Nou pas contra Catalunya de la Guàrdia Civil. Després d'assenyalar ERC com a organitzadora "a l'ombra" de l'1-O, d'acusar bombers, estudiants i regidors de la CUP d'intimidació l'1-O, d'atribuir un delicte de sedició a 31 càrrecs per haver participat el 20 de setembre a la manifestació multitudinària a les portes del Departament d'Economia mentre s'hi estava fent un escorcoll policial i de titllar també de rebel·lió la Via Catalana, la V, el punter i la resta de Diades, ara ha entregat un informe al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en què vincula més de 100 persones amb l'organització del referèndum.

Provant d'inculpar totes aquelles personalitats que estan a favor del dret a decidir i de la democràcia, la policia espanyola, a banda d'assenyalar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Josep Lluís Trapero, afegeixen també la figura de l'expresident Artur Mas, de la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, de la fins ara portaveu de la CUP, Anna Gabriel, de l'expresidenta del grup parlamentari dels anticapitalistes, Mireia Boya, i de la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. I així fins a més de 100 noms.

De fet, el document aplega diversos informes sobre la qüestió catalana i, fins i tot, incorpora el nom de l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, per haver llegit un manifest en un acte convocat per l'ANC i Òmnium l'11 de juny d'aquest any. Segons la Guàrdia Civil, el manifest "va suposar una mobilització per defensar la via unilateral" i, per tant, i sempre segons el criteri de la policia militaritzada, Guardiola pretenia mobilitzar tots els partidaris de la independència".

I no només prova d'atribuir delictes de rebel·lió a aquestes personalitats, sinó també a bombers, mossos, estudiants i regidors de la CUP d'intimidació l'1-O sota l'argument que, per exemple, els agents de la policia catalana es van quedar inactius perquè els de l'espanyola "van haver d'obrir-se pas".

Democràcia?

La llista també inclou els membres de la Mesa del Parlament, els del Diplocat (dissolt pel govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola" i els 14 integrants del Consell Assessor per a la Transició Nacional, liderat per Carles Viver i Pi-Sunyer.

Aquest informe se suma als altres que ja ha fet la policia militaritzada per provar d'inculpar personalitats reconegudes del procés en delictes de rebel·lió, entre d'altres. Llarena, doncs, haurà de valorar-lo i decidir què fa. De moment, el vicepresident en funcions, Oriol Junqueras, està citat a declarar el 4 de gener per decidir si el deixa sortir de la presó i, tot i que ha decidit no fer-ho, arribarà al tribunal a les 10.30 hores des de la presó d'Estremera, on porta 53 dies empresonat.

El diari britànic The Guardian ja va qüestionar ahir la justícia espanyola i es va preguntar per què és tan ràpida pel que fa al procés i "tan lenta amb la corrupció del PP" posant damunt la taula que "l'agilitat amb què el sistema de justícia ha respost a la crisi catalana contrasta clarament amb el ritme glacial amb el qual maneja els centenars de casos de corrupció que impliquen membres del Partit Popular governant".

I és que mentre la policia i la justícia espanyola no deixen de posar pals a les rodes a tot allò que estigui vinculat al procés, el món comença a veure que el comportament del govern de Mariano Rajoy d'ignorar la voluntat d'una gran part dels catalans no és una conducta habitual en una democràcia. De fet, fins i tot, el diari alemany Der Spiegel va explicar dissabte que els resultats de les eleccions del 21-D que es van saldar amb una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya "han liquidat l'esperança de la UE d'acabar amb la crisi", que es cronifica.