El nou model de finançament autonòmic ha superat el primer obstacle, però el més difícil encara és al davant. Després que aquest divendres rebés la llum verda del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), amb el suport de Catalunya i les Canàries i el rebuig de la resta de comunitats del règim comú, el Govern ja assumeix que Pedro Sánchez haurà de moure fitxa si vol aconseguir els vots de Junts al Congrés. La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ho ha admès aquest dissabte sense gaire marge per a la interpretació. "El govern d'Espanya sap que, si ha de convèncer Junts i incorporar-lo al consens amb el model de finançament, haurà d'oferir alguna cosa", ha afirmat en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio.
La frase posa sobre la taula la qüestió que marcarà els pròxims mesos: què pot oferir Sánchez a Junts perquè reconsideri el seu no? I, sobretot, si hi ha alguna concessió prou important per salvar la distància entre el model aprovat aquest divendres i el que exigeixen els de Carles Puigdemont. Perquè Junts no reclama simplement retocar percentatges o introduir nous criteris de repartiment. El partit independentista insisteix que Catalunya ha de disposar d'un concert econòmic similar al basc, recaptar els seus impostos i deixar de formar part del règim comú. Aquest mateix divendres, el diputat de Junts Josep Maria Cruset va reiterar que el nou sistema està "a anys llum" de donar a Catalunya "la clau de la caixa" i va anunciar que els juntaires presentaran una esmena a la totalitat.
Romero posa possibles concessions sobre la taula
La consellera, però, confia que durant la tramitació parlamentària es pugui acostar Junts al model. Preguntada sobre què podria oferir el govern espanyol, Romero ha apuntat algunes possibilitats: la recaptació de l'IRPF "en podria ser un, o n'hi podria haver d'altres", ha afirmat, tot apuntant a incorporar millor el cost de la vida a Catalunya, modificar el criteri de població ajustada o millorar el finançament de les llengües pròpies. Preguntada sobre si l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) podrà recaptar l’IRPF el 2028, ha afirmat que no vol posar dates i que això depèn d’una modificació de la llei per part del govern espanyol. També ha afegit que cal tenir preparat un instrument propi: "Avui dia, l’ATC no està preparada per gestionar l’IRPF". En una altra entrevista al diari Ara, Romero ha admès, qüestionada per si l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) podrà recaptar l’IRPF el 2028, que no vol posar dates i que això depèn d’una modificació de la llei per part del govern espanyol. També ha afegit que cal tenir preparat un instrument propi: "Avui dia, l’ATC no està preparada per gestionar l’IRPF".
Molt distanciats, tot i els canvis
Així i tot, el que demana el Govern -aprofundir en la singularitat catalana sense sortir del model autonòmic- dista molt del que reclama Junts, abandonar aquest esquema i avançar cap a un sistema bilateral semblant al que tenen el País Basc i Navarra. Aquesta és la diferència essencial. El nou model aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) continua sent un sistema de règim comú, tot i que amplia l'autonomia fiscal de les comunitats. Entre altres canvis, eleva del 50% al 55% la cessió de l'IRPF i del 50% al 56,5% la de l'IVA, incorpora nous impostos al sistema i preveu mecanismes addicionals de finançament. Hisenda calcula que el conjunt de les comunitats disposarà de 20.975 milions d'euros addicionals. Per a Catalunya, segons els càlculs del Govern, l'aplicació del model representaria aproximadament 4.700 milions d'euros més.
Esmenes en lloc de bloquejar
Romero ha intentat pressionar també Junts amb el calendari polític. La consellera sosté que Catalunya disposa ara d'una oportunitat que podria desaparèixer si canvia la majoria política a Madrid. "Tenim una finestra d'oportunitat que no havia existit en els últims 14 anys", ha advertit, i ha reclamat als juntaires que aprofitin la tramitació al Congrés per introduir esmenes en lloc de bloquejar tota la reforma, per "no perdre la finestra d'oportunitat" perquè "no se sap" si aquesta "oportunitat encara hi serà d'aquí a un any" davant un hipotètic canvi de govern derivat de les eleccions legislatives previstes pel 2017.
Així, el missatge de Romero és doble. D'una banda, el Govern defensa que el model actual pot millorar-se. De l'altra, avisa Junts que esperar un concert econòmic pot significar acabar sense una cosa ni l'altra si en les pròximes eleccions canvia el color polític de la Moncloa. Però aquesta apel·lació xoca amb el plantejament que Junts manté des de fa mesos. La formació ja va advertir al gener que qualsevol acord que no comportés un concert econòmic seria insuficient i que "Madrid continua tenint la clau de la caixa".
El problema arriba ara al Congrés
El CPFF ha permès al govern espanyol superar un tràmit necessari, però políticament ha evidenciat la fragilitat del consens. Catalunya i les Canàries van ser les úniques comunitats que van donar suport a la proposta, a banda del mateix govern espanyol. Les autonomies governades pel PP, així com Castella-la Manxa i Astúries, hi van votar en contra.
Ara Hisenda haurà de transformar l'acord en un projecte de llei orgànica que passarà pel Consell de Ministres abans d'arribar al Congrés dels Diputats. És allà on començarà la negociació decisiva. El Ministeri d'Hisenda calcula que necessitarà entre 10 i 12 dies per plasmar la proposta en text i aprovar-la en seu governamental.
L'objectiu de la Generalitat és que la reforma quedi aprovada abans d'acabar el 2026 perquè pugui entrar en vigor l'1 de gener del 2027. Romero considera que encara és possible, però ha admès que requerirà "habilitat per negociar". I aquesta negociació té un destinatari evident. Si Junts manté l'esmena a la totalitat i el govern espanyol necessita els seus vots, Sánchez haurà de decidir fins on està disposat a modificar un model que acaba de presentar com un acord d'abast estatal. Romero ja dona per fet que alguna cosa haurà d'oferir. El problema és que, mentre el Govern pensa en millores en l'IRPF, el cost de la vida o la població ajustada, Junts continua demanant una cosa molt més difícil d'encaixar: un concert econòmic i la clau de la caixa.
Romero promet defensar la planta de Seat a Martorell
Al marge del debat sobre el finançament, Romero també s'ha referit al futur de Seat i de la planta de Martorell, davant les incerteses que travessa el sector de l'automoció i, especialment, el mercat del vehicle elèctric. La consellera ha assegurat que el Govern treballarà "incansablement" perquè no hi hagi canvis que comportin una reducció de llocs de treball i ha reivindicat la competitivitat de la fàbrica catalana. "Ens agradaria que la marca Seat es mantingués", ha afirmat Romero, que ha admès que hi ha hagut "una certa crisi" al voltant del vehicle elèctric, però ha defensat que encara hi ha marge per treballar perquè Martorell continuï sent una de les plantes de referència del grup.