“Quan tu lluites, pots perdre o pots guanyar. Però si no lluites, ja has perdut”. Artur Mas emprèn una nova batalla judicial contra l’operació Catalunya per “conèixer la veritat” i que “tothom assumeixi les responsabilitats”. Per aconseguir-ho, presentarà una querella criminal contra totes aquelles persones que “van causar un dany tan gran” a la democràcia espanyola. Així ho ha anunciat durant la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats que investiga l’ús de la policia patriòtica contra l’independentisme. L’expresident de la Generalitat ha carregat amb duresa contra una operació “il·legal, il·legítima i immoral” que va néixer “des de les entranyes i el nucli dur de l’Estat” per “destruir projectes polítics, idees, persones i lideratges” que “no es podien guanyar a les urnes”. “És l’única manera de poder restaurar i curar les ferides que s’han fet a la democràcia espanyola, que va sortir clarament lesionada, a conseqüència de l’existència de l’operació Catalunya”, ha argumentat. Durant el seu torn, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha aprofitat per interpel·lar Artur Mas sobre els casos de corrupció de Convergència, preguntant-li directament per Jordi Pujol Ferrusola, i sobre la relació actual entre Junts i el PP.
🔴 Soraya Sáenz de Santamaría i Artur Mas declaren per l’operació Catalunya, DIRECTE
📝 Rufián fustiga Mas a la comissió de l’operació Catalunya pels pactes amb el PP i la corrupció de CDC
De moment, fonts de l’entorn d’Artur Mas indiquen que la querella anirà contra Jorge Fernández Díaz (exministre de l’Interior), María Dolores de Cospedal (exsecretària general del PP) i Francisco Martínez (exsecretari d’Estat de Seguretat). Els dubtes que encara hi ha són si incloure-hi Mariano Rajoy, si afegir-hi l’espionatge amb Pegasus a la mateixa querella i a quin jutjat presentar-la. “Tenia dubtes perquè les altres querelles no han tingut recorregut judicial i em sabria greu que a mi també em passés, però, tal com estan les coses, tinc un cert deure i responsabilitat d’intentar esbrinar la veritat”, ha justificat Artur Mas a la sortida davant dels mitjans de comunicació. El seu advocat, Jordi Pina, que l’ha acompanyat al Congrés, està ultimant l’escrit de la querella.
“L’única manera de compensar els mals que s’han fet a la democràcia espanyola i guarir aquesta gran ferida que se li ha provocat és saber la veritat i que les persones que van ser responsables de decisions que estaven al marge de qualsevol marc legal hagin d’assumir les seves responsabilitats”, ha verbalitzat Artur Mas en la seva intervenció inicial. “Si no passa res, ens quedarem amb la democràcia més petita, amb més ferides i més feta malbé”, ha afegit. I ha disparat contra els dirigents del PP que van impulsar i avalar l’operació Catalunya: “No entenc que siguin tan covards. Amaguen el cap sota l’ala, fugen com a conills perquè no se’ls vegi perquè sembli que no hi eren”.
Al llarg de tres hores i mitja, Artur Mas ha retret amb duresa que els responsables de l’operació Catalunya “van dinamitar els fonaments de la democràcia” volent “alterar el resultat electoral”. “Centenars de milers de ciutadans van veure com s’alterava la seva llibertat de votar en consciència”, ha lamentat. I ha negat en tot moment que l’operació Catalunya fos obra de les actuacions aïllades de l’excomissari José Manuel Villarejo, si no que era una “operació d’Estat muntada en tota regla per carregar-se idees, persones i projectes”, com acrediten les gravacions en les quals també apareixen dirigents del PP com María Dolores de Cospedal: “En aquestes converses hi surten tots, que estaven actuant com fos per guanyar fora de les urnes allò que no es veien capaços de guanyar a les urnes”. “Constatant que a les eleccions no es podia guanyar als qui defensàvem el projecte del dret a decidir, calia destruir allò de la manera que fos i pels mitjans que fos”, ha conclòs.
“Si Sáenz de Santamaría no ho sabia, és que estava molt mal informada”
La compareixença d’Artur Mas ha estat marcada per la informació que aquest matí ha destapat El món a RAC1, que ha revelat que Artur Mas va ser espiat durant cinc anys i va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i la segona a tot el món. En concret, des del juliol del 2015 (quan era president de la Generalitat) i fins al maig del 2020, va patir 32 infeccions diferents, més que cap altra víctima. Preguntat directament per aquesta qüestió, l’expresident català ha qüestionat el paper de Soraya Sáenz de Santamaría, que ha comparegut al Congrés abans que ell i ha assegurat insistentment que totes les seves ordres al CNI estaven d’acord amb la Constitució i les lleis. “Com que no ho puc provar, no ho puc dir. Per activa no ho sé. Per passiva, segur”, ha contestat Artur Mas. “No sabia res del que estava fent el CNI? Costa de creure”, ha reconegut. “Que no sabés això concretament? No tinc cap prova que demostri el contrari. Per tant, ni m’ho crec ni m’ho deixo de creure, no ho sé”, ha afegit.
