Alberto Núñez Feijóo ha quedat desplaçat de la guerra cultural en què s’han capbussat Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso en el darrer mes. El president del govern espanyol i la cap de l’executiu autonòmic de la Comunitat de Madrid han polaritzat debats sobre Gaza i l’avortament i han traçat una línia que ha deixat en fora de joc el màxim líder del PP. Les enquestes sobre futures eleccions generals, a més, pronostiquen que qui més es dispara és la força polaritzadora de Vox. En paral·lel, Feijóo intenta tapar el primer aniversari de la DANA valenciana citant Sánchez a la comissió d’investigació del cas Koldo. Els populars estan convençuts —o ja ho saben— que és a punt d'arribar un informe de la Guàrdia Civil sobre el ministre Ángel Víctor Torres. Mentrestant, els socialistes reactiven la comissió que investiga al Congrés les negligències de la catàstrofe meteorològica, en la mateixa cambra on setmana rere setmana queda palesa la seva fragilitat parlamentària, ara amb un Podemos obstinat a convertir-se en el soci més espinós del PSOE amb vetos i exigències en carpetes que només afecten Catalunya.
Mentre Gaza acaricia un període de pau a causa de l’acord entre Israel i Hamàs proposat per Trump, Sánchez ha trobat un nou terreny on desplegar la seva batalla cultural, l’avortament. I hi ha trobat el seu adversari favorit, Ayuso. Tot va començar amb la decisió de l'Ajuntament de Madrid que governa el popular José Luis Martínez-Almeida d'informar les dones que vagin a interrompre el seu embaràs d'una suposada "síndrome postavortament" que ha estat qüestionada per experts; una iniciativa que va impulsar Vox. La resposta del govern espanyol va ser elevar l’aposta i complir amb un dels punts en l’ideari del PSOE, que en el congrés federal del passat desembre va aprovar inspirar-se en la França d’Emmanuel Macron i blindar el dret a l’avortament en la Constitució. Per aconseguir-ho cal una àmplia majoria al Congrés. És a dir, un pacte amb el PP. Però Feijóo s’hi nega. A continuació, el govern espanyol va enviar un requeriment als presidents autonòmics de Madrid, Balears, Aragó i Astúries en el qual els exigia que garanteixin el dret a l’avortament de les dones en la sanitat pública i que, per a això, posin en marxa el registre d’objectors de consciència, tal com determina la llei.
Ayuso, que també està esquitxada pel presumpte cas de frau fiscal de la seva parella, no fa de la corrupció el seu principal cavall de batalla contra Sánchez. Malgrat que en algunes de les seves declaracions esmenta els casos de Begoña Gómez o la trama de Cerdán, Ábalos i Koldo, el seu carril principal és el de confrontar el seu concepte eteri de ‘llibertat’ amb l’autocràcia que, a parer seu, vol implementar el president del govern espanyol. Per això, així com Sánchez ha parlat de “genocidi” de palestins, ha tancat files amb els manifestants que van boicotejar La Vuelta ciclista a Espanya, ha impulsat en embargament d’armes i ha enviat un vaixell per donar suport a la Flotilla; ella ha vinculat el grup de vaixells humanitaris amb ETA, s’ha fotografiat amb els ciclistes d’Israel-Premier Tech i ha prohibit les banderes palestines i el suport a Gaza en els col·legis madrilenys. I el mateix amb l’avortament. La resposta de la lideressa madrilenya ha sigut negar-se a implementar el registre d’objectors de consciència. “Marxin a un altre lloc a avortar”, va manifestar aquest dijous durant la sessió de control al seu executiu a l’Assemblea de Madrid.
Génova 13, en fora de joc
La direcció estatal del PP, situada a Génova 13, queda en fora de joc en tota aquesta pel·lícula. Feijóo va veure en un primer moment com alguns dels seus barons es desalineaven de la seva tesi i proclamaven que la matança indiscriminada de civils palestins per part d’Israel és, efectivament, un genocidi. El líder del partit feia equilibris per no entregar-se a la croada propalestina com Sánchez però tampoc quedar com un defensor de Netanyahu com Ayuso o José María Aznar. I el mateix li ha passat ara amb l’avortament.
