La Guàrdia Civil sosté que Rússia hauria ofert al president Carles Puigdemont el 2017 pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats, segons recull la interlocutòria del jutjat número 1 de Barcelona sobre l'operació duta a terme aquest matí contra persones vinculades al procés i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat.

No només això. La interlocutòria del jutge, que es refereix a aquest oferiment en diferents moments, assegura textualment: "La tardor del 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d'haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats. En cas d'haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals".

Tot plegat es desprèn d'una conversa que va mantenir l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas amb l'exdirigent d'ERC detingut aquest matí Xavier Vendrell, sobre la qual, asseguren els investigadors, "no hi ha motius per dubtar de la seva legitimitat i autenticitat, atès que, si més no una part de la informació citada ha arribat a succeir amb posterioritat".

"Es va cagar a les calces"

El text, que aporta aquesta conversa com a "indici principal de criminalitat", explica que el cap d'un grup rus creat durant l'època de Gorbatxov per desenvolupar una plataforma de criptomonedes, hauria ofert el 24 d'octubre del 2017 a Carles Puigdemont "comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute de Catalunya". "Però el president es va cagar a les calces", conclou el text, reproduint suposadament les paraules de Terradellas.

Davant d'aquesta revelació, Vendrell, sempre segons la interlocutòria, es va mostrar preocupat perquè estava sota vigilància dels serveis secrets i "volia garantir la màxima seguretat perquè no transcendissin les relacions amb Rússia".

Operació del Kremlin

A la interlocutòria, l'empresari Oriol Soler apareix igualment vinculat a aquesta operació amb el govern rus. La investigació emmarca la reunió que va mantenir Soler el novembre del 2017 amb Julian Assange a l'ambaixada de l'Equador a Londres amb "l'estratègia de desinformació i desestabilització en què també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea al llindar del col·lapse".

En aquest suposat contuberni hi apareixen també implicats, segons els investigadors, mitjans controlats pel Kremlin com Russia Today i Sputnik, l'editora en cap dels quals, Margarita Simonyan, és "una persona pròxima" a Vladímir Putin i editora d'Assange i Eduard Snowden, que també hi estaria ficat en la trama, segons la Guàrdia Civil, com demostren les seves piulades en suport al procés.

Putin i Trump

El document parla de viatges de Terradellas i Soler a Rússia en general, i en algun cas específicament a Sant Petersburg —també Vendrell s'ofereix a anar-hi, però al final no pot perquè Terradellas va acabar detingut—, i deixa anar noms com el de l'actual cap de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia, el general Valery Gerasimov, defensor de la "guerra d'informació" o el conseller del Kremlin Serguéi Markov, al qual Puigdemont hauria fet arribar el respecte al reconeixement de Crimea.

De fet, en el text, que en alguns moments sembla una estranya novel·la d'espies, hi apareixen també el nom de Vladímir Putin i Donald Trump. El primer perquè hauria recorregut per a les seves campanyes de desestabilització a Assange —al qual va visitar Soler i que a més va fer piulades en suport al procés—. El segon, perquè entre aquestes campanyes de desestabilització impulsades des de Rússia hi figuraria, segons la Guàrdia Civil, el Brexit i l'elecció de Donald Trump.

Guanyar adeptes

La conclusió d'aquest relat de conxorxes és que "sembla evidenciar-se que, en realitat, la ingerència russa com a mesura d'estratègia geopolítica de desestabilització va ser un fet durant la tardor del 2017 i per això es va difondre desinformació i notícies falses, com que s'havia viscut la pitjor violència a Europa des de la Segona Guerra Mundial o que Espanya no respecta les llibertats bàsiques de votar".

En aquest punt, se subratlla que es tracta d'un fet significatiu, atès que l'estratègia de comunicació és, tal com es desprèn de la causa del jutjat número 13 de Barcelona, "una eina clau per aconseguir els objectius que persegueixen, especialment de guanyar adeptes a la causa independentista". Amb tot, el text ha d'admetre que es tracta d'una causa "legítima", però puntualitza tot seguit que ha portat els investigats a "desviar fons públics per lucrar-se de forma flagrantment irregular a costa d'ella".

Informació sense verificar

Després de fer repàs de les activitats d'Oriol Soler com a empresari de comunicació, de les seves visites a Rússia i dels contactes amb Assange, la interlocutòria arriba al punt en què se sustenta l'operació i és que l'empresari és artífex "de campanyes a favor de la independència de Catalunya". El text ha de matisar que ho fa "en el lliure exercici dels seus drets a la llibertat d'expressió i premsa", però afegeix tot seguit que les relacions de Soler amb la Generalitat es van vehicular a través de contractes públics i sobretot subvencions.

L'informe assegura que, entre el 2016 i el 2020, les empreses d'Oriol Soler —Editorial Alpha, Ara Llibres, Som i Batabat— haurien rebut 3 milions d'euros derivats de contractes públics i subvencions, segons el registre públic, tot i que puntualitza que "aquesta seria una informació que caldria verificar correctament amb els expedients administratius corresponents".