“Si era la responsable última governamental de la relació amb el CNI i no ho sabia, és que estava molt mal informada”, ha verbalitzat. “Des del punt de vista de la seguretat de l’estat, es pot garantir de debò la seguretat de l’Estat si la vicepresidenta del govern espanyol no sap les operacions d’intel·ligència importants que està fent un organisme que depèn d’ella?”, s’ha preguntat. “Tots sabem que aquest programa Pegasus només es ven als estats, i tots sabem que dins de l’Estat espanyol només hi podia tenir accés la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o el CNI. Per tant, vull saber qui d’aquests va decidir punxar el meu mòbil i emportar-se tota la informació. Vull saber on és aquesta informació i què se n’ha fet. I, com a ciutadà, tinc dret a saber-ho”, ha reblat.
L’esbroncada amb un diputat de Vox: “Es pot continuar equivocant quan vulgui”
Un dels moments de més tensió de la compareixença d’Artur Mas ha sigut durant el torn del diputat de Vox Ignacio Gil Lázaro, que li ha recriminat que tirés endavant la consulta del 9N i que s’ha guanyat els retrets de l’expresident català. “Per què va decidir no acatar la resolució del Tribunal Constitucional que havia suspès cautelarment la convocatòria del 9N?”, li ha preguntat. “S’equivoca vostè un altre cop i són diferents errors en una intervenció. Vam canviar el marc de la consulta i vam sustentar-nos en una legislació catalana aprovada per una enorme majoria al Parlament per convocar un procés participatiu”, ha reivindicat Mas. I Ignacio Gil Lázaro ha tret foc pels queixals.
— Està pretenent prendre’m el pèl?
— No, li explico les coses tal com van ser.
— Amb quin desvergonyiment pot vostè dir el que acaba de dir?
— Li ho puc repetir.
— Li van dir que no podia fer el referèndum perquè era manifestament contrari a l’ordenament constitucional.
— Es torna a equivocar.
— No val la pena que continuem.
— Sí que val la pena.
I, més tard, Artur Mas hi ha tornat: “Vostè sap que la Junta de Fiscals de Catalunya va fixar per unanimitat que no apreciava ni el més petit indici de delicte al 9N?”, li ha preguntat, cosa que ha fet enfurismar el diputat de Vox: “Torna a intentar enganyar aquesta comissió, a prendre’ns el pèl i a pensar que som ximples”, li ha etzibat. “La Junta de Fiscals de Catalunya, com si fos la Junta Directiva del Barça, no té cap competència jurídica per determinar si un fet és o no és contrari a l’ordre constitucional”, ha conclòs.
Les tres grans decepcions d’Artur Mas
En un altre moment, a preguntes del diputat de Bildu Jon Iñarritu, que ha fet tota la seva intervenció en català, Artur Mas ha confessat tres de les grans decepcions que s’ha endut a causa de l’operació Catalunya: Alicia Sánchez-Camacho (expresidenta del PP català), Jorge Fernández Díaz (exministre de l’Interior) i Daniel de Alfonso (exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya). L’expresident català ha narrat que Sánchez-Camacho el visitava “sovint” al Palau de la Generalitat per “negociar en un clima de col·laboració”, però ha lamentat que tingués una cara amagada. “Per un costat, venia amablement amb un somriure a negociar coses i a fer-se fotografies i, per l’altre costat, estava ajudant o fabricant dossiers per destruir aquelles persones amb les quals negociava i estava passant llistes al senyor Villarejo”, ha denunciat.
En segon lloc, ha assenyalat que ell no coneixia Daniel de Alfonso “personalment”, sinó que es va “fiar d’un seguit d’opinions transversals de gent que sí que el coneixia” i de gent que li va dir que tenia un “bon perfil per ocupar aquesta responsabilitat”. “És molt decebedor que aquella persona que havia estat nomenada pel Parlament i proposada pel Govern es dediqués a anar en el despatx del ministre de l’Interior a dir el que deia i a actuar de la manera que actuava”, ha lamentat en al·lusió a la gravació que acredita que conspirava per fabricar proves contra ERC i CDC. En el cas de Jorge Fernández Díaz, Mas ha reprovat que li va saber “especialment greu” perquè era “l’únic ministre català” de Mariano Rajoy: “Havíem comentat que podia fer la funció que en altres èpoques havia fet Josep Piqué i podia fer un paper positiu, i resulta que és un dels grans artífexs i un dels grans directors d’una operació que t’intenta destruir”, ha apuntat.