El govern espanyol no aclareix si ha examinat a través dels serveis jurídics de l'Estat la querella de la Mesa del Parlament contra el jutge Pablo Llarena, tot i que avisa les forces independentistes que aquesta podria suposar delicte de malversació, com el Partit Popular i Ciutadans també estarien estudiant. A la Moncloa alerten la Mesa i el president Roger Torrent que després "no diguin que no sabien les conseqüències" de l'acte, perquè segons considera el cos de lletrats de la cambra, aquesta petició s'havia de vehicular a través dels grups polítics concrets.

"Són decisions que poden generar un disgust a qui les prengui", ha dit el portaveu Íñigo Méndez de Vigo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Aquest ha negat que hagués pogut estudiar la querella, que s'ha presentat cap a les 12h, per bé que aquest dijous al vespre ja s'havia fet pública la notícia. Això sí, ha considerat que l'acció jurídica "pot suposar malversació de fons públics", ja que el signant és la institució, i no els grups, tot i que l'objectiu era denunciar que Llarena no hagués permès a Jordi Sànchez sortir per a la seva investidura.

El mateix Mariano Rajoy s'ha pronunciat en termes d'un possible delicte, per bé que fonts de l'executiu central expliquen que si hi ha indicis d'il·legalitat, bé es pot actuar des de la Moncloa, bé ho poden fer PP i Cs. "Recordo què han dit els lletrats, si aquesta querella la paga al Parlament, podria estar tipificada com malversació de cabals públics" ha afirmat en una roda de premsa amb el seu homòleg danès Lars Løkke Rasmussen. Aquí, inclús Rajoy ha qualificat de "sectaris" aquells qui veuen l'Estat espanyol com a "repressor" pel processament al Govern i els empresonaments preventius.

La qüestió és que el portaveu De Vigo no ha volgut entrar en detall de quina manera afecta que la investidura catalana no s'hagi resolt, o si espera l'adveniment d'eleccions. Només ha dit que "des del 21-D la cosa no ha canviat", data dels comicis, perquè "les forces polítiques no es posen d'acord" per triar un president. Així i tot, no ha aventurat modificacions en l'aplicació del 155, més enllà de la gestió ordinària de l'administració. "Nosaltres ens preocupem pels catalans i prenem acords, ho seguirem fent perquè és la nostra obligació", ha reblat. 

Tanmateix, el portaveu ha dubtat que la decisió del Tribunal alemany d'Schleswig-Holstein hagi de suposar un cop per a la judicatura espanyola. "Cap tribunal alemany ha exonerat Carles Puigdemont, només han pres una decisió sobre la presó provisional", ha indicat, en referència que es descartés l'alta traïció i ara només s'estudiï l'extradició per malservació. Passa perquè a l'executiu central encara mantenen l'esperança que en algun moment del procés d'extradició, es pugui retornar el líder de Junts per Catalunya a Espanya, i jutjar-lo per rebel·lió.

Per la seva banda, Rajoy ha exhibit la mateixa esperança. Ha dit que s'estava discutint l'extradició: "Les decicions les prenen persones, al final. No hi ha cap decisió presa, donem temps al temps. L'euroordre és un gran avenç en el procés de construcció europea. Tenim un sistema de drets i llibertats, com en no massa llocs existeix" ha exposat, preguntat sobre si calia revisar aquest mecanisme que es va impulsar quan era ministre de l'Interior ell mateix. "Va suposar un avenç molt important, una demostració de confiança de tots els països, amb tots els nostres socis", ha tancat.