El 1990, Xile va posar fi a la dictadura de Pinochet, però 35 anys després sembla que la seva figura està més viva que mai. El candidat ultradretà a la presidència, José Antonio Kast, encarna a la perfecció els valors de l'ultraconservadorisme en matèria de llibertats individuals, com l'avortament, el matrimoni igualitari o la píndola de l'endemà. Juntament amb la candidata del bloc d'esquerres, Jeannette Jara, disputarà la segona volta de les eleccions per rellevar Gabriel Boric del palau presidencial de La Moneda, després que tots dos fossin els més votats en primera ronda. Tot i la victòria de líder del Partit Comunista aquest diumenge, amb prop del 27% dels vots, el candidat del Partit Republicà (24%) parteix com a favorit per guanyar en l'elecció final, ja que tant el també ultra Johannes Kaiser (13,9%), com la conservadora Evelyn Matthei (12,5%), ja han donat el seu suport a Kast. Les votacions del 14 de desembre serà un cara a cara entre dues figures que representen a la perfecció la polarització ideològica que també s'ha instal·lat a Xile, amb la seguretat i la immigració al centre del debat.
Kast és el favorit perquè ha sabut explotar a la perfecció el discurs de la por durant la seva campanya, gairebé monotemàtica i enfocada a culpabilitzar als immigrants de la inseguretat que perceben els xilens. Una inseguretat que, com diu l’enginyer civil i diplomat en polítiques públiques de la Pontifícia Universidad Católica de Chile (PUC), Daniel Johnson, en una entrevista a la BBC Mundo, "és desmesurada", ja que Xile té índexs de criminalitat força més baixos que la majoria dels altres països de la regió. Tot i això, gairebé dos de cada tres xilens assenyalen el crim i la violència com els temes que els preocupen més, segons una enquesta elaborada per Ipsos. Davant d'aquest temor, Kast ha sabut adaptar els discursos de la ultradreta mundial. A diferència dels seus altres dos intents per arribar a la Presidència (2017 i 2021), ha evitat parlar de les seves conviccions ultraconservadores, argumentant que "els xilens avui dia tenen altres urgències" i, davant del temor generat a la població, ha promès deportacions massives, blindatge de la frontera nord, presons de màxima seguretat amb aïllament total per a líders del narcotràfic i enduriment de les penes per a qualsevol delicte. Segons el també acadèmic de la PUC, Cristóbal Rovira, el candidat d'ultradreta "ha après de la seva campanya anterior", quan va assegurar que si Pinochet estigués viu, votaria per ell.
Família lligada al nazisme, a Pinochet i als Chicago Boys
Però l'ombra de Pinochet és allargada i els lligams de Kast amb la dictadura no són pocs. Més enllà de les seves conviccions, les quals també comparteixen els altres dos candidats de la dreta, el germà de José Antonio Kast, Miguel Kast, va ser ministre de Pinochet, president del Banc Central Xilè i membre dels Chicago Boys, el grup d'economistes que va importar les reformes neoliberals durant el règim i que encara tenen un gran pes en el sistema econòmic i social del país. La relació amb la política dels germans Kast ve de l'herència del seu pare, Michael Kast (Alemanya, 1924-Xile, 2014), qui va militar al partit nazi a la Segona Guerra Mundial, segons una investigació d'Associated Press (AP). Els lligams de Kast també s'estenen per Espanya. L'ultradretà va participar en la VI Cumbre Transatlántica contra el aborto, que es va celebrar al Senat espanyol, juntament amb altres figures de l’extrema dreta com el líder de Vox a Catalunya Ignacio Garriga. De fet, un informe de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius assenyala Espanya com un hub transnacional clau per exportar discursos ultres cap als països de l'Amèrica Llatina. Concretament, Kast forma part de la plana directiva del grup ultracatòlic iberoamericà Political Network for Values, que ha intentat tots aturar els moviments progressistes per reformar la Constitució xilena, vigent des de la dictadura de Pinochet.
L'ultra fome, que no vol ser ultra
Precisament per això, Kast no és un outsider de la política, com sí que ho és Johannes Kaiser. A 16 anys ja va ser diputat pel partit conservador Unió Demòcrata Independent. Va ser regidor del 1996 fins a l'any 2000 a la comuna de Buin (Regió Metropolitana de Xile), i el 2002 va guanyar una cadira al Congrés com a part de l'Aliança per Xile. Allà va fer oposició sobretot als governs progressistes de Michelle Bachelet, amb iniciatives contra l'avortament i la inseguretat. El 2019 va fundar el Partit Republicà, que el va portar dos anys després a guanyar la primera volta de les presidencials, encara que finalment va perdre contra Boric a la segona volta. A base de derrotes, com el rebuig a la seva proposta de Constitució ultraconservadora el 2023, Kast ha anat creixent en el panorama polític xilè. Així, tot i tenir l'agenda programàtica molt semblant amb el Partit Nacional Llibertari de Kaiser, les formes de Kast són molt menys disruptives i agressives. De fet, l'han batejat com l'"ultra fome" (avorrit) de la regió, molt diferent de l'estil "estrella del rock" que és Javier Milei a l'Argentina. Això ho sap Kast i intenta treure'n rèdit, "presentant-se com algú suposadament moderat i no radical", indica Rovira en paraules a l'agència EFE.
El seu discurs antiestablishment, doncs, és semblant al de Trump o Milei, però en el cas del xilè està travessat pels valors tradicionals. I és que sent el petit de deu germans, José Antonio Kast va créixer sota la influència del seu pare, que va aconseguir escapar d'Alemanya als anys 50 i obrir una fàbrica d'embotits a Xile, de la qual va acabar fent fortuna. El petit dels Kast ha seguit les passes del seu progenitor: ha tingut nou fills i és proper a un grup ultracatòlic d'arrels alemanyes anomenat Schöenstatt, que també va estar en el punt de mira del papa Francesc. Així, obrint-se pas entre l'elit econòmica i política del país andí, Kast està més a prop que mai d'arrabassar-li el poder a l'esquerra i si després de dos intents aconsegueix arribar al palau de La Moneda, Xile donarà pas a un canvi de cicle que va començar amb les multitudinàries protestes de l'"estallido social" i van marcar el camí de Boric cap a la presidència.