legislatura: treballar, dialogar i esforçar-nos per trobar acords amb forces parlamentàries per aconseguir majories i tirar endavant l’agenda legislativa del govern”, va insistir. Com si no hagi canviat res.

I en la mateixa línia es va expressar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, que va reclamar “diàleg, treball, negociació i esforç” amb els socis: “Aquest Congrés dels Diputats va néixer complex i fraccionat, segurament hauríem preferit una composició diferent del que avui existeix, però el cert és el que els espanyols van votar i respon a la pluralitat del nostre país”. “La mà estesa del govern espanyol sempre hi serà”, va esgrimir Pilar Alegría. El problema és si hi haurà algú a l’altra banda per agafar-la. “A seguir amb la mateixa tònica habitual de treball i diàleg que portem exercint aquests dos últims anys”, va reblar la portaveu del govern espanyol. “Totes les relacions tenen les seves pujades i baixades, no infravalorin la capacitat de diàleg i de persuasió que pot tenir aquest govern”, va concloure.

 

Des dels passadissos del Congrés, el diagnòstic és el mateix: “La relació amb Junts sempre ha tingut alts i baixos, […] continuarem dialogant i negociant cada una de les mesures i qüestions que portem a aquesta cambra”, va defensar el dimarts el portaveu parlamentari del PSOE, Patxi López. “Nosaltres no interromprem el recorregut d’un govern i una legislatura que està tenint uns resultats extraordinaris, seria una irresponsabilitat per a aquesta legislatura, li està sentant extraordinàriament bé a Catalunya”, va afegir. Però no va deixar gaire clar quina seria la fórmula. “Com és possible negociar?”, li van preguntar. “Seient a parlar com hem fet sempre. La demostració serà en les votacions. Continuarem partit a partit”, va contestar. “Com s’articula quan ells diuen que ni tan sols seuran?”, van insistir els periodistes. “Doncs ho veurem”, va postil·lar ell.

El PP continua esperant la trucada de Junts, però apunta a les eleccions

Paral·lelament, a Gènova no fan cap moviment. I continuen paralitzats. “Si volen un canvi real, només han de trucar”, deia una veu molt pròxima a Alberto Núñez Feijóo després que Míriam Nogueras avisés que havia arribat “l’hora del canvi”. Des de les files populars, reiteraven la seva “disposició”, però tenen clar que no faran cap pas en fals. Aquesta setmana, la portaveu del PP al Congrés posava veu a aquest convenciment: “Fa molt de temps que diem que no tenim números per presentar aquesta moció de censura, el que cal és que aquest govern convoqui eleccions”. De fet, José María Aznar ha intentat dissuadir Feijóo de fer el pas: “Es poden fer moltíssimes coses, però si no hi ha materials per a una moció de censura, i no n’hi ha, doncs caldrà esperar a les eleccions”, va reconèixer l’expresident del govern espanyol i del PP, que va afegir que “alimentar la frustració és portar el país a un cul de sac”.

De fet, en els últims dies, els discursos dels dirigents del PP, conscients del risc i la llunyania d’una entesa amb Junts, apunten més en la direcció de les urnes que no pas d’una hipotètica moció de censura. “L’única solució amb la dignitat política que mereix Espanya són unes eleccions, aquest és un govern agònic”, deia Alberto Núñez Feijóo dilluns en una entrevista a La Nueva España abans de la compareixença de Carles Puigdemont. Ester Muñoz coincidia en el diagnòstic: “Un govern amb respiració assistida”. “Quan es bloqueja la governabilitat cal ser valents i cal donar la paraula als ciutadans”, va esgrimir Cuca Gamarra després de la confirmació de la ruptura (lligant-ho amb l’avançament electoral a Extremadura). “[Sánchez] no tenia la majoria social. Ara tampoc té la majoria parlamentària per legislar. La legislatura està acabada, Espanya necessita eleccions ja”, insistia més tard la líder del PP a Brussel·les, Dolors Montserrat.

 

Aquest enfocament respon a les reticències del PP sobre els efectes pràctics de la decisió de Junts. “Junts ha de concretar exactament en què consisteix aquesta ruptura. Junts ha amenaçat moltes vegades amb trencar. No sé si coneixen vostès el conte d’en Peret i el llop”, va verbalitzar el dimarts Ester Muñoz. “Qui ha de dir en què es tradueix això és Junts. El PP no ha de comentar el que fa Junts”, va afegir la portaveu dels populars al Congrés. “És difícil valorar globus sonda, esperarem a veure en què consisteix, perquè en el que portem de legislatura hem vist moltes vegades el ‘Trencarem’, però després no”, va reblar.

L’última vegada que el PP va posar la moció de censura damunt la taula va ser a principis de juliol, després de l’entrada de Santos Cerdán a la presó. Alberto Núñez Feijóo va encarregar a Miguel Tellado explorar-ne la viabilitat amb els socis del govern espanyol, però el PP va acabar constatant que era una via morta. En aquella ocasió, Junts va condicionar la negociació a una trobada amb Puigdemont i Gènova ho va rebutjar. Ara, Jordi Turull descarta que hi pugui haver fumata blanca amb el PP.

Vox no vol parlar de moció de censura

L’altre actor imprescindible per a una futura moció de censura és Vox. Fa un mes i mig, Ignacio Garriga va refermar la disposició del partit d’extrema dreta de votar amb Junts i el PP una moció de censura contra Pedro Sánchez. El líder del partit, Santiago Abascal, ho havia dit, però havia advertit que no es podien fer concessions a l’independentisme. No obstant això, el número dos de la formació no va esmentar cap línia vermella per posar fi al mandat del “pitjor enemic de la prosperitat dels espanyols”. Ara bé, en els últims dies Vox ha refredat aquesta possibilitat.

“No perdrem ni trenta segons a parlar del senyor Puigdemont, que només és un pròfug de la justícia i el que ha de fer és entregar-se, passar a disposició judicial i anar a la presó per colpista i per lladre”, va contestar el portaveu del partit, José Antonio Fúster, dilluns al migdia quan li van preguntar en roda de premsa pel que anunciaria el líder de Junts més tard. “Els seus problemes són seus, nosaltres amb ell res, zero. El dia que algú presenti una moció de censura, direm exactament quina és la nostra posició, però amb els separatistes, de debò, no”, va afegir. I Santiago Abascal va reiterar el seu suport a una “moció de censura per convocar eleccions immediates”, però es va negar a “contribuir” a aquest debat i el va presentar com un “parany del separatisme”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!