El districte de Nou Barris ha acollit avui la manifestació “La fraternitat republicana és obrir fronteres, la història es repeteix”, organitzada per la Taula Unitària de Nou Barris per la República amb el suport del districte. Aquest acte s’emmarca dins dels actes de l'anomenada "Primavera republicana" organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 81 aniversari de la proclamació de la II República, i que es clourà amb una gran festa popular, el 22 d'abril, a la Diagonal amb passeig de Gràcia, la plaça que perd el nom de Joan Carles I i pren oficialment la seva denominació popular: el Cinc d'Oros.
Tímida assistència
La manifestació ha començat a la plaça Virrei Amat i ha acabat a la plaça de la República. Cap a la meitat del recorregut hi havia poc més de 200 persones, tot i que molta gent se'ls ha afegit a l'acte final de la manifestació. Majoritàriament era gent gran, i tot i que Ricard de Vargas, el veterà militant anarquista, en el seu parlament ha volgut assegurar que el missatge del republicanisme és "un missatge de passat, de present i de futur", entre alguns dels assistents hi havia preocupació perquè el republicanisme envelleix i no renova la militància. Els assistents pertanyien a moviments diversos: els grups més nombrosos eren els del PSC, els iaioflautes i els de l'Assemblea Nacional Catalana, però també hi havia petits grups de col·lectius diversos, com la Alternativa Ciudadana Progresista. Fins a la fi de la manifestació no hi han fet acte de presència el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello i la regidora de Nou Barris Janet Sanz.
Processó republicana
La manifestació ha volgut fer un recordatori als herois republicans. En primer lloc, s'ha aturat per fer un homenatge a la plaça de les Madres de Mayo, on un dia d'agost, fa 60 anys, va ser mort per la policia el maquis anarquista Josep Lluís Facerías, qui hi té una placa que el recorda. Més tard, s'ha fet una aturada al centre de la plaça de la República, on s'ha volgut recordar la República amb el cant dels Segadors. Finalment, amb l'assistència de moltes autoritats i amb més públic, s'han fet diverses ofrenes florals al monument als lluitadors republicans de la plaça de Llucmajor. La manifestació ha acabat a un escenari de la plaça amb els parlaments i un concert de la coral dels Iaioflautes.
Els parlaments
Janet Sanz, regidora de Nou Barris per Barcelona en Comú, ha celebrat la commemoració i ha destacat el paper de la memòria històrica en la construcció de la ciutat. Gerardo Pisarello ha recordat que no fa gaires anys s'havia multat a gent per posar banderes republicanes a la plaça de Llucmajor, i que en canvi ara s'ha assolit que sigui anomenada plaça de la República, i que això ha estat gràcies als veïns. Pisarello ha definit Nou Barris com la "capital republicana per excel·lència de Barcelona" i ha valorat molt positivament l'existència de diferents moviments republicans. Pisarello ha demanat una política de "portes obertes" per als refugiats que fugen de la guerra en nom de la fraternitat republicana, i ha establert com a prioritat preservar el pluralisme i promoure la convivència envers tothom. Ha volgut acabar recordant que la monarquia és incompatible amb la democràcia, perquè és una forma d'elecció de cap d'Estat antidemocràtica, però també perquè ha estat una font de privilegis i de corrupció. Des de la Taula Unitària de Nou Barris per la República s'ha reivindicat també que l'Ajuntament canviï el nom de l'avinguda de Borbó. El manifest de la Taula ha equiparat la situació de la retirada republicana del 1939 amb els refugiats del Pròxim Orient de 2017, i ha criticat que la Unió Europea, amb molts més mitjans que la França de 1939, no prengui mesures per protegir els qui fugen de la guerra.
La música que supleix les consignes
A la manifestació i a l'acte s'hi han corejat poques consignes. Per megafonia s'alternaven els himnes: el "Canto a la libertad" de Labordeta, "L'Estaca" de Lluís Llach, "Els segadors", el cant anarquista "A les barricades", l'himne de Riego (el vell himne republicà), el "Grândola, Vila Morena" (el cant que va donar el tret de sortida de la revolució dels clavells a Portugal)... Potser la música era la solució per unificar un públic bastant divers. Tot i que la convocatòria feia referència a la crisi dels refugiats i a l'obertura de fronteres, els adhesius i els fullets anaven orientats, bàsicament, a la fi de la monarquia. De fet, hi havia poques pancartes. Moltes banderes republicanes, i algunes estelades i banderes vermelles.
Quina república?
En començar la manifestació, un dels participants confessava a un company que li sobrava la presència d'estelades. El crit de "¡Mañana, España, será republicana!" no ha generat consens: l'han corejat un pocs manifestants i ha despertat les mirades escèptiques del grup de militants de l'Assemblea. Si hi havia consens en la reivindicació de la Segona, entre els presents hi havia molt menys acord sobre la República del futur. En acabar el parlament de Gerardo Pisarello, un grup de concentrats han cridat: "¡Viva la Tercera República Española!". Gerardo Pisarello s'ha limitat a respondre: "Visca la República", i una de les assistents ha volgut insistir: "La Tercera!". No hi ha hagut resposta del tinent d'alcalde. Entre els assistents, també hi havia discussions entre els partidaris de la Primera República Catalana i els de la Tercera República Española. El passat republicà generava més consens que el futur.
Nous temps
En començar l'acte sonava "A les barricades", però no es respirava l'aire anticlerical del 1936; de fet, una de les dones presents afirmava que només s'hi estaria una estona, perquè després se n'aniria a beneir el palmó. I un manifestant carregat de xapes republicanes ha saludat efusivament un guàrdia urbà, dedicat exclusivament a protegir els manifestants dels perills del tràfic. No ha sonat Bob Dylan, però és obvi que els temps estan canviant.