La compareixença de Mazón a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats aquest dilluns ha estat plena d'interrogants que continuen sense resoldre's i contradiccions que no encaixen amb les proves aportades per diferents testimonis a la jutgessa de Catarroja, que instrueix el cas. El president en funcions de la Generalitat Valenciana --a punt de ser rellevat per Juanfran Pérez Llorca-- segueix instal·lat en el seu argument de l'"apagada informativa", per defensar la seva inacció durant la tarda de la DANA, en què van morir 229 persones, i ha insistit que el Cecopi no és un òrgan exclusiu de la Generalitat Valenciana, tot i que la instrucció ja ha acreditat és a aquesta institució a qui li correspon la direcció de l'emergència. Aquestes són les frases de Mazón, que amb les dades i proves aportades fins ara, desmunten i contradiuen el seu relat.
"La CHX no va informar de les crescudes del barranc de Poio"
Mazón ha tornat a insistir en el fet que "fins a les 19:00 h no es va informar que [el barranc de Poio] havia crescut moltíssim" i ha declarat que "la confederació va incomplir el seu protocol". Un informe de la titular del Jutjat d'Instrucció Número 3 de Catarroja desmunta el relat del president de la Generalitat Valenciana, que argumenta que el Consell no va enviar l'alerta als mòbils abans de les 20.11 hores perquè, segons diu, no tenia informació fiable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Aquest informe detalla que la CHX va enviar 18 correus electrònics entre les 16.13 i les 18.43 en què alertava que els llindars de pluja s'estaven sobrepassant a la conca del Poyo, la qual cosa faria que es desbordés el barranc i causés bona part dels morts durant el tràgic 29 d'octubre de 2024. A més a més, assenyala que dos d'aquests correus fan referència a l'ascensió del cabal del barranc, cosa que la Generalitat Valenciana nega a la seva pàgina web, dient que "es referien simplement a precipitacions que es produeixen a la xarxa de pluviògrafs des del moment en què es declara l'emergència".
"L'AEMET no va preveure la dimensió de la DANA"
L'ara president en funcions ha tornat a carregar contra l'AEMET i assevera que aquella tarda la previsió era que la tempesta acabés a les 18 hores i es mogués cap a la serra de Conca. "L'AEMET no va preveure la dimensió de la DANA", ha estat una de les frases més repetides per Mazón des del fatídic 29 d'octubre. Els primers avisos de l'AEMET són el 23 d'octubre, quan l'agència ja parlava d'una propera "formació d'una DANA". Dos dies després, el 25 d'octubre, l'AEMET va llançar una primera nota informativa alertant de “xàfecs i tempestes fortes o molt fortes” pel 29 d'octubre. El mateix dia de la DANA, a les 07.36 hores del matí l'agència estatal va llançar el primer avís vermell a l'interior nord de València; a les 09:06 hores va alertar a les seves xarxes que hi havia avisos vermells fins a les 18.00 hores a bona part de la província i alertava que calia tenir molta precaució perquè el perill era “extrem”; i a les 17:49 hores va anunciar que es prolongava l'avís vermell a les zones assenyalades.
"No existeix un protocol d'ES-Alert"
Preguntat per l'ES-Alert, Mazón ha defensat que "no li puc explicar el protocol perquè no existeix". Tot i això, el Ministeri d'Interior sí que disposa d'un protocol d'ús del sistema ES-Alert, que serveix per "enviar alertes rellevants a la població que estigui en zones afectades, o que es prevegi que es poden veure afectades, per situacions d'emergència o catàstrofe". Aquest protocol també està en mans de la jutgessa de Catarroja.
"Pradas mai em va demanar consulta".
Aquesta afirmació de Mazón tampoc quadra amb el registre de trucades que ell mateix ha aportat a la jutgessa. De fet, aquesta ha estat una de les qüestions que s'han intentat aclarir al Congrés dels Diputats. Mazón no va respondre a les trucades que li va fer l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, a les 19.10 i a les 19.36 hores, perquè, segons ell, en la primera, "no sé si és que estava caminant i tenia el mòbil a la motxilla", mentre que la segona "va ser més difícil agafar-la perquè probablement estava parlant amb altres persones", ha dit. Pradas no va aconseguir parlar amb Mazón fins a les 19.43 hores. Va ser una conversa de 43 segons i van tornar a contactar a les 20.10 h, un minut abans que sonés l'alarma.
El trajecte de 800 metres que Mazón va tardar una hora a fer
Una altra de les incògnites que encara queden per resoldre és què va fer el president durant la tarda del 29 d'octubre, sobretot, des que va sortir de El Ventorro --on estava dinant amb la periodista Maribel Vilaplana-- a les 18.45 fins a les 19.55, quan va arribar al Palau de la Generalitat Valenciana, a 800 metres del restaurant. Mazón reitera que va acompanyar Vilaplana al pàrquing, però no ha aclarit que va passar entre les 18.45 i les 19.55.
"El Cecopi no és un òrgan exclusiu de la Generalitat i el president no és qui ha de donar instruccions"
Mazón ha reiterat que el Cecopi "no és un òrgan exclusiu de la Generalitat", sinó de coordinació de les diferents administracions públiques, i ha asseverat que "el president no és qui ha de donar instruccions". És veritat que la llei diu que si l'alerta és de nivell 2, és la consellera d'Interior, qui n'ha d'assumir el comandament, i només si s'eleva al nivell 3, el president és qui prendria el control. Tot i això, els interrogants recauen sobre la raó per la qual no es va elevar el nivell d'alerta a 3, apuntant al fet que Mazón podria haver considerat innecessari declarar una emergència catastròfica, com després va demostrar ser-ho. De totes maneres, la instrucció del cas ja ha acreditat que és la Generalitat Valenciana a qui li correspon la direcció de l'emergència.