Ricard Torquemada va publicar al diari 'Mundo Deportivo' una reflexió interessant, que avisa del problema de normalitzar les coses. Perquè la gent tendeix a restar-li importància a les coses a les quals s'acostuma a veure regularment, i posa a Lamine Yamal com a exemple d'això. I és que, si a algú li diuen fa uns anys que el substitut de Leo Messi seria un noi de 19 anys, que era juvenil fins fa uns mesos, ningú s'ho hagués cregut.
Però la pressió mediàtica no ha afectat l'hispano-marroquí, qui va assumir la responsabilitat d'heretar el dorsal '10', i que va debutar amb el primer equip del Barça encara en edat cadet. Amb 16 anys ja era intocable, i amb 18, va finalitzar segon en les votacions de la Pilota d'Or. A més, ja pot presumir d'haver estat campió de l'Eurocopa i del Mundial amb la selecció espanyola, i tenint un paper molt protagonista en ambdós tornejos, en especial, en el primer.
"No podem caure en la trampa de normalitzar-ho. És una temptació per la dimensió del jugador malgrat la seva joventut i perquè ens pesa en la memòria haver compartit pas a pas el viatge de Messi, el millor futbolista de la història. És el privilegi de viure a prop del Barça. Quan acompanyes els primers passos de Lamine Yamal, la seva superioritat futbolística natural, no tens la sensació de veure alguna cosa nova. Tot té cert aire de similitud amb una època passada. No per la seva manera de viure el joc, sí per la facilitat per marcar diferències. A vegades sents pànic per caure inevitablement en la comparació, una cosa que no condueix a res", va escriure el periodista.
També va analitzar la importància que té en el joc del Barça, resultant decisiu, fins i tot en els dies on no destaca tant, ja que no està inspirat o un altre company li treu el protagonisme, com Raphinha Dias, que ha començat el curs a un nivell sublim. "Lamine Yamal és una font permanent de producció ofensiva. Pot estar més o menys encertat, però s'ajunten la seva qualitat, creativitat i desequilibri amb la seva fam competitiva i passió pel futbol. Quan rep la pilota, reclama l'atenció perquè transmet la seguretat que pot canviar l'escenari", va començar dient.
"Ja sigui amb un regat, amb un control, a través de la passada, de la conducció, de l'associació o del remat. El Barça sap que el té obert a la banda dreta perquè l'atac posicional pugui connectar amb ell sense moltes ajudes defensives al seu voltant", va afegir per finalitzar.