El govern espanyol fa com si sentís ploure. Vint-i-quatre hores després que la direcció de Junts per Catalunya prengués la decisió —ara haurà de ser avalada per la militància— de trencar les seves relacions amb el PSOE, l’executiu de Pedro Sánchez fa com si res. La recepta per continuar governant és, segons ha exposat aquest dimarts el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el “diàleg, la negociació i l’esforç”. “Continuarem governant fins al 2027”, ha sentenciat la portaveu, Pilar Alegría, en la roda de premsa que tots dos han protagonitzat després de la reunió del Consell de Ministres.
Els socialistes actuen, l’endemà de la ruptura anunciada per Carles Puigdemont, com si es tractés d’una crisi més. “Aquest Congrés ja va néixer complex i fraccionat; hauríem preferit una composició diferent, però és el que els espanyols van votar i respon a la pluralitat de l’Estat”, ha dit Bolaños per relativitzar la situació. I Alegría ha reiterat que el govern espanyol continua amb la seva “mà estesa” a Junts per Catalunya. Igual que aquest dilluns, els socialistes han assegurat que sí que “compleixen” els acords assolits amb Junts a canvi de la investidura de Sánchez, però que n’hi ha alguns que depenen de tercers i que són més complicats d’assolir. Entre les carpetes que hi ha sobre la taula i que no es desencallen des de fa mesos, hi ha elements com l'aplicació total de la llei d'amnistia, la delegació de les competències en immigració, el bloqueig a la llei per endurir les penes als multireincidents, la reforma de la llei contra les ocupacions, així com l'oficialitat del català a la Unió Europea.
A més, preguntada pels pròxims pressupostos generals de l’Estat, la portaveu ha tornat a dir que l’executiu té la intenció de presentar-los i de “suar la samarreta per aprovar-los”. Però ha tornat a posar el mateix coixinet de sempre per si els comptes no acaben tirant endavant: “Els actuals, que estan prorrogats, són uns pressupostos d’un govern progressista”. “El projecte de pressupostos ja està avançat per poder-lo presentar, i en els pròxims dies convocarem el Consell de Política Fiscal i Financera”, ha afegit la també ministra d’Educació.
El govern espanyol aprova la nova llei d’enjudiciament criminal
Paral·lelament, el govern espanyol ha aprovat la nova llei d’enjudiciament criminal que, entre les seves principals característiques, deixa en mans de la Fiscalia les instruccions penals i veta que els partits polítics exerceixin com a acusació popular. Bolaños ha presentat el projecte en la roda de premsa posterior a l’habitual reunió dels dimarts del Consell de Ministres. Ha destacat en múltiples ocasions la necessitat d’aprovar aquesta llei, que substitueix a la de l’any 1882. “És del mateix any que va començar a construir-se la Sagrada Família; les grans obres, arquitectòniques i legislatives, necessiten el seu temps”, ha assenyalat amb to sorneguer.
Per aprovar aquesta llei, tanmateix, el govern espanyol necessitarà el suport del Congrés dels Diputats. I Bolaños ha presentat la iniciativa l’endemà que Junts per Catalunya decidís trencar amb el PSOE i situar-se a l’oposició. Sigui com sigui, els principals canvis de la nova llei són que el Ministeri Fiscal dirigirà a partir d’ara la investigació penal. Això ja s’aplica a la majoria dels països de la Unió Europea. Segons el govern espanyol, això agilitza la instrucció. També es crea la figura del jutge de garanties, que podrà valorar els recursos que presentin les parts si consideren que els seus drets fonamentals són vulnerats. També hi haurà un jutge d’audiència preliminar que avaluarà la feina feta pel fiscal i el jutge de garanties i decidirà quines proves s’accepten de cara a un judici, o bé si cal arxivar la causa.
Per altra banda, la llei regula l’acusació popular. Ja no podran exercir aquest paper les persones jurídiques públiques, els partits polítics, els sindicats o les associacions que en depenen. De fet, la nova llei també inclou un nou “límit objectiu”, en paraules del ministre Bolaños. Actualment, qualsevol acusació popular pot querellar-se per qualsevol delicte. Ara s’estableix un catàleg de delictes pels quals l’acusació popular pot exercir-se. I són interessos col·lectius, no individuals.