Dijous al migdia va veure’s obligat a reaccionar davant les declaracions d’Ayuso i va publicar una carta a Twitter (X) molt ambigua en la qual feia contorsionisme lingüístic per no situar-se ni en un lloc ni en l’altre. “No utilitzaré causes superades ni banderes morals per enfrontar la societat; garantiré sempre que qualsevol dona que opti per la interrupció de l’embaràs pugui fer-ho amb la millor atenció mèdica psicològica, d’acord amb les lleis”, assenyalava en una missiva en la qual advocava per acabar amb les adversitats econòmiques que actualment frenen moltes dones joves a tenir fills. Sánchez estabornia el líder del PP amb una resposta seca: “Isabel, l’Alberto té una carta per a tu”.
Feijóo gasta una bala d’or per intentar silenciar el primer aniversari de la DANA
L’astracanada d’Ayuso sobre l’avortament, a més, ha aconseguit aquesta setmana silenciar completament el tret que ha disparat Feijóo a Sánchez. El líder del PP va fer ús dimecres de la bala d’or que s’ha reservat durant mesos i va anunciar que el seu partit citarà com a compareixent el president del govern espanyol a la comissió del cas Koldo al Senat la segona quinzena d’octubre, amb l’objectiu de fer passar desapercebut el primer aniversari de l’escàndol de la DANA. Sánchez, sorneguer, li responia amb un llenguatge que recorda a l’imaginari del cas Bárcenas: “Ànims, Alberto”.
Però no passava desapercebuda una de les preguntes —sense contestar— que li va llançar Feijóo a Sánchez: si ha demanat explicacions al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, sobre un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre ell que es preveu que es publiqui en els pròxims dies. L’entorn més pròxim a Feijóo ho nega, però el rumor que corria a més velocitat aquell matí pels passadissos del Congrés és que algun membre de l’UCO ha filtrat al PP que l’informe està al caure.
Podemos es disputa la categoria de soci més espinós amb vetos i exigències que només afecten Catalunya
Mentre part de la batalla política se centra en quin dels dos principals partits de la política espanyola carrega més casos de corrupció a les seves espatlles, hi ha certs discursos que ja es donen per superats. Ja s’ha acabat assumint la debilitat parlamentària de Pedro Sánchez en aquesta legislatura. Obstinat a esgotar el mandat i governar almenys fins al 2027, l’executiu del PSOE ha normalitzat les derrotes a la cambra baixa i ja fa temps que no apel·la a l’esperança d’arribar a acords a l’últim minut, un escenari que sí que es repetia en més ocasions en l’anterior legislatura.
Els populars, per exemple, ja no fa tant d’escarni dels pactes dels socialistes amb els independentistes. També s’ha acabat normalitzant que Junts per Catalunya no formi part de cap bloc al Congrés, després que els seus vots s’hagin sumat als de PP i Vox en diverses ocasions. Ara, a més, Podemos intenta erigir-se en el soci més espinós del govern espanyol. En el darrer mes ho ha fet, a més, envaint carpetes que només afecten a Catalunya, malgrat que cap dels quatre diputats que hi ha a la cambra baixa d’aquesta formació sigui català. Van tombar la delegació a la Generalitat de les competències en immigració, i aquest dimecres van permetre l’aprovació de la llei de mobilitat sostenible a canvi de les seves exigències sobre l’aeroport del Prat. Els morats es vantaven d’haver “paralitzat fins al 2031” les obres de l’ampliació, malgrat que ja es preveia que no comencessin fins llavors. Sí que han aconseguit, malgrat tot, un major compromís per part del Ministeri de Transports sobre les exigències mediambientals.