És una de les flors més espectaculars que es poden trobar a les muntanyes catalanes, però també una de les més perilloses. Es tracta d'un exemplar que es considera la planta més perillosa d'Europa i es troba al Pirineu. Si vols saber quina és i collir rams del camp sense córrer cap perill, queda't i aprèn a identificar-la. En aquest cas, una notícia pot salvar-te la vida!
Una planta preciosa, però molt perillosa
La planta més perillosa d'Europa i que creix al Pirineu és la tora blava (Aconitum napellus). Destaca per les seves grans flors de color blau intens o violaci, amb una característica forma de casc que la fa fàcilment recognoscible. Darrere d’aquesta aparença atractiva, però, s’amaga una planta d’una toxicitat extraordinària.
Els parcs naturals de Catalunya la descriuen com una de les plantes més tòxiques d’Europa i alerten que no s’ha de tocar. Es pot trobar especialment en prats i zones humides de muntanya, sovint a altituds elevades. La seva floració es concentra durant els mesos d’estiu i pot allargar-se fins a la tardor. Al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, per exemple, consta que floreix de juliol a setembre, sobretot a prop dels torrents de muntanya.
Una flor molt bonica amb un verí potent
La tora blava conté diversos alcaloides tòxics, entre els quals destaca l’aconitina, una substància que pot afectar tant el sistema nerviós com el cor. La seva toxicitat és tan elevada que una intoxicació greu pot provocar alteracions del ritme cardíac i conseqüències potencialment mortals. I no és necessari esperar que algú se la mengi perquè aparegui un risc. El contacte amb la planta pot provocar sensacions com formigueig, picor o entumiment, especialment si posteriorment es toca la boca o els ulls. Per això, es recomana no manipular-la ni recol·lectar-la.
L’arrel concentra una gran quantitat de toxines
Tot i que tota la planta és tòxica, les arrels són especialment perilloses perquè poden acumular una elevada concentració d’aconitina. De fet, estudis mèdics han documentat intoxicacions greus després de consumir quantitats molt petites d’arrel. La tora blava es distribueix per diverses zones pirinenques de Catalunya, des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès i altres sectors del Pirineu i Prepirineu.
Així doncs, durant les excursions d’estiu cal recordar una norma senzilla: mirar, però no tocar ni collir. Encara que la seva floració sigui espectacular, aquesta planta forma part de la natura que cal observar amb respecte i a distància. Si es produeix una possible ingesta o una intoxicació, cal buscar atenció mèdica immediata.