La història es repeteix. Ciutadans és fora del Congrés dels Diputats i en vies de desaparició com a organització política arreu de l'Estat, però els seus ideòlegs i fundadors no es donen per vençuts. Intel·lectuals i polítics vinculats al partit taronja, com ara Fernando Savater, Francesc de Carreras, Gabriel Tortella, Francisco Igea, Elvira Marcos o Andrés Trapiello, han impulsat un "projecte de partit": 'La Tercera España'. Segons ha avançat El Confidencial, aquestes i altres personalitats han signat un document en el qual posen les bases d'aquest incipient partit que defineixen com a "socialdemòcrata", favorable als grans pactes d'Estat entre el PP i el PSOE, i a través del qual busquen recuperar "les pràctiques, valors i institucions de la Transició espanyola", tot i que s'apropen en molts àmbits als postulats de Vox. 

La Tercera España sorgeix en el context posterior a les eleccions generals del 23-J, que van deixar un Congrés fragmentat en dos blocs, i les negociacions per a la investidura entre el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, amb el rerefons de les crítiques de la dreta, la ultradreta i l'antic PSOE davant la possibilitat que s'aprovi una amnistia per als encausats amb el procés. Els impulsors d'aquest nou projecte critiquen en el manifest la "indecisió" de la dreta i el "populisme" de l'esquerra, tot i que dirigeixen la major part de la fúria a l'executiu espanyol, al qual acusen d'haver fet en els últims anys un "recital de falsedats, contradiccions i incompetència", i al seu líder, al qual titllen d'"aventurer sense principis". 

En aquest sentit, compren la tesi del PP que el PSOE ha perdut les eleccions, i per tant no ha de seguir governant, encara menys si és gràcies a "una multitud bigarrada de micropartits" als quals uneix "el repudi a la Constitució i les institucions espanyoles". "Si el PSOE fos un partit democràtic, avui reconeixeria la derrota i oferiria el seu suport a un govern del PP". En aquest sentit, lamenta que la dreta està "desdibuixada" i mancada de convicció i confiança en si mateixa. Per tot plegat, aquesta esfera de figures intel·lectuals defensa que cal recuperar "l'esperit de bona voluntat, renovació i concòrdia" del 1978. 

En una segona part del manifest, fan un seguit de propostes polítiques que no tenen res de nou. Protegir la separació de poders a la legislació, reduir els avantatges dels polítics, corregir els avantatges dels "partits anticonstitucionals sobrerrepresentats al Congrés", centralitzar totalment la política exterior a Madrid a través del Ministeri d'Exteriors, assegurar l'educació en espanyol a Catalunya y el País Basc, reduir la intervenció en l'economia de mercat, donar suport als empresaris y limitar el nombre de ministeris.