L'endemà que es confirmés que Artur Mas va començar a ser espiat amb Pegasus quan encara era president de la Generalitat, el juliol del 2015, i que ell mateix confirmés a la comissió d'investigació sobre la Operació Catalunya que interposarà una querella criminal per "conèixer la veritat" i que "tothom n'assumeixi la responsabilitat", el Govern de Salvador Illa ha ofert assessorament jurídic a qui va presidir la institució entre el 2010 i el gener del 2016. Així ho ha assegurat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque: "Si el senyor Mas percep una vulneració dels seus drets, ha de fer el que cregui convenient. Com tots els expresidents i ex alts càrrecs, si volen assessoria jurídica, la Generalitat està a la seva disposició" —ha afegit la també consellera de Territori i Habitatge. Quan li han preguntat si el Govern es planteja emprendre accions legals per aquest espionatge que va començar quan Mas encara presidia el país, tal com els ha reclamat Junts, que també demana una "condemna ferma", Paneque ha reiterat que ofereixen aquesta assessoria "com sempre", però sense anar més enllà.
Després que la portaveu assegurés que, si Mas considerava que li havien vulnerat els drets, havia de fer el que "cregui convenient", en aquest cas presentar una querella criminal, Paneque ha estat qüestionada per si el Govern comparteix aquest punt de vist. És a dir, per si creu que a l'expresident li van vulnerar drets amb un espionatge que es va allargar durant cinc anys. Paneque ha evitat pronunciar-se sobre aquest tema i ha recordat que tot plegat forma part dels treballs d'una comissió d'investigació al Congrés: "Serà en l'àmbit de les conclusions quan ens podrem manifestar", ha resolt.
L'espionatge al president Mas
Artur Mas formava part de la llista de 65 independentistes que havien estat espiats amb Pegasus revelada fa tres anys, l'abril del 2022, després de la investigació de CitzenLab, juntament amb dos presidents més: Quim Torra i Pere Aragonès. Aquest dilluns es va fer públic que havia estat espiat durant cinc anys, des del juliol del 2015 fins al maig del 2020. Mas era president de la Generalitat quan va començar a ser espiat a través del seu telèfon mòbil, que va rebre 32 infeccions, coincidint amb actes o reunions d'alt nivell.
Suport a la reducció de la jornada laboral
Aquest dimarts, mentre a Catalunya l'interès està posat en la compareixença del president Salvador Illa al Parlament per donar explicacions sobre la gestió que va fer el seu Executiu de l'apagada general del passat dilluns 28 d'abril, a Madrid el govern espanyol ha aprovat la reducció de la jornada laboral, sense tenir garantits els suports per tirar-la endavant al Congrés, davant el rebuig de Junts. En aquest sentit, Paneque ha estat preguntada per la posició de la Generalitat a reduir la jornada de les 40 hores setmanals a 37,5 i s'hi ha mostrat a favor, assegurant que tot el que sigui avançar en drets laborals és positiu i aprofitant per treure pit de les dades d'atur al país.